Notícies i actualitat

El Pati de la Casa de Convalescència ha estat l’escenari de l’acte de celebració de la Diada Nacional de Catalunya. La presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, ha fet la seva primera intervenció institucional des que va assumir el càrrec,  el passat 1 de setembre. En el seu parlament ha definit la Diada com «la celebració que aplega totes les persones que se senten identificades amb la identitat catalana, una identitat no marcada per límits administratius». Per a ella, la Diada no és l’efemèride d’una derrota, sinó «d’uns fets que ens permeten ser optimistes». Per això, ha defensat: «Cal posar l’accent en la unió i el record d’allò que vam ser per definir el nostre full de ruta i projectar-nos cap al futur».

La presidenta ha subratllat l’origen de l’Institut com a estructura d’estat que «va somiar Prat de la Riba» i ha reivindicat  la vigència d’aquest paper: «L’IEC és un pilar de la identitat catalana, per això actuarem amb sentit de servei, sobre bases científiques, amb independència i lleialtat al país».

Cabré ha subratllat que el nou equip de Govern treballa per un IEC en plena sintonia amb el segle XXI, «amb bones pràctiques, transparència, modernitat i una clara aposta per la igualtat de gènere, amb instruments com la comissió d’igualtat» que ja s’ha posat en marxa.

El discurs de la Diada, titulat «Llengua i mitjans de comunicació a Catalunya: política lingüística, política de mitjans i societat civil» ha anat a càrrec de Maria Corominas i Piulats, doctora en ciències de la informació i vicepresidenta de l’IEC. Corominas ha subratllat el paper de la societat civil en el procés de normalització del català que es materialitza en una política lingüística amb dos eixos: l’ús del català a l’escola i als mitjans de comunicació: «Catalunya ha estat un exemple de comunitat amb una capacitat limitada pel que fa a la gestió de les xarxes i els circuits de comunicació; aquesta limitació ha estat contrarestada, si més no en part, per l’activisme ciutadà: des de l’època de la ràdio i la televisió local amb uns períodes molt llargs sense marc legal, a Internet, a les xarxes socials i a les plataformes de reproducció en línia (streaming)».

Corominas ha conclòs: «Ni les polítiques públiques soles ni la societat civil sola no haurien estat suficients per assegurar un espai comunicatiu en català que, encara que amb limitacions, ha tingut un creixement notable. Ara tampoc i, de cara al futur, encara menys. Davant dels reptes del context en què ens trobem, tots els recursos són necessaris i cal que articulem tota mena d’estratègies de cooperació». 

Lluís Llach, músic, cantautor, escriptor i polític, ha participat en l’acte per exercir de mestre de cerimònies en la interpretació de l’himne Els segadors. En una breu intervenció, ha subratllat amb to humorístic que aquest és «un dels pocs himnes nacionals que està en do menor, i que, per tant, l’ànim a l’hora de cantar-lo, ha de sortir de dins».

Podeu veure les fotos de l’acte aquí.