Notícies i actualitat
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) aborda cada any un tema de manera transversal, amb la participació de les cinc seccions de la institució. Aquest 2022 la llengua ha adquirit rellevància en l’agenda política i social i, per això, s’ha triat la situació del català com a monogràfic d’un cicle de quatre sessions que ha coordinat la Secció Filològica.
Aproximacions quantitatives i qualitatives a l’ús del català
El cicle es va encetar amb una primera sessió el dimarts 8 de novembre, titulada Aproximacions quantitatives i qualitatives a l’ús del català. La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va obrir l’acte subratllant que «les dades que es van fent públiques sobre l’ús del català són preocupants» i que l’Institut, com a ens multidisciplinari, té la responsabilitat d’oferir «diverses mirades sobre les qüestions que interessen a la societat».
La sessió, moderada per Mercè Lorente, va incloure tres ponències: «La vitalitat de l’ús del català», d’Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla; «La qualitat dels usos públics del català», d’Oriol Camps, i «Reaccions individuals a la qualitat de l’ús de la llengua», de Manuel Castellet.
Pradilla va qualificar les tendències actuals en l’ús del català de «molt negatives» i va apuntar que només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua inicial a casa, un fet que va atribuir sobretot al «factor demogràfic». També va parlar d’una «crisi d’usos potentíssima en què totes les fatalitats han anat confluint, amb la presència creixent de les llengües hegemòniques en espais com els digitals».
Isidor Marí va remarcar que fins al 2015 es redactava un informe sociolingüístic que s’ha deixat de fer: «S’ha de recuperar. Necessitem un informe acadèmic per al conjunt del territori, centrat en les possibilitats de recuperació del català, independent de les institucions polítiques. No es pot dir que el català està en una situació d’extrema dificultat sense dir com se n’ha de sortir.»
Oriol Camps es va referir a l’Observatori de la Qualitat Lingüística, projecte de la Secció Filològica de l’IEC, que té com a objectius, d’una banda, conèixer i avaluar la qualitat real de la llengua en els usos públics estàndard i, de l’altra, ajudar a millorar-la en tota l’extensió dels territoris de llengua catalana. L’Observatori acaba de publicar l’Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica, un estudi que es basa en un corpus de 103 anuncis emesos durant el mes de març del 2022 en nou ràdios —públiques i privades— de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra.
Manuel Castellet va lamentar «la impunitat amb què parlem malament el català» i va posar l’accent en la necessitat de millorar el nivell lingüístic del professorat, que és qui té més «influència sobre el llenguatge de la gent jove».
El català en la tecnologia
La segona sessió va tenir lloc el dijous 10 de novembre i es va centrar en la presència del català en l’àmbit tecnològic. Hi va haver quatre intervencions, moderades per Alícia Casals: «El català és una llengua global. Implicacions i reptes», de Vicent Partal; «Tecnologia lingüística i llengua mal parlada», d’Antoni Hernández; «Les tecnologies de la llengua», de Núria Castell, i «Les tecnologies de la llengua: situació actual i reptes per al català», de Mireia Farrús.
Vicent Partal va fer referència a la importància de les xarxes socials, que, per a ell, han portat a la dessacralització dels mitjans de comunicació tradicionals: «Els usos col·loquials envaeixen l’espai formal que existia als mitjans; és una tendència que es detecta en totes les llengües, com a mínim, en les occidentals». Partal també va afirmar que el català és ja una llengua global: «S’ha de ressituar el debat: molts dels telèfons que portem a la butxaca ja parlen català. La societat s’ha mogut molt per aconseguir que la tecnologia no faci mal a la llengua.»
Antoni Hernández va subratllar que la formalitat dels missatges ha canviat amb nous mitjans com Tik Tok, i va animar a plantejar un debat sobre com reaccionar davant d’aquesta transformació: «Estem arribant on volem? Cal eixamplar les bases d’ús.» Hernández també va apuntar que, tot i que s’ha fet molta feina, encara s’ha de treballar molt per a millorar l’oferta d’audiovisuals en català.
Núria Castell va parlar també dels productes que ofereix la televisió: «Em preocupa quin impacte pugui tenir ara l’oferta en català. En el seu moment programes com Bola de drac van ser importantíssims, però, ara, arribarà de la mateixa manera? Està clar que qualsevol canvi social passa per la canalla, però no sé si les sèries en català poden tenir el mateix efecte que van tenir fa anys.»
Mireia Farrús va plantejar la següent reflexió: «Com de puristes hem de ser? Hem de trobar l’equilibri entre oferir un model de llengua que sigui de referència i adaptar-nos al llenguatge de la gent jove.» En aquest sentit, va afegir: «Crec que és millor que els youtubers diguin vale en un vídeo en català que no pas que facin els vídeos en castellà.»
El català en la comunicació de la ciència
La tercera sessió, que va tenir lloc el dimecres 23 de novembre, va servir per a debatre sobre el català en l’àmbit de la ciència. Les ponències, moderades per Pere Puigdomènech, van ser les següents: «El lloc de la llengua catalana en la comunicació científica», de Jaume Bertranpetit; «L’ús del català en la pràctica científica; on centrar l’acció», de Jordi Casanova; «La comunicació científica en català a les ciències socials i humanitats», de Montserrat Castelló; «Cinquantenari del Manifest de Prada», de Ramon Bartrons i Oriol Ramis, i «El català en la comunicació de la ciència de la nutrició i dels aliments», d’Abel Mariné.
