Torna a les notícies
L’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) clou la cartografia iniciada el 1964
Secció: General
12/12/2025

El projecte, dirigit per Lídia Pons i Joan Veny, comprèn 190 localitats de tot l’àmbit geogràfic de parla catalana i mostra la gran riquesa de la llengua. Ahir es va celebrar una jornada acadèmica i es va inaugurar una exposició al claustre de l’IEC, on es mostra la recerca de sis dècades d’aquest projecte.

Cada manera de parlar és una empremta viva del territori: conserva la història, la identitat i la mirada pròpia de qui l’habita. El parlar local no és només una forma de comunicació, sinó un llegat col·lectiu que ens connecta amb la memòria i la diversitat cultural del país.

L’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) és un projecte de recerca en dialectologia, patrocinat inicialment per la Universitat de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que, des de l’any 1989 i amb la col·laboració d’altres institucions, es desenvolupa a l’Institut d’Estudis Catalans d’una manera regular i sistemàtica.

Ahir, l’IEC va celebrar la cloenda de la fase cartogràfica de l’ALDC, dirigit per Lídia Pons i Joan Veny, un projecte que comprèn tot l’àmbit geogràfic del català i té com a objectiu posar a l’abast dels investigadors i investigadores i del públic en general un conjunt de materials lingüístics recollits entre els anys 1964 i 1978, d’acord amb els mètodes més avançats de la dialectologia. «Avui és festa major per a la llengua», va afirmar Teresa Cabré, presidenta de l’Institut.

Es tracta de materials de llengua oral enregistrats inicialment en cinta magnètica o transcrits directament en caràcters fonètics: una part s’ajusta a l’estructura d’un qüestionari i una altra part són narracions lliures. Per a elaborar l’ALDC, els investigadors i investigadores van recórrer centenars de quilòmetres i van visitar 190 localitats de tot l’àmbit geogràfic de parla catalana. «Els materials lingüístics es van recollir en un context en què la població no tenia accés a les tecnologies d’avui dia ni als mitjans de comunicació de masses, en un moment en què l’escolarització en català no existia», va explicar Lídia Pons.

La paraula atles, que dona nom al projecte, té relació amb el fet que aquests materials estan organitzats per a ser presentats principalment en forma de mapes. Es tracta, en paraules de Joan Veny, «d’una obra extremament valuosa per a la nostra llengua i de referència constant per als estudis descriptius, diacrònics i normatius de la nostra llengua, i útils per a la romanística».Els materials del projecte s’han difós en format de llibre a través de tres tipus de publicacions principals:

1. Atles lingüístic del domini català: consta de nou volums que presenten els resultats obtinguts a les 190 localitats mitjançant l’aplicació del qüestionari, principalment en format cartogràfic.

2. Petit atles lingüístic del domini català: és un atles interpretatiu, format per nou volums, elaborats a partir d’una selecció dels mapes i de les llistes publicades a l’Atles lingüístic del domini català. Permet fer comparatives de les paraules emprades als diferents territoris per a una definició concreta.

Exemple: cria de l’ovella fins a l’edat d’un any.

Joan Veny, Petit atles lingüístic del domini català (PALDC), volum 6, Barcelona, IEC, 2017.

3. Etnotextos: són tres volums que recullen textos orals lliures enregistrats a les localitats, presentats en transcripció fonètica i en grafia convencional. De moment, s’ha publicat el volum primer, dedicat al català oriental.