Torna a les notícies
Presentació de la Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell
12/04/2016

  El llibre Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell, una obra en dos volums que recull seixanta-quatre articles científics sobre la llengua en homenatge al filòleg Joan Martí i Castell, membre de la Secció Filològica de l’IEC i president d’aquesta Secció entre el 2002 i el 2010, es va presentar el dilluns 11 d’abril, a la Sala de Prat de la Riba de l’IEC.

Joandomènec Ros, president de l’Institut, va obrir l’acte, en el qual també van intervenir els membres de la Secció Filològica Miquel Àngel Pradilla, curador de l’obra; Pere Quetglas, vicerector de la Universitat de Barcelona, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció, a més del homenatjat.

Pradilla va destacar, entre altres mèrits, la tasca de Joan Martí com a fundador i primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, que va establir els fonaments del que avui és aquesta universitat: «Una institució lligada al territori i, al mateix temps, projectada al món.» A continuació, el curador i coordinador de l’obra va enumerar els seixanta-quatre articles elaborats per amics, col·legues i deixebles de Joan Martí i que componen l’obra.

Tot seguit hi va intervenir M. Teresa Cabré, qui va subratllar la dedicació a la recerca i a la «reflexió social sobre el català» en la carrera de Joan Martí. Cabré va afegir que aquesta obra és el reconeixement «a una trajectòria de lleialtat a la llengua».

Al seu torn, Pere Quetglas va elogiar el caràcter pioner i innovador de Martí en la seva faceta d’investigador, per exemple en l’aplicació de la sociolingüística al català medieval, i va destacar el seu paper com a membre fundador del Grup Català de Sociolingüística, convertit avui en la Societat Catalana de Sociolingüística de l’IEC.

«Paga la pena fer-se gran amb regals d’aquesta envergadura», va dir Joan Martí en començar el discurs. Aquesta obra «és un tresor que manifesta l’excel·lència dels seus autors, i no pas la meva», va afegir.

La unió de tres institucions per a l’elaboració d’aquesta obra ―la Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut d’Estudis Catalans― té, per a Martí, «un sentit simbòlic de solidaritat incommensurable» en aquest període «preocupant» en què vivim, en el qual predomina «un individualisme i neoliberalisme gèlids i una competitivitat deshumanitzada». Per acabar, Martí va manifestar la seva «gran estima» per l’IEC, una institució que «mai no perd de vista que la llibertat va lligada al coneixement».