Notícies i actualitat
Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va presentar el dijous 20 de maig l’última sessió de les Jornades de Debat COVID-19. La Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC va preparar el darrer acte de les jornades, que va comptar amb les intervencions d’un grup d’experts multidisciplinari format per Juli Peretó, Joan Grimalt, Carles Riba, Ferran Sagarra, Josep Samitier, Andreu Veà i Josep Domingo-Ferrer.
«Perspectiva evolutiva de la pandèmia», amb Juli Peretó
Juli Peretó es va centrar a explicar com és de necessària una seqüenciació massiva dels genomes virals i les metadades en la gestió del coronavirus. En aquest sentit, va considerar «vital» introduir el pensament evolutiu en la medicina perquè la salut pública pugui donar resposta a la propagació i l’adaptació dels patògens.
«Què vam respirar abans i després del confinament?», amb Joan Grimalt
Joan Grimalt va desgranar l’estudi que l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), al qual pertany, va realitzar durant el confinament. En la investigació, el grup d’experts va observar que en el període de reclusió hi va haver millores respecte a la contaminació atmosfèrica de la ciutat; tanmateix, la quantitat d’ozó a l’atmosfera va empitjorar. En aquest sentit, Grimalt va fer una crida a estudiar-ne els motius més a fons.
«Pandèmia, mobilitat i medi», amb Carles Riba
Per a Carles Riba, president del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES), el sistema econòmic actual comporta un ús «insostenible» d’energia i matèries primeres. Per a Riba, cal una transició cap a un sistema més sostenible i, en aquesta transició, el transport és essencial. Va considerar que fa falta una reconversió de la indústria de l’automoció, que tingui present que «tot apunta a la fi de la mobilitat de baix cost». Per això, va dir que s’ha de passar a un turisme menys massiu, però de més qualitat.
«On vivim, per on ens movem vs. extensió i propagació de pandèmies», amb Ferran Sagarra
Ferran Sagarra, arquitecte i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, va explicar-nos com, contràriament al que podríem pensar, les ciutats del futur seguiran sent com les d’ara, però «necessàriament» amb un consum d’energia menor pel que fa als edificis i la mobilitat. Sobre aquest últim punt, Sagarra va considerar que el transport públic s’haurà de potenciar i el privat hauria de ser majoritàriament elèctric.
«Nanotecnologia: diagnòstic i teràpies», amb Josep Samitier
El destacat físic Josep Samitier va explicar com la nanotecnologia ha ajudat en el desenvolupament de sistemes i instruments per al diagnòstic de la COVID-19. Respecte a això, va detallar alguns casos d’èxit com és la prova PCR o la tècnica Elisa. La nanotecnologia, segons Samitier, ha incrementat la capacitat de densitat d’elaboració de les proves, però també ha reduït el temps d’anàlisi i ha resultat «cabdal» en la creació de les vacunes.
«La resposta ràpida de la comunitat cientificotecnològica als reptes de la pandèmia. Tecnologia d’ajut i material sanitari», amb Andreu Veà
El científic i emprenedor Andreu Veà va centrar la seva ponència a explicar la comunitat que ha construït a Internet durant la pandèmia, els Covid Warriors. L’objectiu de l’associació era agrupar professionals multidisciplinaris per crear projectes per a combatre la pandèmia. Els Covid Warriors van aconseguir divuit casos d’èxit, entre ells els robots de PCR automatitzats.
«Seguretat informàtica i pandèmies», amb Josep Domingo-Ferrer
El catedràtic Josep Domingo-Ferrer va posar el focus en les dades i la privadesa. Va explicar que, tot i que les dades massives són útils per a revelar patrons i tendències —especialment en un context de pandèmia—, per raons legals i ètiques, la utilitat no pot ser l’únic principi rector a l’hora de publicar-les. Així, va recomanar que, tot i que es facin servir per a una bona causa, cal tenir present la legislació vigent i respectar els drets de la ciutadania.