18/10/2021

Pere Aragonès: «Ens hem d’encomanar de l’autoexigència, el rigor i l’ambició que van presidir el naixement de l’IEC»


El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha presidit aquest dilluns l’acte d’inauguració del curs 2021-2022 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha demanat al Govern d’Aragonès «temps per a desenvolupar els projectes que s’inicien amb el nou curs, confiança i una certa continuïtat econòmica».

La Sala Prat de la Riba de la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, ha estat l’escenari escollit aquest dilluns per a la inauguració del curs 2021-2022 de l’IEC. El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha presidit l’acte, juntament amb Teresa Cabré, presidenta de l’Institut.

Durant la seva intervenció, el president Aragonès ha reivindicat l’esperit amb què Enric Prat de la Riba va crear l’Institut: «L’IEC, la nostra acadèmia nacional, va néixer amb l’objectiu de fer de Catalunya un país de referència que pogués mirar de fit a fit els països de l’entorn, a partir de la construcció nacional, l’autoexigència, el rigor i l’ambició». I ha afegit: «Ara que toca la reconstrucció del país en clau nacional, social i econòmica, després de la pandèmia i després dels darrers anys intensos que ha viscut el nostre poble, ens hem d’encomanar d’aquesta autoexigència, aquest rigor i aquesta ambició que van presidir el naixement de l’IEC, fugint de l’autocomplaença i l’autoflagel·lació, ambdues estèrils».

El president també ha subratllat el paper de l’Institut com a acadèmia de la llengua i ha expressat el compromís del seu Govern en aquest àmbit: «És l’hora de fer un pas endavant en defensa del català. Hem de posar la llengua al servei de la producció científica i de la difusió del coneixement. I, en plena revolució digital i de consum de productes audiovisuals, ho hem de fer en aquest sector». Ha subratllat que, per a entomar el repte, cal continuar treballant en un gran acord de país per la llengua.

Aragonès s’ha referit també a la tasca de l’IEC més enllà de la llengua i ha instat l’Institut a seguir treballant en l’impuls del sistema de recerca i a centrar els esforços en l’àmbit de la catalanística, un espai en què trobarà la «plena complicitat del Govern».

Seguidament, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, ha definit l’Institut com una infraestructura d’estat creada en un període en què «el somni semblava possible: una nació amb una llengua en el context d’una cultura compartida». Cabré ha parlat així del mandat que enceta com a presidenta: «Volem fer de l’Institut una referència, des de la singularitat, sense ocupar terrenys que la història recent ha encarregat a altres organismes».

La presidenta ha apuntat que l’Institut té tres àmbits d’actuació: la llengua, la recerca i l’assessorament científic, i s’hi ha referit en aquests termes: «Pel que fa a la llengua, treballarem en la fixació d’una norma flexible i àmplia que funcioni per a tota la comunitat parlant. Si res no ho obstaculitza, tota l’obra normativa s’oferirà l’any 2022 a través d’una sola plataforma, que facilitarà l’accés de tota la població a la norma. També tenim davant nostre un gran repte: la posada en marxa del nou diccionari normatiu, un diccionari de nova factura per a tota la comunitat lingüística.» Sobre la recerca, ha apuntat que es basarà «en la catalanística entesa en el sentit més ampli, és a dir, tant des del punt de vista dels temes com des de la perspectiva amb què s’abordaran». Finalment, ha destacat que l’Institut té el repte d’assessorar els poders públics a través d’informes temàtics sobre qüestions rellevants i de posar tot el coneixement que genera a l’abast de la societat.

 

Nora Ventosa: «Convertir la recerca en innovació és el somni de molts de nosaltres»

Nora Ventosa, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC des del 2018 i directora de Nanomol-TECNIO, ha estat l’encarregada del discurs reglamentari. Ventosa ha fet una reflexió sobre el bon estat de la recerca a Catalunya i sobre la importància de la innovació en el món de la ciència: «Hem excel·lit en recerca, però el que em motiva també —i motiva molts dels meus col·legues— és la innovació, és a dir, la capacitat d’aconseguir fer que aquest coneixement es converteixi en coses pràctiques que canviïn una mica la nostra vida, que repercuteixin en la nostra societat. Convertir la recerca en innovació és el somni de molts de nosaltres. Això, a Catalunya, no ho fem tan bé.»

Per a Ventosa, perquè Catalunya excel·leixi també en innovació, «cal la col·laboració de les institucions acadèmiques (universitats i centres de recerca), els centres tecnològics, el sector empresarial i les institucions i agències polítiques i governamentals». «L’Institut d’Estudis Catalans, a través de tots els seus membres pertanyents a universitats i centres de recerca de Catalunya, és un espai ideal per a la reflexió i l’impuls de polítiques que fomentin la innovació des de la vessant de l’ensenyament, l’estudi i la recerca», ha conclòs.

L’acte, que també ha comptat amb la presència de Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d’Educació de la Generalitat, ha estat conduït per l’actriu i rapsoda Sílvia Bel, que ha llegit un fragment de l’assaig La nacionalitat catalana, escrit per Prat de la Riba el 1906.

Podeu veure algunes fotografies de l’acte aquí.

Podeu veure la gravació de l’acte aquí.


 

‹‹123456...245