Notícies i actualitat
El dimarts 21 de juliol va tenir lloc el debat virtual La mobilitat ferroviària en un nou model de ciutat metropolitana. El cas del Besòs, organitzat per la Societat Catalana d’Economia (SCE), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La nova metròpoli post-COVID-19 i en plena emergència climàtica, les densitats urbanes, el model policèntric, el teletreball, l’economia del coneixement, la indústria 4.0 i la formació són reptes als quals la mobilitat —especialment la ferroviària (tren, tramvia i metro)— ha d’ajudar a donar resposta.
Va obrir l’acte Eduard Arruga, president de la SCE, que va afirmar que «parlar d’infraestructures és parlar d’economia, de territori, de mobilitat…». Arruga també va esmentar que enguany, i en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa, la SCE atorgarà el premi a la millor tesi doctoral, treball o estudi sobre el tema de les infraestructures. Aquest premi porta el nom de Miquel Biada i Bunyol, en honor del promotor de la primera línia ferroviària a la península Ibèrica.
Arruga va donar la paraula a Joaquim Parramon, vocal de la SCE, que va iniciar la seva intervenció recordant el discurs que va pronunciar Andreu Mas-Colell en la celebració a la seu de l’IEC de la Diada Nacional de Catalunya del 2019. Mas-Colell va afirmar que «l’economia es basarà en el coneixement, i això requereix una força laboral qualificada, innovació, automatització… Tenir un bon sistema educatiu serà el motor de dinamització econòmica; s’imposaran el teletreball i la mobilitat laboral. Es necessitaran bons serveis, bones connexions en el transport aeri; caldrà millorar el servei de Rodalies, fet que tindrà un efecte en el preu del sòl; calen també infraestructures telemàtiques». Parramon va preguntar-se: «amb tots aquests elements, quin model de ciutat obtenim?».
Després va ser el torn dels experts. Van participar en la sessió Santiago Montero i Homs, soci de la SCE, enginyer industrial, exassessor de la Presidència de la Cambra de Comerç i bon coneixedor de les infraestructures de transport i les seves interaccions amb l’economia i la societat; Carme Ribas Seix, arquitecta que s’ha centrat en l’àmbit públic i ha realitzat projectes destinats a l’habitatge públic, als edificis d’equipaments o a les intervencions en l’espai públic i en el planejament urbà i que actualment ocupa la Gerència del Consorci del Besòs; Màrius Rubiralta i Alcañiz, doctor en ciències químiques, exrector de la Universitat de Barcelona i ex-secretari d’estat d’Universitats que actualment presideix el Consell Consultiu del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, i Roger Hoyos García, enginyer elèctric i membre de la Societat Catalana de Tecnologia que ha estat professor i director de l’Institut Vázquez Montalbán i que actualment presideix la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià.
Després de les ponències hi va haver un torn de preguntes —tant escrites com orals— dels espectadors que havien seguit aquesta sessió virtual.