Jaume Bertranpetit va defensar que el català ha de jugar les seves cartes en l’àmbit de la divulgació: «Encara que la recerca es faci en anglès, perquè no tenim alternativa, n’hem de difondre els resultats en català: per a aquells que volen estar informats i per a aquells que prenen decisions.»
En la mateixa línia, Jordi Casanova va defensar que és necessari desenvolupar un lèxic científic per a poder consolidar la comunicació en català: «En ciència, ens ho juguem tot en les obres de divulgació. Ara és el mercat qui mana, i afavoreix les publicacions en castellà. Canviem-ho. I si cal, que hi hagi subvencions.»
Montserrat Castelló va posar l’accent en la comunicació interna entre els grups de recerca: «Em refereixo a les reunions, la recollida de dades o l’anàlisi d’aquestes dades. Fins ara era en català, però la incorporació d’investigadors d’altres països, sobretot llatinoamericans, està canviant això. Ja no es demana cap esforç per a aprendre el català.»
Oriol Ramis va parlar de la vigència del Manifest de Prada, el document signat l’any 1973 a la Universitat Catalana d’Estiu sobre el català com a llengua d’expressió científica i que ja apuntava que res no justifica l’exclusió de la llengua catalana de l’àmbit científic. Ramis va apostar per posar al dia aquest manifest: «Institucions com l’IEC haurien de definir la seva posició sobre la situació de la llengua.» Per la seva banda, Ramon Bartrons va fer referència també al document de Prada: «Un dels punts del manifest deixa clar que l’ús del català en el treball científic quotidià és irrenunciable. Els resultats científics s’han de publicar en la llengua franca —l’anglès—, però una altra cosa és la llengua que es parla als laboratoris, als seminaris o als màsters. És aquí on hem de posar l’atenció. És més important l’ús del català en la feina diària que la publicació en revistes especialitzades d’alt nivell.»
Abel Mariné va coincidir amb el que s’havia dit fins aleshores: l’anglès és la llengua dominant en la primera fase de la comunicació científica i això no té marxa enrere. Per a ell, és en la transmissió d’aquests coneixements al públic més general quan cal batallar per la presència del català: «És molt important divulgar la terminologia científica, però no només les paraules, també el seu significat correcte. En alimentació, per exemple, veig coses als diaris i a les xarxes que fan feredat: està totalment implantat que la química als aliments és dolenta, per exemple.»
El català en la vida social
El dijous 24 de novembre es va celebrar la darrera sessió del monogràfic. Sota el títol El català en la vida social, es van aplegar cinc ponències, moderades per Jaume Guillamet: «El català a l’educació», de Xavier Besalú; «Economia de les llengües: el cas català», de Ramon Caminal; «El català a la vida jurídica i judicial», d’Anna Maria Pla; «El català als mitjans de comunicació», de Daniel Casals, i «Paraules populars en el llenguatge mèdic», d’Antoni Beltrán.
Xavier Besalú va fer una radiografia de l’ús del català en escoles, instituts i activitats de lleure formatiu. D’acord amb la seva anàlisi, la interlocució entre professorat i alumnes és majoritàriament en català, però al pati i als passadissos es parla també molt en castellà. Pel que fa al lleure, va destacar que, en les activitats esportives, la llengua dominant és el castellà, mentre que en les activitats artístiques i musicals es parla més en català.
Ramon Caminal va referir-se a les conseqüències econòmiques de l’aplicació de la Llei de normalització lingüística a Catalunya de l’any 1983. Segons va explicar, «el fet d’adquirir competències en català va millorar els ingressos dels col·lectius afectats i ha afavorit la creació de parelles entre parlants de castellà i parlants de català. Així mateix, la reforma educativa va permetre reduir l’endogàmia de les comunitats lingüístiques.»
Daniel Casals va analitzar l’ús del català a TV3, que va definir com a «més que acceptable». Va remarcar que en els informatius i en les entrevistes la presència del català és dominant, tot i que «hi apareixen persones castellanoparlants que no se subtitulen». Pel que fa a les sèries de ficció de producció pròpia, va subratllar que hi ha casos de personatges que parlen en castellà perquè són de fora de Catalunya i que la resta de personatges els responen en català, un fet que va atribuir a «la voluntat de capgirar la regla social segons la qual si algú se’ns adreça en castellà, canviem de llengua».
Anna Maria Pla va qualificar de «desastrosa» la situació del català en l’àmbit judicial, en el qual té una presència «anecdòtica» i va assegurar que té tendència a empitjorar. Pla va posar algunes dades d’exemple: l’any 2021 només el 6,23 % de les demandes que es van presentar a Catalunya estaven redactades en català i el nombre de sentències en català no ha superat, en els darrers anys, el 10 %.
Antoni Beltrán va fer èmfasi en la importància d’utilitzar un llenguatge mèdic entenedor. Va reivindicar la riquesa del català amb expressions i paraules que poden tenir un poder terapèutic com ara «aquesta pomada li amorosirà la pell» o «això serà oli en un llum». Beltrán va apuntar també que, per a millorar la relació amb els pacients, els professionals sanitaris haurien de sortir de les facultats amb nocions del llenguatge popular que es troben a les consultes.
Aquestes van ser només algunes de les idees i arguments que es van esgrimir durant les quatre sessions dels diàlegs sobre els usos socials del català. Les intervencions que han format part del programa es recolliran en una nova publicació de l’IEC.