Torna a les notícies
Especialistes nacionals i internacionals advoquen per fixar uns estàndards per a la resolució de conflictes territorials de sobirania a Europa
13/11/2020

En el marc de les jornades internacionals Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució, organitzades per l’IEC i l’Eusko Ikaskuntza, s’han presentat unes bases per a l’elaboració d’un codi de bones pràctiques que apunten a l’enfortiment del projecte europeu i dels vincles entre ciutadania i territoris.

De l’11 al 13 de novembre han tingut lloc de manera virtual i també avui en format semipresencial a l’Azkuna Centroa de Bilbao les jornades internacionals Conflictes de sobirania a Europa: bases per a una solució, organitzades per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Eusko Ikaskuntza, en col·laboració amb una vintena d’entitats del País Basc, Catalunya i Europa.

Amb participació d’un ampli planter acadèmic, institucional i sociopolític de referència internacional, el fòrum ha contribuït a la reflexió sobre el projecte comú europeu, la seva articulació i democratització a partir de l’anàlisi del context actual de cara a la implementació de nous escenaris de resolució. En concret, els debats han girat entorn de tres eixos temàtics: què és un conflicte territorial de sobirania, per què hi ha d’intervenir Europa i com hi ha d’intervenir?

En la sessió d’aquest divendres s’ha presentat el document Bases per a l’elaboració d’un codi de bones pràctiques en la resolució de conflictes territorials de sobirania. El text, de caràcter analític i propositiu, constata l’existència avui, al món i a Europa, de conflictes que no són residus d’un passat llunyà, sinó que són expressions de demandes que han de ser canalitzades mitjançant els instruments democràtics contemporanis i que s’han de resoldre amb un respecte escrupolós als drets humans. Aquests conflictes, a més, afecten drets individuals i col·lectius que transcendeixen les fronteres estatals i concerneixen la comunitat internacional.

Admetent que no hi ha solucions simples, el document apunta a la necessitat de fixar estàndards internacionals en la matèria, a semblança dels ja existents en altres àmbits. Un pas important cap a aquest objectiu seria l’elaboració de codis de bones pràctiques per a la resolució de conflictes —com les bases per a elaborar-lo ara presentades en qualitat de primer esborrany—, tasca que podrien assumir diverses institucions del marc europeu.

Com a conclusió, el col·lectiu transnacional promotor de les Bases per a l’elaboració d’un codi de bones pràctiques en la resolució de conflictes territorials de sobirania manifesta la seva convicció que, amb aquestes accions —si es porten a terme—, s’enfortiria el projecte comunitari en la mesura que incideixen en els seus valors fundacionals i contribueixen a la seva estabilitat proporcionant a l’arquitectura institucional europea un sistema de governança que reforçaria els vincles entre ciutadania i territoris.

Han assistit a la presentació representants de les fundacions i entitats que impulsen la iniciativa: Rubén Cela de la Fundación Galiza Sempre; Floren Aoiz d’Iratzar Fundazioa; David Minoves del CIEMEN; Gemma Ubasart i Xavier Domènech de Sobiranies; Francesc Llobet de Fundació Sobirania i Justícia; Ferran Requejo i Mireia Grau de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i Lluís Pérez de la Fundació Josep Irla.

 

Entitats organitzadores

L’Institut d’Estudis Catalans és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. És l’acadèmia de la llengua catalana i fa recerca en tots els camps de les ciències i les humanitats. S’ocupa de totes les disciplines del coneixement i el seu àmbit d’actuació són totes les terres de parla catalana. Va ser fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba, i ha estat un instrument de normalització lingüística, científica i cultural del país, amb una vocació internacional, ja que des del 1922 forma part de la Unió Acadèmica Internacional i, des del 2014, també de l’ALLEA. 

L’Eusko Ikaskuntza és una entitat cientificocultural, de caràcter privat, fundada el 1918 per les diputacions forals d’Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra per donar respostes globals i integradores als reptes socials, polítics, culturals i econòmics del País Basc, atenent les seves especificitats territorials i superant les barreres administratives, ideològiques i socials.