Notícies i actualitat
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va dur a terme una sèrie d’actuacions a Olèrdola entre els anys 1917 i 1928 que van marcar un punt d’inflexió. Amb aquestes, el jaciment va millorar notablement i se’n va augmentar el coneixement gràcies a les publicacions que se’n va fer. Per commemorar la tasca feta per l’IEC en aquest estratègic enclavament ocupat en múltiples etapes històriques, el 3 de maig es va inaugurar a la Casa de Convalescència l’exposició Descobrint Olèrdola. 100 anys de les intervencions de l’IEC a Olèrdola.
Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC, va presentar la jornada científica «Els orígens de l’IEC i els cent anys de l’inici de les excavacions a Olèrdola», que va tenir lloc abans de la inauguració de l’exposició. «La primera missió que va tenir l’Institut, i que continua tenint ara, és la defensa del patrimoni, com l’arqueologia, la llengua o la cultura del país», va recordar Pinyol, que també va assegurar que indrets amb les característiques d’Olèrdola han tingut un interès singular per a l’IEC: «La nostra Secció, des de l’origen, es va interessar d’una manera especial per la prehistòria i la història antiga.»
A continuació, Enric Pujol, director del Museu Memorial de l’Exili, va pronunciar la conferència «L’IEC de fa cent anys o la modernització cultural». El ponent va narrar els inicis de l’Institut i va coincidir que els estudis històrics hi van tenir un protagonisme accentuat: «Del 1907 al 1911, tot l’IEC era constituït per allò que després esdevindria la SHA, cosa lògica si es té en compte la panoràmica cultural de l’època.» Per primera vegada en segles, els historiadors catalans van disposar d’una entitat dotada econòmicament que els va organitzar internament com a membres de la comunitat científica a la qual pertanyien, fet que va suposar per a la historiografia catalana «l’accés a la modernitat».
«Gràcies al Servei Arqueològic i d’Excavacions va néixer la moderna arqueologia catalana i es van posar els fonaments dels estudis prehistòrics moderns», va afegir-hi Pujol, que va reconèixer que el Servei d’Excavacions fou «la nineta dels ulls» de la SHA. Per acabar, va concloure que els estudis històrics no tenen, avui dia, el protagonisme social ni governamental que van adquirir aleshores. «Cal una reacció de seguida davant d’aquest fet i l’IEC pot tenir i ha de tenir un paper cabdal en aquesta reconsideració», va sentenciar.
Per posar punt final a la Jornada científica, Núria Molist, Miquel Molist, Joan Sanmartí, Marta Prevosti, Xavier Barral, Narcís Soler, Josep Guitart, Ferran Arasa, Joan Ramon Torres i Marc Mayer van participar en una taula rodona on van abordar, cadascun des de la seva especialitat, l’arqueologia paleolítica a Catalunya i les aportacions de l’Institut, entre altres temes relacionats amb les excavacions a Olèrdola.
Després de la taula rodona, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, i Jusèp Boya, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, van inaugurar l’exposició Descobrint Olèrdola. Cent anys de les intervencions de l’IEC a Olèrdola, que es pot visitar al claustre de la Casa de Convalescència.
Olèrdola mostra avui un patrimoni singular, amb més de quatre mil anys d’història. És un cas excepcional a Europa perquè la ciutat medieval —pendent d’excavar-se en la seva pràctica totalitat fora de muralles— va ser abandonada i no s’hi va construir a sobre. Això fa que tingui unes condicions úniques per a mostrar com era l’urbanisme d’una ciutat medieval al segle XI.