03/05/2021

Maria Pau Ginebra fa una crida a recuperar la universalitat de la recerca en una nova jornada del Dijous de ciència


El dijous 29 d’abril, la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar la cinquena sessió virtual del cicle Dijous de ciència 2021, la qual va comptar amb la ponència «Recerca i societat», a càrrec de Maria Pau Ginebra, catedràtica i directora del Departament de Ciència i Enginyeria de Materials de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

La investigadora va donar el tret de sortida a la conferència destacant el potencial transformador de la ciència. Per exemplificar-ho va fer referència a les vacunes contra la COVID-19, que estan servint per a encetar un nou període de normalitat postpandèmia. En aquest sentit, va fer èmfasi en la importància del finançament de la recerca i en el fet que s’ha de concebre com una «inversió i mai com una despesa», quelcom que a Espanya encara és una assignatura pendent: la inversió de l’Estat espanyol en R+D és inferior a la mitjana europea i a la dels països de l’entorn. 

D’altra banda, la ponent també va destacar el caràcter acumulatiu de la ciència, per mitjà del qual el coneixement d’un científic alimenta el d’un altre i viceversa, cosa que acaba fent possibles grans descobriments que fan que la ciència es construeixi sobre si mateixa. Avui els treballs científics són fruit de tota la comunitat. Segons Ginebra, la part menys romàntica del sector és el seu caràcter «meritocràtic», és a dir, que el mèrit d’un investigador radiqui en les publicacions que fa. Això fa que hi hagi molta competitivitat i pressió per a publicar.

Per a la investigadora catalana, el coneixement científic hauria d’estar a l’abast de tothom, quelcom que s’ha tergiversat en els darrers anys arran de la implementació del model de subscripció per part de les editorials. Per això, va fer una dura crítica a les publicacions actuals, a les quals va descriure com un «negoci lucratiu», atès que actualment només té accés als resultats científics aquella persona que en paga les quotes, les quals han augmentat exponencialment fins a arribar a xifres astronòmiques. La conferenciant va afirmar que «la ciència es troba confinada darrere de barreres econòmiques». Davant d’aquesta situació, es pregunta: «Són els investigadors còmplices del sistema?» El problema, per a Ginebra, és que el valor de la publicació d’un investigador es mesura segons la revista en què s’ha publicat. Actualment, les revistes més ben valorades són de subscripció, per la qual cosa un científic que vulgui ser ben valorat es veu obligat a alimentar aquest sistema. Davant d’aquesta situació, han sorgit iniciatives per a canviar els criteris d’avaluació de la recerca, com ara la Declaració de San Francisco (DORA) de 2014, el Pla S de la Fundació Europea de la Ciència o, més globalment, l’Open Service. Totes aquestes iniciatives tenen una clara voluntat d’aconseguir que les editorials se sumin a un model obert que no posi obstacles al coneixement científic, per tal que les descobertes i les dades que les sustenten siguin de lliure accés per a tothom. 

Maria Pau Ginebra va posar el punt final a la conferència fent una crida a recuperar el caràcter obert de la comunitat per tornar a fer de la ciència un bé universal i contribuir al progrés real de la societat. 

L’acte va comptar amb la participació d’Alícia Casals, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i de Jaume Miranda, tresorer de la Secció. Després de la conferència, hi va haver un torn de paraules.


 

‹‹123456...232