Agenda

dilluns  18 febrer 2019
19 h
Conferència del cicle Romànic a l’abast

dilluns  18 febrer 2019
19 h
Acte en record de Josep Jané Solà

dimarts  19 febrer 2019
17 h
Cicle de conferències 2019 SCMUS

dimecres  20 febrer 2019
17 h
Pompen Fabra!

dimecres  20 febrer 2019
19 h
Premi Nobel de Física de l’any 2018

dijous  21 febrer 2019
19 h
Col·loqui «Different waxes, different gazes: On the aesthetics of ceroplastics»

dissabte  23 febrer 2019
9 h
I Dissabte de les Matemàtiques a Lleida (DiMatLleida2019)

dilluns  25 febrer 2019
19 h
XXXIII Cicle de conferències La Barcelona baixmedieval

dimecres  27 febrer 2019
18.30 h
Conferència «La revolució industrial europea i la industrialització de Catalunya»

dijous  28 febrer 2019
18 h
Conferència d’hivern del grup Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans


:: Més activitats ::
 
05/07/2011
La nissaga catalana del món clàssic, una obra que mostra l’aportació de grecs i romans a la cultura catalana

«Deixar escrit l’esquelet, l’ADN, de la nostra identitat col·lectiva, que passa per Grècia i per Roma, i posar noms a aquest ADN» és l’objectiu del llibre La nissaga catalana del món clàssic, segons va explicar Montserrat Tudela, filòloga i curadora de l’obra juntament amb l’arqueòleg Pere Izquierdo, en l’acte de presentació celebrat, el dia 4 de juliol, a l’IEC. El llibre recull cent-cinquanta semblances de pensadors que al llarg de la història han reflexionat sobre el món clàssic, escrites per un centenar d’autors actuals. Segons Salvador Giner, president de l’IEC, «l’atractiu d’aquest aplec és que l’obra de cada classicista està escrita per un altre, de contemporani, igualment vinculat a aquell món».

Per què les edicions i les traduccions de clàssics grecs i llatins han estat tan importants en la nostra cultura i han constituït la primera eina per a la normalització ortogràfica del català? Quin interès transversal fa néixer, a principi del segle XX, juntament amb les institucions nacionals, tantes excavacions arqueològiques i molts dels museus d’arreu del Principat, de les Illes, del País Valencià i de la Catalunya del Nord? Quina relació té l’excavació de la ciutat antiga d’Empúries amb el naixement de l’Institut d’Estudis Catalans? La nissaga catalana del món clàssic permet conèixer, de manera col•lectiva, fins a quin punt la cultura catalana s’ha creat a partir del món clàssic grec, romà i iber. L’abat Oliva és explicat per Manuel Mundó; Joan Maragall i Salvador Espriu, per Carles Miralles; Puig i Cadafalch, per Francesc, X. Hernández... «És un diàleg a través del temps entre els que ja no hi són i els qui en som hereus i encara habitem en aquesta pàtria comuna a les terres de llengua catalana», va explicar Tudela.


Pels curadors de l’obra, «l’ADN que ens va imprimir Grècia i Roma passa per l’Europa carolíngia, pel nacionalisme gens imperialista i per la constant obsessió per la cultura, el saber, la formació i la llibertat dels qui ens han precedit i configurat com a poble, i als qui dediquem el llibre». La nissaga catalana del món clàssic ha estat publicat per la revista Auriga, amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Departament de Cultura.
 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Grup d'Estudis Etnopoètics. Societat Catalana de Llengua i Literatura

Vigència, transmissió i transformació de les tradicions orals

 

Societat Catalana de Geografia

Paisatges després de la batalla: geografies de la crisi immobiliària

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència