Agenda

dijous  26 novembre 2020
18.30 h
Conferència de l’Assemblea de la Societat Catalana de Tecnologia: Robots contra el SARS-CoV-2 

dijous  26 novembre 2020
18.30 h
Conferència «Podem obrir una nova era per a l’electrònica amb el poder de les molècules?»

dissabte  28 novembre 2020
18.30 h
Darrera sessió del 2020 del Club de Lectura de la Delegació d’Alacant de l’IEC

dilluns  30 novembre 2020
17.30 h
Inauguració del curs de la Societat Catalana de Matemàtiques

dilluns  30 novembre 2020
18.30 h
Conferència Espais rurals, espais protegits i biodiversitat

dilluns  30 novembre 2020
9.30 h
Inauguració Simposi Pere Corominas: «El gran polifacètic»

dimecres  2 desembre 2020
18 h
Jornada Cuidar persones grans i dependents en temps de la COVID-19

dimecres  2 desembre 2020
18 h
Trobada amb Neus Monllor, sobre l’estratègia Catalunya 2022 

dijous  3 desembre 2020
16 h
Taula rodona: Els reptes del segle XXI en l’alimentació i la nutrició

dijous  3 desembre 2020
18.30 h
Conferència El turisme en temps de pandèmia: impactes, mesures i reptes per a Catalunya


:: Més activitats ::
 
08/10/2020
L’increment de la diversitat i la desigualtat social, principals desafiaments per a la cohesió social a Catalunya

És la principal conclusió de l’Informe sobre la cohesió social a la Catalunya del segle XXI, promogut per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i coordinat i dirigit per Salvador Cardús, membre d’aquesta Secció. L’estudi s’ha presentat telemàticament aquest dijous amb les intervencions del president de l’IEC, Joandomènec Ros, i dels seus autors.

Cardús ha explicat en què ha consistit la recerca i Guillem López Casasnovas, Andreu Domingo i Marc Guinjoan hi han afegit unes reflexions sobre l’impacte de la COVID-19 en la cohesió.

Podeu veure la presentació íntegra aquí.
 

Els autors de l’estudi són Joaquim Arnau, Salvador Cardús, Maria Corominas, Andreu Domingo, Josep González-Agàpito, Marc Guinjoan, Guillem López Casasnovas, Isidor Marí i Oriol Nel·lo. El projecte, que es pot consultar en un document de síntesi o en l’informe íntegre, inclou vuit treballs que analitzen l’evolució de la cohesió social en els primers vint anys del segle XXI a Catalunya.

 

La diversitat i la desigualtat social, els reptes principals

Els desafiaments principals per a la cohesió social a Catalunya en els primers vint anys del segle XXI, que continuen sent els reptes més importants a què caldrà fer front, són l’increment de la diversitat i la desigualtat social, per bé que cada vegada s’expressen en nous fronts.

El canvi demogràfic que ha experimentat Catalunya en els darrers vint anys ha estat molt significatiu: l’any 2000 el nombre de persones amb nacionalitat estrangera era del 2,9 %, mentre que l’any 2019 era del 15,1 %, segons les dades d’empadronament municipal.
Aquest increment ha tingut un fort impacte en les dinàmiques de cohesió social i ha contribuït en l’augment de la desigualtat. Tanmateix, segons les dades del CEO, aquesta situació no s’ha traduït en una pèrdua de la confiança social, que entre el 2000 i el 2018 va pujar gairebé 10 punts, del 37 % al 47 %. Entre els problemes principals dels catalans, la immigració ha anat perdent pes i, en les darreres enquestes, ocupa una posició molt baixa. A la pregunta sobre la convivència amb persones immigrades, un 58,7 % la consideren bona, un 8,3 % molt bona, un 11,4 % dolenta i un 3 % molt dolenta.

D’altra banda, la gravíssima crisi econòmica del 2008 va fer recular els progressos que s’estaven aconseguint en equitat social. La gran incidència de l’atur i un major grau de fracàs escolar entre la immigració estrangera constaten que cal aplicar polítiques que contribueixin a combatre aquestes dades. La gran incògnita és si l’aturada de l’ascensor social per la crisi del 2008 —i ara per la pandèmia— és transitòria o si acabarà posant en qüestió allò que es coneix amb el nom de sistema català de reproducció, en què es demostra que Catalunya és un cas únic al món, en què el creixement demogràfic, al llarg del temps —dels segles— sempre ha estat constituït per aproximadament un 50 % de creixement vegetatiu i un 50 % vingut de la immigració. Ara caldrà veure si, en les noves circumstàncies socials, aquest model de creixement demogràfic, que sempre ha estat positiu, es manté.

Debat polític i llengua

El debat sobre el reconeixement nacional, la seva evolució cap a l’aspiració sobiranista i les noves estratègies polítiques utilitzades per a polaritzar i dinamitar la societat també han estat un repte important per a la cohesió social a Catalunya.


L’estudi conclou que l’increment de la polarització política dels darrers anys no s’ha convertit en desconfiança social ni en fragmentació social o en un problema significatiu de convivència, que, en tot cas, caldria buscar en la desigualtat econòmica.

Així mateix, el creixement del capital cultural de la societat catalana en aquests vint anys s’ha reforçat i ha permès afrontar millor les situacions de dificultat, fet que mostra que continua sent un clar factor de cohesió. La dada més preocupant, per als signants de l’informe, és la reducció de la despesa pública en cultura.

Un altre dels elements que s’ha fet evident que és cabdal de cara al futur de la llengua és la manca d’instruments per a garantir un plurilingüisme equitatiu, cosa que disminueix la capacitat del català com a llengua de cohesió.

Finalment, l’informe apunta que l’escola i la sanitat, tot i les grans tensions viscudes els primers vint anys del segle XXI, continuen sent els grans instruments de cohesió social a Catalunya.

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Departament de Justícia Ministerio de Ciencia e Innovación        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència