Notícies i actualitat
La museïtzació del Parc Arqueològic de Guissona, de prop de dues hectàrees d’extensió, i el nou Museu Eduard Camps posen a l’abast del públic un equipament patrimonial, cultural i turístic de primer ordre com és la ciutat romana de Iesso (Guissona) que, juntament amb Ilerda (Lleida) i Aeso (Isona), estructurava en l’època romana els territoris de les Terres de Ponent de la Catalunya actual. La inauguració del Parc Arqueològic i del centre d’interpretació al nou museu de Guissona va ser dissabte, 10 de setembre.
El Parc Arqueològic de Guissona permet aprofundir en el coneixement de l’antiga Iesso i de la seva història, gràcies a la conservació de totes les troballes realitzades en les excavacions dels darrers anys i a 
l’ordenació de l’espai. El jaciment té quatre punts d’interès per al visitant. Un primer conjunt és constituït per les restes de la muralla i la porta nord de la ciutat amb la torre de defensa (una fortificació de més de tres metres d’amplada). Un segon punt d’interès són les ruïnes de les termes públiques, amb les restes de l’edifici termal i d’un pati amb una gran natatio, o piscina descoberta, excepcionalment ben conservada. El tercer sector visitable és format per les restes d’una casa senyorial situada a la perifèria de la ciutat. I, finalment, hi ha els vestigis d’un celler d’època visigòtica dels segles V i VI dC.
Al costat del Parc Arqueològic de Guissona s’ha instal·lat el Museu Eduard Camps, que conserva i exposa al públic els objectes arqueològics trobats al jaciment de Iesso i fa les funcions de centre d’interpretació, ja que ofereix al visitant les claus interpretatives per a entendre la realitat i la significació històrica de l’antiga ciutat romana.
Aquest projecte s’ha desenvolupat en el marc de la col•laboració econòmica del Fons Europeu de Desenvolupament Rural (FEDER) 2007-2011 de la Unió Europea.
El Servei d’Investigacions de l’Institut d’Estudis Catalans va realitzar les primeres excavacions arqueològiques de Iesso l’any 1933, sota la direcció de Josep Colomines. Després de gairebé quaranta anys sense excavacions, l’activitat arqueològica va revifar el 1975 arran d’unes troballes en uns camps de conreu. El 1995 el jaciment va ser declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya i es va constituir el Patronat d’Arqueologia de Guissona, integrat per l’Ajuntament de Guissona, l’Institut d’Estudis Catalans, el Consell Comarcal de la Segarra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Diputació de Lleida.
La inauguració del nou equipament va ser a càrrec de Joan Cañada, director general d’Administració Local de la Generalitat; Xavier Casoliva, alcalde de Guissona; Josep Guitart, director del Patronat d’Arqueologia de Guissona i membre de l’IEC; Salvador Giner, president de l’IEC; Adrià Marquilles, president del Consell Comarcal de la Segarra; Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); Joan Gómez, vicerector de Política Econòmica i d’Organització de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Rosa Pujol Esteve, vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.