Notícies i actualitat

La primera ponència va ser a càrrec de la vicepresidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), Josepa Cucó, i es titulava «Els efectes de la pandèmia en les societats i les persones». Cucó va afirmar que la pandèmia havia obert una nova bretxa de gènere que s’evidencia en tres vessants: 1) les dones tenen més risc de contagi, ja que són majoria en el sector sanitari i en el de les cuidadores domèstiques, 2) les dones pateixen una major càrrega i estrès laboral, ja que en molts casos han de combinar el teletreball amb la cura de la família, i 3) durant el confinament s’ha intensificat la violència de gènere. D’altra banda, Cucó també va posar èmfasi en la necessitat de replantejar els valors que tenim com a societat.

Seguidament, Albert Carreras, membre de la SFCS, va prendre el relleu de les intervencions amb la ponència titulada «Els efectes econòmics de la pandèmia». Per a Carreras, la pandèmia ha alterat «permanentment» l’economia del nostre país: els nivells d’atur seran més alts, ens veurem abocats a una nova devaluació salarial i l’endeutament pesarà en els serveis públics. Segons ell, la normalització arribarà, aproximadament, el 2022. L’economista, però, també veu oportunitats, com ara l’augment de la productivitat gràcies al teletreball i l’impuls que ocasionaran els fons europeus Next Generation en la recuperació econòmica.

Després va ser el torn de Salvador Cardús, membre de la SFCS, amb la conferència titulada «Els efectes sociopolítics de la pandèmia». Cardús va fer una crida a sistematitzar les dades d’impacte demogràfic i dels canvis de caràcter relacional, així com de mentalitat que puguin derivar de la pandèmia. També va fer referència a la dita popular «El mort, al sot, i el viu, al rebost» per evidenciar que allò que molts profetitzaven sobre una suposada presa de consciència quedarà en el no-res. Per al sociòleg, un cop hàgim donat per superada la crisi sanitària, «les coses, probablement, seran molt semblants a com eren abans».

A continuació, la professora de psicologia de la Universitat de Barcelona Gemma Balaguer va oferir la ponència «Impacte psicològic: una baula de la crisi pandèmica». Balaguer va iniciar la seva intervenció amb una dada d’un estudi de Nekane Balluerka, rectora de la Universitat del País Basc: quatre de cada deu persones ha patit malestar psicològic durant la pandèmia. Balaguer va posar èmfasi en l’increment d’intents de suïcidi, que se situa en un 27 %. Per a la professora, per a afrontar aquestes conseqüències és essencial que hi hagi més professionals i que s’inclogui els psicòlegs sanitaris a l’atenció primària.

Finalment, Josep Gifreu, membre de la SFCS i expert en comunicació pública, va impartir la conferència «La premsa i l’actualització permanent de dades sobre la COVID-19: un servei essencial». Per a Gifreu, els periodistes van ser considerats un servei essencial durant la pandèmia perquè la seva feina era una «necessitat per al saber públic sobre la pandèmia», ja que oferien actualització permanent sobre l’estat i l’evolució de la pandèmia. En aquest sentit, va lloar el paper dels grans mitjans de comunicació, que van saber mantenir el públic ben informat mentre combatien les notícies falses (fake news) sobre la crisi sanitària.

Després de la sessió, es va obrir un torn de preguntes entre els ponents i els assistents a la jornada.