Els acadèmics responen
Els experts han analitzat les estratègies comunicatives i la manipulació del llenguatge polític arran de les riuades de 2024 i han examinat les diferents formes de desinformació difoses a través de les xarxes socials durant l’emergència.
En el marc del cicle de jornades Dana: reflexions i accions després de la catàstrofe, el dimarts 3 de juny de 2025 va tenir lloc, a l’Espai Ciència de l’Octubre CCC de València, el tercer debat sota el títol «Comunicació del risc i la incertesa, notícies falses, reacció davant la catàstrofe, negacionisme i govern de la ignorància». Moderat per la periodista Reis Juan, l’acte va reunir veus expertes per analitzar les estratègies discursives i els processos de desinformació arran de les riuades al País Valencià d’octubre de 2024. A més, va posar en relleu el paper clau que juguen el llenguatge, el periodisme i les tecnologies digitals en la construcció del relat públic de les emergències. Aquesta sessió forma part del cicle organitzat per la Delegació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a València amb el suport de diverses institucions i mitjans científics, i que culminarà amb un informe transversal sobre els impactes de la DANA.
«L’estratègia comunicativa de Mazón va ser d’exculpació basada en la idea que es tracta d’un fenomen excepcional i inevitable, incomparable»
Maria Josep Cuenca, catedràtica de filologia catalana a la Universitat de València i membre de la Secció Filològica de l’IEC, va obrir el diàleg fent una anàlisi lingüística i discursiva de les compareixences públiques arran de la catàstrofe. Cuenca va destacar l’ús de recursos retòrics per part dels responsables polítics, com les expressions superlatives i les comparacions, especialment en la compareixença de Carlos Mazón a les Corts Valencianes el 15 de novembre. Segons Cuenca, «l’estratègia comunicativa de Mazón és d’exculpació, basada en la idea que es tracta d’un fenomen excepcional i inevitable, incomparable». La filòloga remarcà com «la barrancada s’il·lustra amb la figura del meteor que impacta contra nosaltres i després del qual ens hem d’alçar», una representació que «té l’efecte de desdibuixar la responsabilitat humana».
A la jornada també es va abordar el fenomen de la desinformació durant l’emergència. Andreu Casero-Ripollés, catedràtic de periodisme a la Universitat Jaume I i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va subratllar com la circulació de notícies falses forma part d’una estratègia política deliberada: «La desinformació s’ha establert com una eina de comunicació política que busca un rendiment partidista» en un context en què «les creences ideològiques de les persones es posen per davant dels fets empírics». Casero-Ripollés va alertar sobre les interferències russes en la propagació de desinformació i va identificar que «els primers dos dies, els missatges falsos es van centrar en les preses, embassaments i pantans i en la responsabilitat política i la gestió de la catàstrofe. A partir del vuitè dia, el contingut va virar cap a les teories de la conspiració». Com s’han elaborat aquestes notícies falses? L’expert va explicar que les publicacions es basaven en enganys a partir de contingut fabricat, en la descontextualització de fets, declaracions, fotografies i vídeos, així com en la reutilització d’imatges o enregistraments antics o procedents d’altres indrets.
Vicent Partal: «Ara debatem sobre les notícies falses; abans no es donava cap credibilitat a les mentides»
El director de VilaWeb i membre de la Secció Filològica de l’IEC, Vicent Partal, va alertar que la desinformació està guanyant terreny en la batalla cultural actual: «es legitima discutir sobre la mentida, quan abans ningú no posava en dubte que allò fals no mereixia credibilitat». Partal també va advertir d’un atac sistemàtic envers el periodisme i la ciència, «perquè són una barrera contra determinats actors que volen imposar la seva ideologia tot fent-la passar per interès col·lectiu».
Un dels mitjans pel qual actuen aquests agents distorsionadors són les xarxes socials. José Ramón Bertomeu, catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero, va constatar que l’influx de desinformació incideix en la desmobilització i desafecció de la gent jove. «S’ha instaurat una dinàmica de consum d’informació molt ràpida i això redueix la continuïtat en el temps que cal per a mantenir una mobilització. La participació en una causa s’estén com una qüestió puntual de dos o tres dies», va sostenir l’expert. Vicent Partal es va mostrar favorable a regular les xarxes socials i al fet que els propietaris de les plataformes es «comportin com a editors d’un diari, on s’identifiqui als usuaris i ningú no es puga amagar darrere d’un pseudònim».
Bertomeu va coincidir en la necessitat d’establir regulacions per a les xarxes, tot i que va reconèixer la dificultat de legislar tenint en compte el dret a la llibertat d’expressió. Per combatre l’impacte de les notícies enganyoses, Bertomeu va reivindicar la construcció d’una memòria històrica activa de les catàstrofes: «És fonamental rescatar les veus de les víctimes i crear arxius que documentin l’experiència viscuda». Bertomeu va assenyalar també com les crisis poden esdevenir espais de solidaritat i transformació, tot recordant els precedents històrics del Prestige o del Torrey Canyon com a moments de ruptura que van donar lloc a noves formes de lluita col·lectiva.
Les sessions del cicle es poden recuperar en aquest enllaç.