23/04/2021

Dolors Vaqué Vidal reflexiona sobre la importància dels virus als oceans en el seu discurs de recepció


El dilluns 19 d’abril, Dolors Vaqué Vidal va pronunciar el seu discurs de recepció com a membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El discurs es titulava El paper dels virus a l’oceà.

Pere Puigdomènech, president de la SECCB, va donar el tret de sortida a la conferència i Cèlia Marrasé, membre de la SECCB, va presentar el perfil professional de la investigadora Dolors Vaqué.

La nova membre de la Secció de Ciències Biològiques va iniciar la conferència amb una anècdota que va ser el fil conductor de l’acte: un dia a l’Empordà, vora el mar, va omplir un got d’aigua i es va preguntar: «el líquid que veig és aparentment cristal·lí, però què amaga?». El que nosaltres percebem, en el fons, és una munió de microorganismes que no només hi són, sinó que també interaccionen els uns amb els altres. Així, Vaqué va començar a explicar el relat d’una diversitat amagada i del qual, fins fa relativament poc, no en coneixíem ni l’existència.

La superfície del nostre planeta està ocupada en un 70 % pels oceans, en els quals habiten una gran quantitat de microorganismes, que constitueixen el 90 % de la biomassa viva dels oceans. La primera vegada que es va observar un virus al mar va ser l’any 1955, tot i que, en aquell moment, no se li va donar gaire importància. No va ser fins al 1990 que els investigadors Bergh, Børsheim, Bratbak i Heldal es van adonar que al mar hi havia una quantitat ingent de virus: deu milions en un mil·lilitre. Aquests es troben majoritàriament a la costa. On n’hi ha menys és a mar obert i la xifra disminueix encara més quan baixem en fondària.

Actualment, més del 60-70 % de les seqüències de virus que es van trobant no apareixen a cap base de dades. Tot i això, cada dia se’n descobreixen de noves gràcies al fet que la seqüenciació és cada vegada més profunda. Ens podríem preguntar a qui infecten aquests virus. I la resposta és que infecten qualsevol organisme. Tot i que la proporció més alta de virus del mar són bacteriòfags (infecten bacteris). De fet, als oceans conviuen més tipus de virus dels que es pensava fins ara: investigadors de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (entre els quals hi ha Dolors Vaqué) i de l’Ohio State University han elaborat un catàleg amb 867 espècies i 15.000 poblacions virals. 

En resum, els virus marins són rellevants perquè intervenen en els cicles biogeoquímics de l’oceà, actuen com a font de transferència de gens i, a més, es consideren el reservori més gran de diversitat de l’oceà. Amb tot, contribueixen a regular el clima del planeta, per la qual cosa esdevenen una figura essencial en la regulació del canvi climàtic.

Després de la conferència hi va haver un torn de preguntes —tant escrites com orals— dels espectadors que havien seguit la sessió de recepció.


 

‹‹123456...232