Torna a les notícies
Afinar l’estil investiga la poètica Rodoreda-Obiols en els esborranys de La mort i la primavera
16/06/2022

La investigació Afinar l’estil d’Eva Comas Arnal estudia el procés de composició de la novel·la La mort i la primavera de Mercè Rodoreda i, en concret, analitza a fons el treball de reescriptura dels primers capítols a partir dels comentaris d’Armand Obiols. Gràcies a aquests comentaris i a les reelaboracions posteriors que va fer Rodoreda, aquesta recerca ressegueix les principals propostes estilístiques de la seva poètica.

Mercè Rodoreda va començar a escriure La mort i la primavera els primers mesos del 1961 i hi va treballar fins a la tardor del 1963. En aquell moment, va guardar bona part de les pàgines mecanografiades amb la intenció de reprendre’n l’elaboració més endavant. Al final de la seva vida, als anys vuitanta, va mirar d’acabar el text, però ja no hi va ser a temps. Els originals de l’obra, més de set-centes pàgines que inclouen múltiples reelaboracions de cada capítol, són ara a l’Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest material és el millor testimoni de la manera de treballar de l’escriptora i ha estat precisament la base de la investigació d’Afinar l’estil.

Més de quaranta pàgines d’aquests originals presenten comentaris a mà del crític Armand Obiols. Són comentaris escrits a partir del novembre del 1961, quan Rodoreda, després d’haver escrit com a mínim tres versions de la novel·la i d’haver-la enviat al Premi Sant Jordi, va deixar veure el text al seu company. Obiols, que en va admirar la qualitat, es va abocar a convèncer-la que aquella obra seria una de les més grans de la seva trajectòria; superior, a judici seu, a La plaça del Diamant. Va ser a partir de llavors que Obiols va comentar, sobre el mateix esborrany i també per carta, tots els capítols de la primera part de la novel·la i els primers de la segona part. 

La investigació d’Eva Comas Arnal posa la lent d’augment en aquests passatges comentats per Obiols i en la posterior tasca de reescriptura que en va fer Rodoreda. Afinar l’estil il·lumina, en part, un aspecte concret de la producció de Mercè Rodoreda que ha suscitat controvèrsia i interrogants: quin era el paper que tenia Armand Obiols en el procés de creació de les seves obres. 

Al llarg de l’assaig es demostra que, almenys en el cas de La mort i la primavera, la tasca d’Obiols consistia a fer de lector atent i a assenyalar algunes correccions d’estil a unes pàgines de Rodoreda que ja d’entrada eren magnífiques, però que tant l’escriptora com el crític creien que encara podien reeixir més. Més enllà de si l’escriptora adoptava o no els suggeriments del seu company, aquesta recerca subratlla que en aquests passatges comentats i en la seva posterior reelaboració, Rodoreda i Obiols van sostenir un diàleg fascinant a propòsit de l’estil.

El gruix d’Afinar l’estil està dedicat als principis bàsics que governen la poètica de Mercè Rodoreda i Armand Obiols a l’hora d’encarar la revisió i la reescriptura de La mort i la primavera. En aquest sentit, Eva Comas Arnal subratlla set tècniques d’escriptura i reescriptura que podem assegurar que van entrar en joc en l’elaboració de la novel·la. La primera d’elles és que cal treballar sense pressa i conservant sempre una gran ambició literària, una ambició que faci emmirallar-se en els grans models i referents. La segona consisteix a evitar l’estil retòric i a perseguir una expressió llisa i amb un gran efecte de naturalitat. La tercera emfasitza que una bona novel·la és plena de detalls vius i que defuig l’abstracció. La quarta tècnica es fonamenta en la supressió de totes les paraules sobreres. La cinquena, a buscar una poesia implícita en l’expressió. La sisena persegueix una estructura circular i ben lligada i, per acabar, la setena busca dotar d’intensitat el text mirant de no exagerar mai el to.

 

L’autora de l’estudi

Eva Comas Arnal és escriptora i periodista. Doctora en comunicació i llicenciada en filologia, ha impartit classes de llengua i de periodisme en tres universitats catalanes: la Universitat Ramon Llull, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Internacional de Catalunya. Ha guanyat el Premi Pirineu per la narració La serp de foc i ha publicat Els nens de l’Adelita, la biografia d’una mestra que en ple franquisme ajuntava nens i nenes a la mateixa aula. Ha publicat El somni blau, una investigació sobre els fenòmens onírics en l’obra narrativa de l’escriptora de Sant Gervasi, finançada per la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans. Col·labora habitualment en diversos programes de RAC1, a El Matí Digital i a la revista Mètode de la Universitat de València.

Hem parlat amb l’autora sobre aquest estudi; en podeu veure l’entrevista aquí.