Notícies i actualitat

Durant la jornada, la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va explicar que el Departament inicia ara un procés obert per a elaborar un pla d’enfortiment del català amb vista a consolidar-ne l’ús com a llengua pròpia en el sistema de coneixement que es presentarà públicament l’abril vinent.

La consellera Geis va destacar que el Pla #enFORTimelCATALÀ és «la nostra contribució a aquesta reacció de país per enfortir el català»,  ja que «el sistema universitari i de recerca ha de ser una pota més d’aquest renaixement de la llengua». Geis va recordar que «el català viu un moment delicat en molts àmbits, especialment en l’ús que en fan els joves. Per això, com a Departament de Recerca i Universitats ens hem sentit interpel·lats, cridats a intervenir-hi, a fer una diagnosi de la situació i a aportar solucions i mesures per a enfortir la llengua principal del nostre sistema».

En el decurs de la jornada de debat sobre la situació del català en l’ensenyament superior i en l’àmbit científic, el Departament de Recerca i Universitats va presentar dades actualitzades sobre els usos lingüístics a tot el sistema, així com els resultats dels primers informes semestrals de compliment de la llengua de docència. El director general d’Impacte Territorial i Social del Coneixement, Xavier Quinquillà, va posar en valor l’activació de nous protocols que, entre altres coses, han fet possible un procés de millora de la recollida de dades sobre usos lingüístics que «ens permeten tenir una diagnosi acurada de la situació per avançar cap a un horitzó comú, tenint en compte l’heterogeneïtat del sistema de coneixement».

Després d’aquestes intervencions, va ser el torn de Jordi Matas, professor universitari i catedràtic de Ciència Política de la UB, i de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, que van analitzar el català com a llengua acadèmica en un context d’internacionalització. Cabré va fer una reflexió de caràcter personal encarada a buscar maneres d’enfortir la presència i la consideració de la llengua catalana en l’àmbit de la recerca.

La presidenta de l’IEC va començar la seva intervenció citant el lingüista danès Otto Jespersen: «Les llengües, en realitat, són creacions humanes. I és el nostre deure de sostenir-les, de mantenir-les, i, sobretot, de millorar-les per a generacions futures.» Després va incidir en el fet que «si avui ens plantegem la situació de la llengua catalana per a enfortir-la, és perquè alguna cosa no ens satisfà. No perquè s’hagi actuat malament fins ara, sinó perquè en el focus de les actuacions no s’hi ha posat la llengua catalana». 

Cabré també es va preguntar per què no és òptima la situació de la llengua catalana en l’àmbit de la recerca. «D’una banda, tenim falses creences perquè no sabem que totes les llengües són capaces d’expressar-ho tot. Que siguin capaces no vol dir ni que siguin iguals ni que tinguin els mateixos recursos desenvolupats. Això no és qüestió de la capacitat de la llengua, sinó que és pròpia de les condicions externes en què aquesta llengua s’ha desenvolupat. En segon lloc: perquè una llengua sobrevisqui ha de ser utilitzada, i només és a través de l’ús que efectivament podem garantir que una llengua es manté com una llengua viva. Però com que l’ús no és homogeni sinó que es projecta en una gran diversitat d’usos, només podem dir que una llengua que és capaç i que desenvolupi recursos per expressar-se en tots els àmbits i registres ha de ser utilitzada en tots aquests àmbits i registres. I sense l’ús no funciona. Per tant, el primer que s’ha de reforçar és l’ús.» I va acabar aquest apartat de la seva intervenció afirmant que «si una llengua no s’utilitza en un àmbit o en un registre es perd aquest àmbit com a àmbit de comunicació, no es desenvolupen recursos i, a la llarga, és substituïda per la llengua que efectivament utilitzes quan et mous en aquest àmbit de comunicació».

Cabré també es va preguntar si volem aquesta situació per al català científic. «Per què no s’utilitza el català en tots els àmbits i registres de la recerca catalana? En primer lloc, es donen raons d’eficiència, productivitat, etc. En segon lloc hi ha la qüestió dels hàbits. Sempre ho he fet així. Si ja hi ha una llengua que ens serveix, per què n’hem d’adoptar una altra? Per cortesia, per exemple. Si tenim una comunitat d’investigadors procedents del món global, doncs és aquesta la llengua en què ens comuniquem. Però jo crec que a més d’això també hi ha el fet que no som prou conscients de les conseqüències. Més enllà d’aquestes creences hi ha una altra qüestió: la postveritat. Crees una realitat a còpia de repetir discursos. I aquesta realitat que crees obeeix més a les intencions (normalment) conscients de l’emissor, però en la repetició de vegades no hi ha elements de consciència, simplement es repeteix i hi ha un moment que ho fas teu i creus que allò és la veritat.»

Més endavant, Cabré també es va preguntar per què es fa una relació directa entre qualitat i llengua de les publicacions? «Un article en anglès és més ben considerat que un article redactat en català. Per què pensem que una comunitat d’impacte només pel fet de la seva grandària és millor que una comunitat d’impacte restringida però orientada? Per què parlem de la gran capacitat d’impacte? Alerta. L’impacte ha de ser eficient. Per tant, per molt impacte que tinguem, si no encertem aquella comunitat restringida que efectivament utilitzarà el coneixement per avançar en la mateixa línia, l’impacte es perd. És bo en termes genèrics, però no és bo en termes relatius d’eficiència.»

Finalment, la presidenta de l’IEC va demanar incentius per fer revistes de recerca, amb la qual cosa es podrà crear «corpus escrit en català d’alt nivell». I va acabar la seva intervenció afirmant que «Si nosaltres no ens cuidem de la llengua catalana, no ho farà ningú.»