Torna a les notícies
Eva Baltasar: «El treball del llenguatge és el repte més gran, el que més gaudeixo i el que m’ocupa més temps quan escric un llibre»
31/05/2021

L’escriptora Eva Baltasar, autora de Boulder (Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2020) i l’editora Maria Bohigas (Club Editor) van conversar el dijous 27 de maig amb Màrius Serra, Magí Camps i altres membres de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’acte, organitzat per la SF, es va fer a la Sala Prat de la Riba de l’IEC i es va poder seguir virtualment.  

La presidenta de la SF, M. Teresa Cabré, va iniciar l’acte amb paraules de reconeixement per a l’obra de Baltasar: «Has creat uns personatges d’una envergadura molt important. S’expressen en primera persona, coherents i contradictoris, sensibles, poc convencionals.» Pel que fa a l’estil de la seva escriptura, el va qualificar de «molt poètic, amb un ús de la llengua d’una filigrana poètica molt bonica».

L’autora va explicar que la seva narrativa parteix de la poesia: «Bona part del meu esforç a l’hora d’escriure és treballar el llenguatge, que és el repte més gran, el que més gaudeixo i el que m’ocupa més temps; busco un ritme, una musicalitat i penso i escric amb imatges».

A propòsit de la llengua, Maria Bohigas va apuntar: «Avui hi ha molta preocupació per si una paraula és pura o fruit del contacte amb una altra llengua, i t’acabes trobant un personatge barroer, mala persona i brut que s’expressa com un conseller de la Generalitat.» També va subratllar la importància de la traducció: «Un bon traductor es pregunta: “Què ha volgut dir l’autor?” I busca la manera d’expressar-ho.»

Per a Baltasar, el procés d’escriptura és lent: «M’aturo molt. M’he adonat que quan estic escrivint faig com alguns filòsofs: introdueixo un concepte important per a mi i necessito descriure’l, explicar-lo.»

Sobre els personatges, Baltasar va explicar que aprofita la seva veu per a dir coses que ella també pensa o ha pensat en algun moment o per a «mostrar incomoditats». Va admetre que també són una manera de distanciar-se d’ella mateixa: «L’ego acaba creant una bombolla que, al cap dels anys, fa olor de resclosit. Amb la creació del personatge hi ha una distància i això permet que corri l’aire.»

La seva editora va confirmar que l’autora necessita sentir-se enamorada dels seus personatges: «L’he vista llençar una novel·la sencera —i no una vegada, sinó dues—, perquè la protagonista no li agradava prou.»

Durant la conversa es van anar repassant temes cabdals de Boulder com la llibertat, la maternitat, la solitud, el nomadisme o l’amor. La novel·la forma part d’una trilogia que explora la vida de tres dones, que va començar amb Permagel i que es completarà amb Mamut.