Notícies i actualitat
El president de l’IEC, Salvador Giner, va obrir la jornada «Vicens Vives, més enllà de l’historiador» fent referència a Notícia de Catalunya, «una de les tres obres més extraordinàries del segle XX, que ens ha fet pensar i aprofundir en el nostre país». L’acte va tenir lloc el 18 de febrer a l’IEC i va ser la primera jornada acadèmica que se celebra en el marc de l’Any Vicens Vives, iniciat el 10 de febrer amb un acte institucional al Palau de la Generalitat. L’Any Vicens Vives commemora el centè aniversari del naixement i el cinquantè de la mort de l’intel·lectual gironí.
Després de la intervenció del president, el moderador de l’acte i membre de l’IEC, Albert Balcells, va repassar la trajectòria de Jaume Vicens Vives i va recordar que va ser un «pioner» i que «respongué a la demanda de l’entorn social de l’època. Les úniques crítiques que va rebre foren per haver estat eclèctic i positivista». Balcells donà pas als tres especialistes encarregats d’analitzar les diferents facetes de Vives: l’historiador Enric Pujol, el president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l'IEC, Jaume Sobrequés, i el membre de l’IEC, Antoni Simon.
Enric Pujol va pronunciar la conferència «L’acadèmic i la seva evolució ideològica», en la qual va recordar la trajectòria intel·lectual de Vicens Vives, marcada en la seva joventut pel professor franquista Antonio de la Torre. Amb els anys, l’historiador es va anar acostant a Catalunya i l’any 50 mostrava el seu compromís amb la represa cultural catalana, tot i que continuava tenint certes complicitats amb el règim franquista. Enric Pujol també va explicar la tasca de Vives com a acadèmic, el 1956 a l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, i a partir del 1958, a l’IEC. Per la seva banda, Jaume Sobrequés va explicar la faceta de Vives com a editor, i finalment, Antoni Simon va tancar l’acte amb la conferència «L’historiador i la seva escola en el context hispànic», en què va parlar de les relacions de Vicens Vives amb la historiografia espanyola dels anys quaranta i cinquanta, i molt especialment amb el grup d’historiadors de l’Opus Dei.