Notícies i actualitat

A L’idiota, de Dostoievski, Rogozhin confessa haver colpejat Nastasya Filíppovna en un atac de gelosia, perquè és guapa i la vol posseir. Malauradament, aquest tipus d’emoció, que la cultura popular i la filosofia associen principalment a l’amor romàntic, va més enllà dels llibres i les pantalles. De fet, encara el 2025, és la causa de denúncies per violència masclista. Però passa el mateix en l’amistat? Els filòsofs José Díez i Pablo Montosa van debatre-ho a la xerrada Amor, amistat i gelosia, que va tenir lloc a l’IEC, el dia 20, en el marc de la 12a edició del Festival Barcelona Pensa.

José Díez, professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, que ha analitzat «l’amor i altres enganys», les raons i les passions que salpebren la vida, ho va posar sobre la taula des de l’inici: «l’amistat és l’única fília incompatible amb la gelosia», perquè no implica possessió, contràriament a l’amor romàntic, i perquè és desinteressada i accepta que hi hagi més gent que estima els amics, tot i que també és cert que es pot acabar «per abandonament o per decepció».

Pablo Montosa, doctor en filosofia i professor associat d’història de la filosofia del Renaixement a la Universitat de Barcelona, en canvi, va defensar que sí que pot haver-hi sentiments de gelosia en una relació d’amistat, perquè «estimar és el mateix encara que tingui diferents graus».

Partint del mètode deductiu de Baruch de Spinoza, Montosa va desgranar la definició dels tres afectes bàsics —l’alegria, la tristesa i el desig— i la relació que tenen entre ells. Així, si hi ha alegria i una causa externa, podem experimentar amor, mentre que si hi ha tristesa i una causa externa, podem sentir odi. De la mateixa manera, l’alegria i la semblança provoquen congratulació; i la tristesa i la semblança, commiseració. L’odi i la semblança associada a l’alegria poden generar enveja, i l’odi i la semblança lligada a la tristesa, enveja alegre. I això pot passar en qualsevol mena de relació. Però es poden donar definicions gairebé matemàtiques de les passions? «El problema del mètode deductiu és que no és empíric», va reconèixer Montosa.

A l’hora del debat, els ponents van matisar les seves postures respectives. «Desitjar ser el millor amic del meu amic és possessió?», va preguntar-se José Díez. És possible que hi hagi sentiments de gelosia, però, aleshores, no estaríem parlant de relacions d’amistat adultes, sinó més aviat de relacions adolescents, va defensar el filòsof.

El públic de la sala va participar activament en la discussió i va acabar admetent que el tema és complex en la societat actual. Però aquest és precisament el paper de la filosofia: generar més preguntes per a fomentar el pensament crític.