Torna a les notícies
L'Institut d'Estudis Catalans incorpora quatre nous membres
23/06/2022

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar el 15 de juny incorporar quatre nous membres, tres d’adscrits a la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) i un d’adscrit a la Secció Històrico-Arqueològica (SHA).  A la SECCT hi ingressen com a membres numeraris Carme Jordi Nebot, doctora en física per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtica d’astronomia i astrofísica al Departament de Física Quàntica i Astrofísica d’aquesta universitat, i Trinitat Pradell i Cara, doctora en ciències físiques per la UB. Albert Folch i Folch, doctorat en física per la UB i professor al Departament de Bioenginyeria de la Universitat de Washington, hi ingressa com a membre corresponent.  A la SHA hi ingressa com a membre numerari Rafael Roca Ricart, doctor en filologia catalana per la Universitat de València (UV) i professor titular adscrit al Departament de Filologia Catalana i secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV.

Secció de Ciències i Tecnologia

El laboratori d’Albert Folch i Folch treballa a la interfície entre la microfluídica i el càncer. Durant el seu doctorat, Folch va treballar en AFM/STM al Lawrence Berkeley Lab, amb el doctor Miquel Salmeron (1990-1991). Del 1994 al 1996, va fer un postdoc a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), durant el qual va desenvolupar MEMS, amb els professors Martin Schmidt (EECS) i Mark Wrighton (química). Del 1997 al 2000 va fer un postdoc al laboratori de Mehmet Toner (Harvard-MGH), durant el qual va aplicar microfluídica a l’enginyeria de teixits. 

La recerca de Carme Jordi s’emmarca en l’astronomia galàctica i la física estel·lar i, en particular, en la caracterització física d’estrelles i cúmuls estel·lars basada en dades obtingudes amb telescopis situats arreu del món i a l’espai. Com a exemples de la seva tasca, hi ha els seus treballs de fotometria, l’estudi d’estrelles binàries amb la primera determinació de la distància a la galàxia d’Andròmeda (2005) o el descobriment de més de mil cúmuls estel·lars (2018, 2020, 2022).

Trinitat Pradell va treballar a l’Institute for Advanced Materials del Joint Research Centre (IAM-JRC; Petten, Països Baixos, 1989) i, posteriorment, es va incorporar a la Universitat Politècnica de Catalunya, de la qual actualment és membre del Departament de Física. Va gaudir d’un any sabàtic a la Universitat d’Oxford (2003). Estudia la tecnologia de producció i l’estat de conservació de materials historicoartístics i aporta dades a la investigació històrica. L’objectiu de la seva recerca és múltiple: d’una banda, analitza els materials per tal d’obtenir informació d’interès per a historiadors i conservadors i, de l’altra, estudia la tecnologia de producció i identifica els canvis experimentats al llarg del temps pels materials i pels processos (les tecnologies perdudes), així com els descobriments tecnològics (nous materials, nous instruments). Pretén, doncs, desvetllar la tecnologia a partir de l’anàlisi dels objectes i de la rèplica dels procediments seguits que permeten validar-los (enginyeria inversa).

Secció Històrico-Arqueològica

Rafael Roca, com a historiador de la literatura, s’ha centrat en l’estudi dels escriptors i les institucions culturals valencianes del segle XIX i també ha realitzat diverses incursions al segle XX i a les centúries de l’edat moderna. Entre els seus llibres cal destacar: Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana (2007) —Premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques (2006)—, El valencianisme de la Renaixença (2011) —Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2010)—, La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911) (2011), Obra valenciana completa de Teodor Llorente (2013), El sol de nostra glòria (2018) —Premi d’Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez— i el dietari Proejant el temps (2022).