10/06/2021

Ros fa balanç del seu mandat: «Hem assolit un percentatge molt alt de les coses que volíem fer»


El passat 3 de juny va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba el darrer Ple ordinari del curs 2020-2021 de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En el Ple, Joandomènec Ros, president de l’IEC, va fer balanç del seu mandat durant els darrers vuit anys. 

Ros va començar el seu parlament destacant el fet que «la nostra Presidència ha estat de continuïtat, sense grans capgiraments en les tasques de l’Institut, però amb canvis modestos i necessaris. Hem assolit un percentatge molt alt de les coses que volíem fer; la pandèmia —aquest darrer any— i un pressupost congelat —pràcticament cada any— ens han impedit anar més enllà».

Ros va continuar incidint en el fet que, al llarg d’aquests anys, s’ha mantingut l’activitat de les delegacions de la Presidència de l’IEC i s’ha creat la de l’Alguer, que s’afegeix a les tres del País Valencià, a la de la Catalunya del Nord, a la de les Illes Balears i a la de Lleida (que s’ocupa fonamentalment de la Franja i d’Andorra). 

Ros va voler fer esment als efectes de la pandèmia mirant-ho pel costat positiu, ja que «dues de les activitats més importants de l’Institut gairebé no han notat els efectes de la pandèmia i s’han pogut realitzar normalment; em refereixo al gruix dels projectes de recerca i a les publicacions. Alguns d’aquests projectes són emblemàtics i depassen de molt la dinàmica de recerca de l’Institut. Pel que fa a les publicacions, el ritme i l’activitat no han canviat i l’Institut segueix sent la principal editorial científica en català del món». Pel que fa als efectes més adversos, va esmentar que la pandèmia «s’ha deixat sentir força a l’IEC, no només perquè alguns membres i socis n’han patit o en pateixen directament les conseqüències, sinó perquè no s’han pogut dur a terme algunes activitats, d’altres s’han hagut de posposar o bé algunes s’han hagut de fer de manera virtual.» 

Ros també va esmentar el fet que les activitats internacionals de l’IEC s’han ampliat considerablement: l’Institut pertany a l’ALLEA (Federació Europea d’Acadèmies de Ciències i Humanitats) des de fa set anys i l’any que ve en farà cent que pertany a la UAI (Unió Acadèmica Internacional) i en totes aquestes federacions d’acadèmies han tingut un paper destacat membres de l’Institut.

«L’Institut és l’acadèmia de la llengua i, en els darrers anys, la Secció Filològica ha endegat una sèrie d’obres cabdals (gramàtiques, ortografia) i segueix treballant per posar-les al dia i elaborar un nou diccionari», va afegir. I també va voler destacar que l’IEC «ha fet els primers passos de la relació amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara tímids i provisionals, que fan preveure una normalització en tot el que es refereix a la llengua comuna.»

Ros va fer repàs de les declaracions institucionals de l’Institut, que han anat destinades a cridar l’atenció de la societat sobre «algunes malifetes de les administracions o dels administrats. Al llarg dels darrers vuit anys, hem divulgat vint declaracions institucionals en diverses llengües a més del català: quatre declaracions sobre la llengua, quatre declaracions sobre la cultura, dues declaracions sobre urbanisme i deu declaracions polítiques». A propòsit d’aquestes darreres, l’IEC va signar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el Pacte Nacional pel Referèndum, i ha continuat fent costat a les autoritats polítiques en el seu projecte de consultar la voluntat del poble de Catalunya per conèixer quin vol que sigui el seu futur. I va destacar la participació de l’IEC, juntament amb l’acadèmia basca Eusko Ikaskuntza, «en un projecte dirigit a intentar resoldre els problemes territorials a Europa».

Per acabar, va esmentar les fites que es volien aconseguir i no s’ha pogut dur a terme, com ara traslladar la llibreria a la Casa de Convalescència, intervenir en la distribució dels espais que han quedat alliberats entorn de l’IEC i la Biblioteca de Catalunya a causa del trasllat de l’Escola Massana, i recuperar el contracte programa plurianual amb la Generalitat de Catalunya, que és potser la fita més important.

Podeu llegir el seu discurs sencer aquí.


 

‹‹123456...235