Notícies i actualitat
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va celebrar el 18, 19 i 20 de maig unes jornades de debat amb la pandèmia com a eix central, en les quals es va comptar amb la participació de totes les seccions de la institució. El dimarts 18, Joandomènec Ros, president de l’IEC, va donar el tret de sortida als actes, les contribucions dels quals seran recopilades en un llibre que es publicarà la tardor d’enguany.
La Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’IEC va preparar una jornada de debat amb intervencions de Joan Jofre, Júlia Vergara-Alert, Antoni Plasència, Lluís Alsedà, Jaume Terradas, Bonaventura Clotet, Xavier Bonfill, Joan-Ramon Laporte, Jordi Camí, Joan Viñas i Begoña Román. L’acte, moderat pel president de la SECCB, Pere Puigdomènech, va estar dividit en quatre blocs.
Primer bloc: el virus i el seu entorn
El biòleg Joan Jofre va encetar el torn d’intervencions amb una explicació bàsica sobre el virus SARS-CoV-2, col·loquialment conegut amb el nom de coronavirus. La viròloga Júlia Vergara-Alert va anar un pas més enllà i, a partir d’un estudi que ha realitzat amb el Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), va relatar com és el procés d’interacció entre animals i humans en l’aparició de pandèmies víriques. Segons aquest estudi, el nombre de malalties d’origen animal ha augmentat molt darrerament a causa del canvi climàtic, que ha provocat que el contacte entre humans i altres éssers vius sigui cada vegada més freqüent. Segons Vergara-Alert, la solució per a combatre futures pandèmies rau en el concepte One Health, que significa cuidar el medi ambient, els animals i les persones que hi habiten de manera igualitària i justa. Va tancar el primer bloc el biòleg i ecòleg Jaume Terradas, que va coincidir amb Vergara-Alert en la importància del concepte One Health. Segons ell, s’hauria d’implementar a tots els països.
Segon bloc: aspectes epidemiològics i models matemàtics
Antoni Plasència, director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), va iniciar el segon bloc parlant de dos aspectes clau: la intel·ligència pandèmica i la preparació en salut pública. L’expert va considerar que el que ha fallat a l’hora de gestionar la pandèmia és la imprevisió. En aquest sentit, va aconsellar que, de cara a futures malalties globals, cal preparar-se basant-se en la ciència i la innovació. En aquesta línia, el ponent següent va ser el matemàtic Lluís Alsedà, que va oferir als assistents una breu explicació sobre els models de predicció en l’àmbit de la salut, posant èmfasi en el model genèric SIR.
Tercer bloc: la malaltia i els tractaments
Bonaventura Clotet, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, va obrir el tercer bloc fent una breu explicació sobre la diagnosi de la COVID-19, el seu tractament i les vacunes. En aquest sentit, va dir que les que tenim actualment al mercat són actives enfront de les variants, però que, tanmateix, serà «essencial» tornar-se a vacunar en el futur. Tot seguit, el farmacòleg Joan-Ramon Laporte va reflexionar sobre les patents i com aquestes, segons ell, potencien «la inequitat global entre països pobres i rics». Per Laporte, les vacunes haurien de ser considerades «patrimoni de la humanitat, ja que el dret a la salut és un dret fonamental». Per tancar el bloc, el doctor Xavier Bonfill va considerar que l’error en la gestió va raure en el fet de no saber aprofitar tota la potencialitat del mètode científic per a avaluar els tractaments. Tanmateix, també va recomanar replantejar el sistema actual d’avaluació terapèutica i com s’apliquen els seus resultats a la pràctica clínica de cara a futures pandèmies.
Quart bloc: l’ètica
L’últim bloc el van protagonitzar Jordi Camí, Joan Viñas i Begoña Román. El doctor Jordi Camí va fer èmfasi en la necessitat de fomentar bones pràctiques científiques en temps de pandèmia. Segons Camí, els científics han de reforçar el paper social de la ciència i ser exemples de transparència, integritat i valors com a eines de desenvolupament i cohesió social. D’altra banda, Joan Viñas es va endinsar en els problemes ètics sorgits arran de la COVID-19, com ara el passaport immunitari o la distribució i l’alliberació de les vacunes i les seves patents. En aquest sentit, va recomanar destinar més recursos a la salut i a la recerca, potenciar els comitès d’ètica, retirar les restriccions a la llibertat, així com promoure campanyes d’educació en salut per a la població. Per concloure la jornada, la investigadora Begoña Román va posar el focus en la necessitat d’implementar una cultura de confiança entre la ciència, l’ètica i la política. Per a ella, és essencial que s’actuï de manera coordinada per a afrontar aquestes situacions d’emergència.