Notícies i actualitat
El dimarts 18 de maig va tenir lloc, en línia, el Simposi Ferran Soldevila, entre la història i la literatura, en motiu del cinquantè aniversari de la mort de l’historiador i escriptor (Barcelona, 1894-1971). La jornada, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC i la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i coordinat per Enric Pujol i Francesc Foguet va abordar aspectes de l’obra i la personalitat de Ferran Soldevila i va posar l’accent en la seva reivindicació com a autor literari.
El president de l’IEC, Joandomènec Ros, va obrir l’acte subratllant que Soldevila va ser «un historiador de mèrit però que va cultivar altres facetes, com la de novel·lista, que van quedar amagades». Ros també va afirmar que l’historiador va ser per a ell «una finestra a un món que només coneixia fragmentàriament».
Antoni Simon, en nom de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va afirmar que l’homenatge és molt oportú i necessari perquè «la cultura i la historiografia catalana tenen un gran deute amb Soldevila».
Daniel Casals, president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, va celebrar la jornada, que emmarca «en la línia de treball de l’entitat d’organitzar actes acadèmics oberts a tothom i en col·laboració amb altres institucions del país».
Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes, expressar «la intenció deliberada del simposi de posar de manifest que és un autor de ficció versàtil i prolífic que val la pena reivindicar». També va apostar perquè, d’aquí a finals d’any, s’impulsi «l’edició o reedició dels seus volums literaris, per exemple el seu teatre complet».
En aquest mateix sentit, Enric Pujol, co-coordinador del simposi, va afirmar que Soldevila hauria de ser un autor «viu a les llibreries». Durant la seva intervenció, també va destacar aspectes inèdits de la figura de l’historiador, com «la seva sensibilitat per la història de les dones o la seva aportació a la història de l’art».
El programa es va desplegar amb les ponències de Jordi Casassas (Universitat de Barcelona, UB), que va parlar de Soldevila en el marc de la Primera Guerra Mundial i el franquisme; Albert Balcells (Institut d’Estudis Catalans, IEC), que va glossar la seva tasca com a cronista del seu temps; Queralt Solé (UB), que es fa referir al seu interès per la història femenina, Enric Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona, UAB), que va definir la seva prosa historiogràfica; Anna Esteve (Universitat d’Alcalant), que es va ocupar dels dietaris de Soldevila; i Francesc Foguet (UAB), que va parlar de la seva obra de ficció.
Una taula rodona sobre la vigència de l’obra de Soldevila, amb Xavier Barral, Lluis Bonada i Antoni Simon va posar el punt i final al simposi.