15/06/2021

Josep Batlló considera la sismologia un servei públic


El dijous 10 de juny, Josep Batlló, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), va impartir la conferència «La sismologia servei públic: SISMOCAT», dins del vint-i-novè cicle Física oberta, organitzat per la Societat Catalana de Física, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

M. Àngels Garcia, membre de la Societat Catalana de Física, va donar la benvinguda a la sessió fent una introducció del perfil professional de Batlló, professor i doctor en física per la Universitat de Barcelona (UB). Batlló és expert en sismologia, meteorologia i història de la ciència i també és coordinador d’un grup de treball de l’European Seismological Commission. Actualment, Batlló treballa en la Unitat de Sismologia de l’ICGC. El que també havia estat docent de la Universitat de Lleida, la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat de Lisboa, va fer una exposició en què va explicar de quina manera la sismologia i, per extensió el SISMOCAT, són eines de servei públic. 

Josep Batlló va fer una ponència centrada en l’impacte dels terratrèmols en la societat i la importància de tenir eines per a respondre als seus efectes. Així, va explicar com apliquen des de l’ICGC els coneixements que tenen sobre sismes al desenvolupament de serveis útils per a la ciutadania, posant l’exemple del SISMOCAT, una aplicació desenvolupada i operada per la Unitat de Sismologia de l’ICGC, de la qual ell forma part. Per a Batlló, el SISMOCAT és una eina de servei públic perquè contribueix a la millora de «la seguretat i la resiliència» de la societat davant del risc sísmic, ja que aporta coneixement i difon la informació d’una manera ràpida i acurada. 

Batlló va deixar clar que els terratrèmols no es poden predir, però que, així i tot, des de la Unitat de Sismologia s’esforcen a fer una tasca de prevenció i previsió a través del manteniment de la xarxa sísmica i del servei d’informació sismològica, així com de l’avaluació del risc sísmic de Catalunya per poder proporcionar a la població, a l’Administració i, en particular, a Protecció Civil informació ràpida sobre els terratrèmols que poden afectar el territori. A més, també va recordar que tothom pot accedir a les dades de les estacions sísmiques des del seu portal web.

En cas de sisme, el protocol d’actuació de la Unitat és el següent: gràcies a un sistema de localització automàtica de terratrèmols, es detecta quan hi ha un moviment, se’n troba la ubicació i se’n calcula la magnitud. Després, automàticament es fa un comunicat per a deixar-ne constància i, minuts més tard, un sismòleg de guàrdia el valida i contacta amb Protecció Civil. Posteriorment, s’envia un comunicat per correu electrònic amb la informació revisada pel sismòleg i es fa la confirmació al web. Com a curiositat, l’expert també va explicar que, segons les dades recollides entre els anys 1984 i 2019, la sismicitat a Catalunya s’acumula a la zona que va des del Ripollès fins a la Selva i les àrees amb menys sismicitat són les planes centrals. Batlló va dir que el període amb més terratrèmols a Catalunya van ser els segles XIV i XV. Actualment, les dades ens revelen que cada cinc o sis anys tenim un sisme de magnitud 3. 

Després de la conferència, M. Àngels Garcia va obrir un torn de preguntes entre les persones que havien seguit l’acte presencialment i les que ho havien fet virtualment. 


 

‹‹123456...240