Torna a les notícies
Analitzen a l'IEC l’ús i l’evolució de les llengües sami als països nòrdics
12/02/2010

El professor noruec Nils Øivind Helander ha parlat avui a l'IEC sobre la situació d'aquestes deu llengües que es parlen a Noruega, Finlàndia, Suècia i Rússia. La conferència forma part del cicle «La gestió interestatal de llengües transfrontereres», que organitza cada any la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l'IEC.

El professor del Sámi University College de Noruega ha repassat les principals llengües sami, de sud a nord: sami del sud, sami d’Ume, sami de Pite, sami de Lule, sami del nord, sami d’Inari, sami de Skolt, sami d’Akkala, sami de Kildin i sami de Ter. Tot i que és difícil saber-ne el nombre exacte de parlants, s’estima que un 75 %, és a dir, unes disset mil persones, parla la variant sami del nord. D’altra banda, es coneix que l’última persona que parlava la variant d’Akkala, a Rússia, va morir l’any 2003.

Nils Øivind Helander ha recordat que totes aquestes llengües es troben en perill d’extinció i que, fins a finals de la Segona Guerra Mundial, l’actitud dels organismes estatals va ser la d’intentar que el poble sami abandonés el seu idioma propi. «En moltes zones ho van aconseguir, però en d’altres, continua sent la llengua quotidiana», ha afirmat el professor noruec. A partir dels anys cinquanta, el sami es va començar a recuperar als mitjans de comunicació i es va crear nova terminologia. En part, gràcies al Nordic Sámi Council, creat el 1957 per a promoure la interdependència i la solidaritat entre els parlants de sami dels diferents països nòrdics.

Actualment, tot i que s’ha avançat molt els darrers vint anys, encara es treballa per enfortir l’ús d’aquestes llengües a les escoles i a les institucions. Segons el conferenciant, la implantació al sistema educatiu és crucial per al futur de les llengües, però s’ha de combinar amb l’ús fora de les escoles: en la televisió, la ràdio, els diaris, les creacions d’artistes i autors, etcètera; i «això només és possible quan existeix la voluntat i la motivació dels usuaris de la llengua, però també es determinant que les autoritats donin suport a aquest desenvolupament».