Agenda


:: Més activitats ::
 
24/07/2020
Glòria Sabaté: «L’IEC és una de les institucions culturals que més va lluitar per fer de Catalunya un país modern»

Jaume Massó i Torrents, un dels fundadors de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i impulsor de la Biblioteca de Catalunya, és un dels personatges històrics que conviuen amb personatges de ficció a la novel·la El vel de la deessa (Columna, 2020), de la filòloga Glòria Sabaté. L’obra, un retrat sobre la vida cultural i els moviments alternatius en la Barcelona de la meitat del segle XIX en endavant, ha estat reconeguda amb el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica. N’hem parlat amb l’autora. 

El vel de la deessa reivindica una Barcelona poc explicada?

Totalment! Intenta recuperar la memòria d’una Barcelona oberta a una manera diferent d’entendre el món, que mira cap a Europa i on les dones i les classes obreres tenen un paper d’una importància cabdal.

Quins moviments alternatius hi apareixen? I quina importància van tenir?

Hi apareixen la francmaçoneria, l’espiritisme i la teosofia, moviments que tenen com a element comú la presa de consciència de l’educació com a única via per a assolir una societat universalment més justa i solidària. En aquesta lluita, les dones hi tenen cabuda en plena igualtat; sense la cotilla de la tradicional església catòlica se senten lliures per a deixar de ser «àngels de la llar», començar a prendre la paraula pública i incidir en espais cívics de la ciutat que fins aleshores els havien estat vetats pel fet de ser dones.

El feminisme és el pal de paller de l’obra?

En certa manera, sí. Sobretot és la presa de consciència d’aquest discurs feminista a què arriben les dones a través dels moviments dels quals hem parlat.

Parlem dels dos protagonistes, la modista Mariona i l’estudiant Joan Anton.

La Mariona és filla d’una mare soltera i totes dues treballen en el taller d’una modista. S’espera que ella aprengui bé l’ofici i que es casi amb un bon home. Però la Mariona descobreix la Societat Progressiva Femenina, on fan classes a joves obreres i, gràcies a l’educació, trenca amb tot i lluita per aconseguir un futur millor. En Joan Anton és deixeble de Jaume Massó i Torrents i estudiant dels Estudis Universitaris Catalans, un ensenyament de caràcter universitari que es va iniciar el 1903 com a resposta a la negativa del rector de la Universitat de Barcelona d’acceptar el català. És un enamorat de l’edat mitjana i dels mites antics.

I quins són els principals personatges històrics que ha triat per a la novel·la?

La pintora modernista Lluïsa Vidal, la directora de la revista Feminal, Carme Karr, i la francmaçona Ángeles López de Ayala. Totes van ser dones fortes que van trencar amb el rol que la societat els havia imposat pel fet de ser dones.

Quin paper hi té Jaume Massó i Torrents?

Jaume Massó i Torrents és bàsic en la novel·la. Gràcies a ell, la cerca que duen a terme els personatges, el misteri, pot avançar. A través de la seva presència en la novel·la, he volgut fer un homenatge a l’Institut d’Estudis Catalans, una de les institucions culturals que més va lluitar per fer de Catalunya un país modern, i ho va fer a través de l’estudi i la defensa de la cultura.

Quines han estat les fonts històriques que ha utilitzat per a construir el personatge de Massó i Torrents?

La meva font d’informació bàsica ha estat el llibre d’Albert Balcells Jaume Massó i Torrents i la modernitat, 1863-1943. De l’Avenç a l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona, IEC, 2013). A partir de la lectura d’aquesta obra, he anat ampliant certs aspectes de la seva figura gràcies a l’extensa i completa bibliografia que recull l’estudi en les abundants notes a peu de pàgina. Vull destacar també l’estudi d’Aitor Quiney titulat «Jaume Massó i Torrents i les edicions artístiques de L’Avenç (1891-1915)», publicat en el número 397 de L’Avenç (gener del 2014).

L’IEC va ser clau per a impulsar la vida cultural de Catalunya. Creu que el seu naixement va ser fruit d’un entorn intel·lectual viu i ambiciós o que van ser institucions com aquesta les que van generar una societat oberta i disposada al debat?

Sens dubte! Quan un grup d’intel·lectuals va apostar per la modernització de Catalunya a través de la cultura, conscients de la força de cohesió i del poder dinamitzador que té, van crear una sèrie d’institucions que avui dia encara són pilars fonamentals de la cultura del país, i entre aquestes institucions destaca de manera clara l’Institut d’Estudis Catalans, amb el seu objectiu clar d’impulsar la investigació científica de tots els elements de la cultura catalana i el posterior debat enriquidor.

Creu que avui l’IEC té la rellevància que hauria de tenir?

Crec que hauria de tenir més presència a la societat. S’hauria de reivindicar el seu pes en la defensa de la normalització lingüística de Pompeu Fabra, en la creació de la Biblioteca Nacional de Catalunya o en la preservació de l’art romànic, per exemple. Hauria de formar part del nostre imaginari cultural i caldria reivindicar-lo com a element vertebrador de la nostra cultura.

La Barcelona de la seva novel·la, reflexiva, intel·lectual, moderna, era més oberta que l’actual?

Crec que sí. Hi havia una lluita per convertir la societat en quelcom millor a través de la cultura i la reivindicació dels drets socials que la feien única, dinàmica i desperta.

El títol està inspirat en Isis desvelada, obra fundacional de la teòsofa Helena Blavatsky (1877)? Parli'm d’aquest llibre, què hi va trobar que fos tan inspirador?

Efectivament. El títol s’inspira en l’obra de la gran Blavatsky i vesteix tota la part mítica de la novel·la, la recerca que han de fer els personatges. La teosofia vol ser una síntesi entre filosofia, ciència i religió. Aspira a la fraternitat universal i a l’harmonia amb la natura. Per a assolir-ho, l’educació és fonamental; cal difondre mitjançant llibres i informacions correctes les antigues tradicions manipulades i sovint oblidades. Únicament amb el progrés intel·lectual, moral i espiritual assolirem la igualtat entre tots els éssers. És inspirador, oi?

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Ciencia e Innovación        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència