Els acadèmics responen

La nova Nit de les Lletres Catalanes, organitzada per Òmnium Cultural i l’IEC, se celebrarà el pròxim 14 de març, en un moment d’efervescència per al llibre en català. En aquest context, Xavier Bosch (Barcelona, 1967) i Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) dialoguen sobre què significa escriure en català avui. Amb trajectòries consolidades i una base de lectors fidels, aquests dos membres de la Secció Filològica de l’IEC responen des de l’experiència, sobre l’ofici d’escriure, la llengua materna com a eina natural de la creació literària, les noves generacions d’escriptors en llengua catalana i la necessitat de deixar enrere els complexos.

La normalitat de crear en la llengua en què s’emociona el pensament

Per a Xavier Bosch i Sebastià Alzamora, l’elecció del català com a llengua literària ha estat una conseqüència natural de la seva identitat. Bosch és clar en aquest sentit: «Quan comences a escriure, ho fas en la teva llengua materna, en la llengua en què t’emociones i penses. Havent nascut i estat escolaritzat a Catalunya, escrius en català». L’autor subratlla que, sempre ha actuat «com si fóssim un país absolutament normal».

Alzamora coincideix en aquest plantejament: «No vaig haver de triar la llengua, perquè no em vaig ni plantejar fer-ho d’una altra manera». L’escriptor mallorquí desmunta el mite del «càlcul» comercial de buscar llengües amb més parlants, qualificant-lo de «càlcul fals». Alzamora defensa que el mercat català, amb deu milions de parlants, és absolutament comparable al d’altres llengües europees: «hem d’acostumar-nos a deixar de dir que som petits, ja que les vendes de llibres no sempre van en proporció directa al nombre total de parlants d’una llengua; si no, tots escriuríem en anglès».

Un recull de contes i un premi de poesia: els primers passos editorials

Els inicis de tots dos autors van estar marcats per la il·lusió pròpia de la joventut de fer-se un espai en el vast ecosistema literari. Xavier Bosch recorda que la seva primera obra publicada va ser un recull de contes que va veure la llum el 1992, quan ell tenia vint-i-cinc anys. «En Carles-Jordi Guardiola, de l’editorial La Magrana, em va fer confiança», explica. Però el camí no va ser fàcil: «abans d’allò havia anat a porta freda. A Columna m’havien dit que no i tu vols escriure, vols intentar-ho, i finalment trobes algú que confia en tu i que no només et publica, sinó que t’edita en el millor sentit de la paraula».

Per la seva banda, Sebastià Alzamora va entrar al món editorial gràcies a un certamen per a poetes joves. Amb vint-i-un anys, va guanyar el Premi Salvador Espriu, dirigit a menors de vint-i-cinc anys, amb el poemari Rafel (1994). Alzamora recorda amb especial estima el seu primer editor, Àlex Broch, amb qui va publicar la seva obra guanyadora.

El repte de viure de l’escriptura

És possible ser escriptor a temps complet a Catalunya o és imperatiu complementar-ho amb altres feines?

Tots dos autors reconeixen que cal una dedicació polifacètica, tot i que l’escriptura pot adoptar moltes variants. Alzamora es dedica plenament a l’escriptura, però matisa que això inclou llibres, articles de diaris a l’Ara, pròlegs i impartir conferències: «tot ajuda a fer bullir l’olla».

Bosch admet que «costa viure d’escriure només literatura en català. Tanmateix, destaca la compensació emocional que rep dels lectors quan és convidat a clubs de lectura i a biblioteques, que ell defineix com una “estructura d’Estat” per la seva feina fonamental». En aquestes trobades, Bosch afirma sentir-se «pagat en espècies i amb escreix» quan els lectors comenten la seva obra i li fan notar matisos que ell mateix no esperava: «Et diuen coses que no pensaves que ningú notaria».

La descentralitat del món del llibre

Hi ha una excessiva centralitat del sector editorial a Barcelona?

Bosch opina que, en l’àmbit literari, Barcelona no monopolitza tant el focus com en altres disciplines i explica que els lectors d’arreu agraeixen l’esforç de l’autor per «agafar el cotxe, conduir una hora, parlar amb ells una estona i tornar-te cap a casa. Així és com fidelitzes els lectors i veus que el territori et convida, t’espera».

Alzamora hi afegeix que recentment «han sorgit noves editorials arreu dels Països Catalans i també al País Valencià que són ben interessants». Reconeix que Barcelona exerceix el paper de capital que li pertoca, «que no és nociu; el català i la cultura catalana perviuen perquè tenen una gran capital, que és Barcelona», tot i que admet que caldria una «millor articulació amb la resta del territori».

