08/10/2021

L’IEC presenta l’Observatori de la Qualitat Lingüística, una eina per a avaluar i millorar l’ús del català


L’Observatori s’ha presentat aquest divendres en una jornada sobre la qualitat lingüística que ha comptat amb Joan Costa (Universitat Pompeu Fabra, UPF), Mònica Terribas (UPF) i Montserrat Sendra (Universitat de Barcelona)

 

La Secció Filològica de l’IEC ha posat en marxa l’Observatori de la Qualitat Lingüística, un projecte que permetrà fer un seguiment i una avaluació dels usos públics de la llengua catalana en les diverses varietats dialectals. Les conclusions d’aquestes anàlisis es posaran a disposició d’investigadors i especialistes en una base de dades. Paral·lelament, a partir d’aquest recull de dades es podrà oferir assessorament a persones o entitats que vulguin millorar la seva comunicació en català.

La presentació del projecte s’ha fet a l’IEC, en el marc d’una jornada sobre la qualitat lingüística. Durant l’obertura, Teresa Cabré, presidenta de l’Institut, ha reivindicat el caràcter polièdric del concepte qualitat: «La qualitat va lligada amb la variació, això és sagrat, després ja es pot debatre sobre els límits», i ha afegit: «La qualitat la podem vincular a la seva eficàcia comunicativa, al que dicta el codi lingüístic, a la ideologia lingüística, és a dir, com volem que sigui la llengua, i als estereotips socials, entesos com les modes de cada moment». Cabré també ha apuntat que a Catalunya «el discurs oficial ha fet creure que s’havia de triar entre la qualitat o l’extensió de l’ús del català», però s’ha mostrat optimista: «Sembla que la qualitat comença a guanyar terreny».

Oriol Camps, membre de la Secció Filològica de l’IEC, ha detallat l’objectiu de l’Observatori: «Es tracta de conèixer i avaluar la llengua en els usos estàndards públics per millorar-los, en àmbits com l’escola, els mitjans de comunicació o els llibres publicats». Sobre el mètode d’avaluació, ha explicat que no es treballarà només partint de la gramàtica i el diccionari, sinó que es pararà atenció a les condicions de producció i recepció del discurs. Camps ha avançat que el projecte està en fase de proves i que fins ara s’han treballat només mostres orals, però que també s’observarà el discurs escrit.

La jornada ha comptat amb la intervenció de Mònica Terribas (IEC i UPF), que ha advertit sobre l’ús social de la llengua entre els joves: «La davallada és alarmant i no ho combatrà cap mitjà tradicional: anem cap a un consum comunicatiu del TikTok, Instagram, Twitter, Twitch…, és aquí on tenim els joves».

Terribas també ha subratllat que el predomini i el prestigi social de l’oferta comunicativa són en anglès i castellà: «Arran de la pandèmia s’ha accelerat la transformació en el consum audiovisual, que ara dominen les plataformes, on l’oferta en català no arriba a l’1 %. O actuem aquí, o ho tenim molt complicat. O canvia la llei espanyola o estem en mans del mercat, i Netflix no farà el que no ha fet Atresmedia o Mediaset».

 

 

El programa de conferències s’ha completat amb Joan Costa (UPF), que ha parlat de qualitat lingüística i normativa, i Montserrat Sendra (Universitat de Barcelona), que ha tractat l’àmbit de l’ensenyament.

 

 

 

 

 

La sessió s’ha tancat amb una taula rodona amb les periodistes Susanna Lliberós (À Punt) i Margalida Solivellas (TV3) i els escriptors Enric Gomà i Pau Vidal.

 


 

‹‹123456...242