Notícies i actualitat
El dimecres 29 de juny, la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, va pronunciar la conferència inaugural del XIX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, organitzat per l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC). Aquest col·loqui s’organitza cada tres anys amb la finalitat d’aplegar les persones d’arreu interessades per la filologia catalana i fomentar els estudis de llengua i literatura catalanes. Enguany va tenir lloc a Vic i, en altres edicions, l’han acollit ciutats com Estrasburg (França), Cambridge (Anglaterra) o Bucarest (Romania). Aquesta dinovena edició, que s’allargarà fins al 2 de juliol, tracta temes com la literatura catalana contemporània, la llengua catalana als segles XX i XXI, o l’estudi, la traducció i la recepció de la cultura catalana. La dissertació de Cabré va portar per títol «Tradició i innovació en l’IEC del segle XXI».
A l’inici de la seva conferència, la presidenta Cabré va citar una frase d’Enric Pujol, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, que relata el naixement de l’Institut: «La iniciativa no era pas fruit de cap improvisació ni circumstància casual, sinó que responia a un programa d’institucionalització cultural de gran abast que, a son torn, s’inscrivia en el projecte de constitució d’un organisme de govern propi reclamat des de la mateixa aparició del catalanisme polític.» En aquesta línia, Cabré va subratllar que «hi havia un pla per a vertebrar els elements que donaven cohesió a tot un poble». «Ara, l’IEC no pot defugir de la singularitat amb què va néixer i després l’ha perseguit», va afegir.
La presidenta de la institució va apuntar els tres factors que defineixen la singularitat del model: «És l’únic ens de creació política i institucional catalana; té un caràcter pluridisciplinari, perquè agrupa tots els àmbits del saber, i compta amb membres procedents de tots els territoris de llengua i cultura catalanes». La tercera característica és la que estableix que l’Institut «pensi en la llengua» i, com a conseqüència, adopti una mirada que abraci totes les varietats lingüístiques del territori.
«Gràcies a la tasca de Pompeu Fabra, nosaltres no partim de zero, sinó de la seva obra i unes eines determinades», va recordar Cabré. Va assegurar que el context actual és diferent del de Fabra, però va indicar una constant des dels temps del filòleg: la minorització de la llengua. És per aquest compromís amb el català que l’IEC participa en el Pacte Nacional per la Llengua (PNL) i, a més a més, continua elaborant recursos normatius. Tal com va revelar la presidenta, «l’IEC elaborarà el nou diccionari normatiu amb la noció d’estàndard ampliat», amb l’objectiu d’integrar totes les variants dialectals.
Una vegada feta la diagnosi de l’evolució de l’Institut, Cabré va exposar cap a on va la institució. Per tal de poder dir que l’IEC és una estructura del segle XXI, l’Institut treballa en diversos eixos: el reconeixement com a acadèmia natural del territori de parla catalana amb un model de finançament mixt, un model d’estructura i composició amb rejoveniment a través de les societats filials, entendre la llengua en sentit d’establiment de la normativa, la funció d’assessorament i servei, i la recerca. «El català no es pot permetre no produir discurs científic en català», va afirmar.
«És molt? Poc? Suficient? Jutgeu-ho vosaltres mateixos», va continuar Cabré, que, a tall de conclusió, va mostrar el full de ruta de l’Equip de Govern, basat en una planificació més general a curt, mitjà i llarg termini, el requeriment de recursos, la disposició de rendir comptes de manera transparent i la digitalització de l’entitat a través de projectes com L’IEC Obert.