Notícies i actualitat

En un moment en què la intel·ligència artificial ha transformat radicalment com ens relacionem amb les màquines i com fem servir la paraula, és fonamental reivindicar-la perquè «és més útil que mai». Així ho va remarcar Lluís Nacenta, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i escriptor, el 13 de novembre passat a l’IEC, durant l’XI Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra que organitza la UPF amb la col·laboració de l’IEC, en la qual les autoritats també van deixar clar que cal fugir de les polaritzacions i valorar les oportunitats que s’obren en aquesta nova era.

Tres grans idees, algunes digressions i Newton com a fil conductor per a reivindicar que els experts en les paraules han de ser els qui han de liderar el desenvolupament de la IA perquè «aquest artefacte sigui útil per al coneixement i per a l’organització social».

Lluís Nacenta es va mostrar convençut que els models de llenguatge extens (LLM) que entrenen la IA subratllen la importància de la llengua, que potser hem d’acceptar que tot coneixement té una dosi de misteri i que ara mateix la divisió entre coneixement científic i coneixement humanístic ja no té sentit.

Els agents de la IA com ara ChatGPT, Copilot, Perplexity o Claude són parcialment responsables d’aquest desdibuixament entre ciències i lletres. La seva comprensió del llenguatge és estadística, atès que per dins són «pur càlcul», tot i que per fora semblen competents verbalment.

Aquests agents són «una demostració que l’univers matemàtic i l’univers lingüístic han empatat», va dir el ponent. El 1687, amb Principis matemàtics de filosofia natural, Isaac Newton va establir l’escissió entre ciències i humanitats, però ara aquestes dues vies s’han tornat a unir, va insistir Nacenta. I per aquest mateix motiu «és important llegir Ramon Llull per comprendre la computació contemporània» i reivindicar allò que anomenava lo sisè seny, aquella «cosa estranya en virtut de la qual ens entenem quan parlem».

Els algorismes i la computació quàntica fan aquest sisè seny a què es referia Llull fins i tot una mica més estrany, perquè algunes coses escapen a la nostra comprensió. «És meravellós fer un estudi literari de les interpretacions de la quàntica», va explicar Nacenta, tot i que va insistir que potser hem d’acceptar que «el món és misteriós per als humans» i que «estem fent ciència experimental amb els models de llenguatge».

En qualsevol cas, «la paraula és més útil que mai», va afirmar, i les humanitats han de ser les protagonistes del desenvolupament d’aquesta tecnologia, que, més enllà de les consideracions lingüístiques, té un impacte molt gran en el medi ambient i no pot competir amb la creativitat humana.

La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, en la inauguració de la jornada i abans de donar pas a Laia de Nadal, rectora de la UPF, i a Joan Santanach, secretari general de Política Lingüística, va remarcar que «la intel·ligència artificial ens pot servir per a moltes coses, però cal situar-la en el lloc que li correspon perquè no podem deixar que les màquines pensin per nosaltres». De fet, hem de lluitar per «un futur de persones que pensen millor gràcies a les màquines».