25/04/2022

L'IEC lamenta el traspàs de Josep Massot i Muntaner, membre de la Secció Històrico-Arqueològica


Diumenge passat, 24 d’abril, a la matinada, va morir al monestir de Santa Maria de Montserrat Josep Massot i Muntaner, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, de la qual va ser president del 2014 al 2018.

Conegut com a pare Massot, Josep Massot i Muntaner era un savi, un monjo, un humanista, historiador, filòleg, assagista i investigador. Nascut a Palma l’any 1941, es va llicenciar en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, on va tenir professors del nivell de Martí de Riquer, Antoni Vila¬nova, José Manuel Blecua, Antoni Maria Badia i Margarit i Joan Bastardas. També fou alumne de Joaquim Molas i de Ramon Aramon en els Estudis Universitaris Catalans. 

El 1962 ingressà al monestir de Montserrat i va ampliar estudis de filosofia i teologia a Alemanya. Des del 1971 fins a la seva mort va ser director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, considerada d’editorial més antiga d’Europa. I va ser conservador i editor del fons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (20 volums). 

Gran defensor de la llengua i la cultura catalanes, va ser secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fundador i primer president (1987-1990) de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC. Dirigí els primers 20 volums de la revista d’aquesta Societat, Llengua & Literatura (1982-2009), una de les més rellevants de l’àmbit de la filologia catalana.  Igualment fou fundador i membre actiu de la Societat Verdaguer. Des del 2015 formà part del comitè tècnic de la Fundació Mercè Rodoreda de l’IEC. També va ser secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1973-1993), va dirigir el Diccionari de la literatura catalana (1977-1979) i va fundar la revista Randa amb Max Cahner. Destaca especialment la seva direcció de la revista Serra d’Or, des de 1995 fins avui.

L’any passat, amb motiu del seu vuitantè aniversari, l’IEC i la Institució de les Lletres Catalanes li van organitzar un homenatge. En aquella ocasió, la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, va destacar que Massot era «un dels homenots de la cultura catalana actual» i també hi va afegir que «l’IEC no podrà oblidar la seva aportació, ja que per a nosaltres ha estat un far de treball». 

Des de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’Institut d’Estudis Catalans, «el trobarem molt a faltar, però encara més els amics i a Montserrat. I sobretot el país, on no sé veure cap personalitat intel·lectual que pugui omplir el buit que ha deixat», diu l’actual president de la secció, Ramon Pinyol i Torrents. També assenyala que el pare Massot «ha estat un home excepcional i, a desgrat que soni a tòpic, una veritable encarnació del lema benedictí ora et labora», i recorda que «a l’IEC va ocupar diversos càrrecs, el darrer el de president de la SHA, que va haver de deixar per malaltia», i que també «va dedicar molts esforços a la Fundació Mercè Rodoreda».

Treballador infatigable, es va especialitzar en història de la literatura i en història contemporània i va publicar una setantena de llibres i més de 500 articles sobre història de la cultura, especialment contemporània, amb publicacions clau sobre la Guerra Civil espanyola i sobre l’Església, com La Guerra Civil a Mallorca (1976), Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (1979) o La Guerra Civil a Montserrat (1984). Entre els seus darrers llibres cal esmentar De València i Mallorca (2017), i l’últim, A la ciutat dels llibres (2021), cinquena sèrie, que juntament amb la col·lecció Escriptors i Erudits Contemporanis forma un conjunt de disset obres miscel·lànies que apleguen bona part de la seva producció.

Josep Massot i Muntaner va rebre nombrosos guardons i distincions, entre els quals destaquen el Premi Francesc de Borja Moll, modalitat dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1989); el Premi de la Crítica Serra d’Or (1993); el Premi Sanchis Guarner (1994); la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1996); el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya (1997); el Premi Ars Magna de la Casa Catalana de Mallorca (1999); la Medalla d’Honor i Gratitud de l’Illa de Mallorca, categoria d’Or, del Consell de Mallorca (2009); el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural (2012); la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2018) i la Medalla d’Or de les Illes Balears, atorgada pel Govern de les Illes Balears (2019). També va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1998) i per la Universitat de València (2016). 

El funeral, presidit pel pare abat Manel Gasch, serà dimarts 26 d’abril, a les 10.45 hores, a l’abadia de Montserrat. Per participar-hi, cal fer reserva prèvia. L’ofici serà retransmès en directe per Montserrat Ràdio i Montserrat TV.


 

‹‹123456...262