Xavier Bosch: «Quan un autor català té èxit, ens n’alegrem; no hi ha enveja»

Tots dos escriptors se senten part d’una tradició literària potent i diversa. Per Alzamora, escriure en català el fa sentir part d’una «realitat viva i potent». L’autor de Ràbia afirma que formar part del conjunt d’escriptors en català «fa il·lusió, sobretot tenint en compte els grans autors que ens han precedit. La nostra literatura és plena de grans obres, i això és un estímul per intentar fer-ho tan bé com puguis».

Bosch, per la seva banda, assegura que és «gairebé un miracle que tinguem la literatura que tenim; la producció literària en català és de primer nivell, però tenim un Estat en contra». Aquesta situació sembla haver creat un fort vincle de solidaritat entre els autors: «Quan un autor en català té èxit, ens n’alegrem. No hi ha enveja, ens n’alegrem sincerament», afirma Bosch.

La literatura catalana, en un moment dolç

Les dades del sector conviden a l’optimisme: el llibre en català ja representa el 30 % de les vendes a Catalunya i, del total de llibres produïts anualment a l’Estat espanyol, Catalunya capitalitza el 54 % de la facturació. Bosch és contundent: «Hauríem de sortir al carrer amb ampolles de cava». Segons ell, «mai tanta gent havia llegit en català com ara, tot i haver de competir amb les pantalles i plataformes com TikTok». L'escriptor de Diagonal Manhattan insta a no relaxar-se: «que la gent llegeixi en català depèn de nosaltres: hem de fer bones històries i apostar més pel màrqueting, vendre el nostre producte amb alegria!»

El relleu generacional: la brasa que mai no s’apaga

Pel que fa al futur, Alzamora destaca que el relleu generacional actual és «magnífic» i celebra no haver de viure amb la por a l’extinció que sentien els autors catalans durant el franquisme. «Quan escrivien figures com Mercè Rodoreda, Josep Maria Llompart, Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés o Salvador Espriu, no sabien si allò s’acabaria allà perquè existia una dictadura treballant a fons perquè la literatura en català no tingués continuïtat», assenyala.

Recordant aquells anys, Bosch valora paper d’entitats com Òmnium Cultural, amb la celebració de la Nit de Santa Llúcia —ara Nit de les Lletres Catalanes—, o l’Institut d’Estudis Catalans, «que van fer mans i mànigues perquè aquella flama no s’apagués en cap moment. I com la brasa no ha acabat de refredar mai, hem pogut tornar a florir tots».

Llibre en paper o llibre electrònic, aquesta és la qüestió

Hi ha lectors per qui l’experiència de fullejar un llibre és insubstituïble, gairebé sagrada. Altres s’inclinen per la comoditat del format digital i per la possibilitat de dur una biblioteca sencera a la butxaca.

Ambdós autors es decanten per la lectura en físic, tot i que valoren positivament les possibilitats que obren les noves tecnologies. «L’audiollibre, per exemple, facilita que persones amb problemes de vista puguin accedir a les nostres històries», reflexiona Bosch.

Sebastià Alzamora, per la seva banda, no es mostra gens preocupat per la salut del llibre en paper. «També es profetitzava l’extinció del cinema amb l’arribada de plataformes en estríming i no ha estat així», constata.

Intel·ligència artificial? En l’escriptura, guanya la intel·ligència emocional

La ràpida evolució de la intel·ligència artificial (IA) ja ha tingut un fort impacte en la indústria editorial internacional: en els últims anys s’han detectat casos de males pràctiques com l’entrenament de programes d’IA a partir d’obres literàries sense el consentiment de l’autor; la traducció automàtica d’obres, o bé la utilització de la IA generativa per a la creació de cobertes de llibres. Pot impactar, també en la creació literària? «L’he fet servir puntualment i al·lucino que en dos segons em respongui les qüestions que li plantejo», però defensa que la literatura és terreny humà: «a l’hora d’escriure emocions, penso en la intel·ligència emocional, no en la intel·ligència artificial».

Alzamora tanca la reflexió recordant la visió de David Bowie sobre internet com una «forma de vida extraterrestre», però amb una connotació positiva. Tot i que troba inquietants les aplicacions bèl·liques de la IA, manté que, en literatura, els novel·listes, poetes, dramaturgs i traductors continuen fent una feina insubstituïble.

«I si ChatGPT és capaç de generar un sonet imitant Petrarca —riu Bosch— doncs me n’alegro!»

Les publicacions de Xavier Bosch estan disponibles a l’IEC Obert, així com la documentaciórelacionada amb la seva figura. Les publicacions de Sebastià Alzamora també esdisponibles a l’IEC Obert es poden consultar en aquest enllaç, així com la tota la documentació relacionada amb l’escriptor.