07/07/2021

La recerca en comunicació, a debat


El divendres 2 de juliol va tenir lloc, en format virtual, el IV Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, organitzat per la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Durant l’acte també es va celebrar la XXXI Conferència Anual de la Societat Catalana de Comunicació.

L’acte inaugural del congrés va consistir en una taula rodona sobre el present i el futur de la recerca en comunicació. Hi van participar María José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Carles Pont, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna - Universitat Ramon Llull.

María José Recoder va destacar el fet que «s’han creat moltes facultats de comunicació; per tant, hi ha molts més professors i molts més investigadors en l’àmbit de la comunicació. Hi ha molta obra publicada; de fet, un informe destaca que Espanya és el tercer país més productiu del món en ciències de la comunicació. Això vol dir que els investigadors espanyols són molt actius».

Recoder també va ressaltar que hi ha diverses revistes científiques que es generen des de Catalunya i va apuntar els diferents problemes que detecta en el balanç sobre el futur de la recerca en comunicació. D’una banda, l’«obsessió per la publicació d’articles científics a causa del sistema d’acreditació i dels sistemes de puntuació de les agències de qualitat: no dic que no s’hagin de publicar articles, però recordo que, quan vaig començar, publicàvem llibres. Ara, potser per la rapidesa de tot plegat —tot és molt canviant—, l’obsessió és la publicació d’articles perquè compta més». D’altra banda, «ens cal publicar en revistes anglosaxones, perquè són les que estan al rànquing Q1, les més valorades en els processos d’acreditació». Recoder es va mostrar crítica amb la utilitat de les investigacions dels articles que es publiquen: «tinc la impressió que moltes vegades publiquem perquè ho hem de tenir al currículum, però crec que els articles científics haurien de pensar en la transferència social, és a dir, de quina manera les nostres investigacions poden influir positivament en la societat».

La degana veu que, en el futur, els grups d’investigació haurien de treballar conjuntament, és a dir, «crear grups d’investigació més amplis, interdisciplinaris».

En la seva intervenció, Carles Pont va destacar que «trobades com aquesta són molt necessàries per a dur a terme aquesta idea de la col·laboració interuniversitària» i va advocar «per potenciar la transferència de coneixement anant a buscar les empreses i per crear càtedres d’empresa». «Això no vol dir privatitzar la recerca», va remarcar.

Pont també va afegir: «La comunicació, com a disciplina, està agafant, encara lentament, el seu lloc en el món científic. De mica en mica, picant pedra, estem posicionant-nos en l’àmbit científic. Per a incentivar-ho, hauríem de potenciar la transferència de coneixement.»

Pont també va incidir en la idea que estem «en transformació educativa» i que «el present de la recerca és el present de la docència», ja que estem en un moment en què el «canvi educatiu és molt important. Les facultats de comunicació en general han estat referents en el model educatiu: són exemple d’innovació educativa per a altres facultats. Aquí tenim un camí que cal potenciar».

Per acabar, va esmentar com a repte de futur que «la recerca sigui més aplicada i tingui connexió amb el món empresarial, potenciant la transferència de coneixement».

Josep Maria Carbonell va afirmar que «el futur requereix invertir més en la investigació, més del que s’ha fet fins ara». També va comentar que la recerca «no ha de ser utilitarista, però sí que la capacitat d’incidència en els processos socials és molt important».

Seguidament, Carbonell va voler posar sobre la taula la necessitat de fer una recerca «que serveixi per al creixement econòmic». I va afegir: «però també hem de fer recerca en el camp de les humanitats, perquè ens fa millors com a societat».

El degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna - Universitat Ramon Llull va afirmar que en el futur «s’ha de treballar molt més en xarxa», emfasitzant la idea que han de créixer els grups d’investigació d’àmbit europeu: «La prioritat en el camp de la investigació és la capacitat d’internacionalització dels nostres grups d’investigació».

I també va esmentar les quatre línies estratègiques —degudes, en part, al resultat de la digitalització de la comunicació— en les quals estan treballant: a) com es gestionen les dades massives, b) la intel·ligència artificial i la seva incidència en el món de la comunicació, c) ètiques de la comunicació i proliferació de la desinformació, i d) els nous models de negoci en l’àmbit de la comunicació.

Després de la taula rodona inicial, la jornada, que va començar a les nou del matí i va acabar a quarts de vuit del vespre, es va estructurar en diverses taules científiques, que van tractar els temes següents: les polítiques de comunicació i exercici professional; feminismes, teoria queer i perspectiva de gènere; comunicació política i periodisme d’especialitat; xarxes socials i nous formats de comunicació; cinema, imatge i narratives transmèdia; periodisme científic i tractament de la COVID-19, i joventut, discurs social i comunicació educativa.

Marta Civil, vicepresidenta de la SCC, va ser l’encarregada de cloure el congrés.


 

‹‹123456...240