Els acadèmics responen

El passat 10 de setembre, el vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans i demògraf, Andreu Domingo, va pronunciar la conferència Migracions, extrema dreta i lepenització davant del Ple de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut, en què va analitzar com la demografia ha estat utilitzada històricament per a legitimar tesis antiimmigració i posicionaments d’extrema dreta.

Domingo va recordar que les metàfores demogràfiques, com el «suïcidi demogràfic», l’«hivern demogràfic» o la teoria del «gran reemplaçament», simplifiquen processos complexos i han estat al servei de projectes polítics nacionals i identitaris.

A l’Estat espanyol, aquest tipus de relats ha trobat ressò en propostes com el Plan de Dinamización Demográfica de la Xunta de Galícia, o en l’article «Por la familia y el renacimiento demográfico» del líder de VOX, Santiago Abascal. «No us cregueu pas que estan contra la immigració; el que volen és la selecció ètnica dels migrants», va advertir Domingo, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. El demògraf va destacar que l’extrema dreta justifica «l’ús de la violència d’una majoria (nosaltres) envers una minoria (els altres) perquè, en un futur, existeix el perill que la minoria esdevingui majoria». Un altre eix de la intervenció de Domingo va ser la «lepenització de la població, els partits i les institucions», és a dir, la progressiva acceptació i banalització de tesis antiimmigratòries de diversos actors socials com a punta de llança del discurs de la involució.

Segons Domingo, el vot a partits d’extrema dreta en un determinat municipi no només s’explica per un elevat percentatge d’immigració en aquella localitat, sinó que existeix una lògica territorial i social. Per exemple, municipis com Níjar, El Ejido o Torre Pacheco tenen un percentatge alt de població forana que és imprescindible per a l’activitat econòmica, com ara a l’agricultura intensiva o bé a la indústria càrnia, com és el cas de Vic i Torelló. En altres casos, els discursos xenòfobs tenen les seves arrels «en el nacionalisme espanyol, a poblacions amb una renda alta i una immigració baixa o nul·la, com ara Las Rozas o Pozuelo de Alarcón».

També hi té un paper la «geografia imaginària nacionalista i xenòfoba», que fa que municipis amb pocs migrants adoptin relats contra la migració inspirats pels centres comarcals o grans ciutats properes, on sí que triomfa aquest discurs.

És a dir, que les característiques dels municipis i l’impacte de la migració en l’estratificació social també influeixen en el sentit del vot a posicions més populistes de dretes, així com l’edat i el sexe dels votants. Aquestes hipòtesis formen part del projecte d’R+D Migraciones y estrategias de reproducción demográfica y social en España: género, origen y clase, que Domingo enceta ara amb Jordi Bayona, i que s’allargarà fins al 2027.

Finalment, Domingo va alertar sobre el discurs del «tensionament», que atribueix als migrants l’encariment de l’habitatge, la pressió sobre els serveis públics o la manca d’ofertes laborals, narratives que «fan de la immigració el boc emissari de tot».