29/06/2011

Nou acadèmics dels àmbits de la ciència i la tecnologia, la filosofia i les ciències socials i la filologia s’incorporen a l’IEC


El Ple de l’IEC va aprovar dilluns, 27 de juny, la incorporació de Miquel Canals i Artigas, Àngel Messeguer i Peypoch i Antoni Olivé i Ramon a la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, com a membres numeraris, i de Jaume Casals i Pons, Josepa Cucó i Giner, Carles-Enric Riba i Campos i Xavier Vives i Torrents a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, també com a membres numeraris. D’altra banda, es va nomenar Montserrat Guibernau i Berdun, com a membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i Denise Boyer, com a membre corresponent de la Secció Filològica.

Miquel Canals i Artigas (Torà de Riubregós, 1957) és catedràtic de Geologia Marina de la Universitat de Barcelona, on actualment també és cap del Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines. És autor de més de dues-centes cinquanta publicacions —entre articles, llibres, capítols de llibre, mapes i notes—, de les quals cent vint-i-sis es troben en revistes incloses al Journal Citation Reports de l’Institut d’Investigació Científica (ISI). Actualment és el científic de ciències de la terra més citat segons els Essential Science Indicators de la ISI Web of Knowledge. De les seves aportacions, destaquen, entre altres, l’estudi sobre l’evolució de la temperatura a la mar d’Alborán al llarg dels últims dos mil cinc-cents anys a partir del registre sedimentari i la relació amb els canvis climàtics de l’hemisferi nord o el descobriment d’evidències d’antigues geleres en el fons del mar enfront de la península Antàrtica i la relació amb els canvis climàtics de l’hemisferi nord.

Àngel Messeguer i Peypoch (Ciutat de Mèxic, 1946), doctor en ciències químiques, és el cap del Grup de Química Bioorgànica de l’Institut de Química Avançada de Catalunya, el qual dirigeix des del 2005. La seva recerca s’ha centrat, especialment, en els compostos orgànics bioactius. Ha publicat més de cent setanta articles de recerca, és coinventor de vint-i-dues patents i ha dirigit més d’una vintena de tesis doctorals. Del 1976 al 1981 va ser secretari de la Secció de Química de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l'IEC, i va ser tresorer d’aquesta societat del 1981-1985. Posteriorment, va ser president de la nova Societat Catalana de Química (2002 al 2008). Ha contribuït a la normalització de l’ús del català en la ciència: entre altres projectes, va encapçalar, amb Miquel A. Pericàs, la versió catalana de les Regles de nomenclatura de química orgànica, de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).

Antoni Olivé i Ramon (Barcelona, 1946) és doctor enginyer industrial. És catedràtic de Llenguatges i Sistemes Informàtics a la Facultat d’Informàtica de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des del 1987. Actualment també és director del Departament d’Enginyeria de Serveis i Sistemes d’Informació de la UPC. Al principi, va centrar la recerca en els models conceptuals deductius de sistemes d’informació i, en els últims anys, l’ha reorientat vers el progrés tecnològic (la construcció d’un entorn integrat per al desenvolupament centrat en l’esquema conceptual de sistemes d’informació i disseny i la construcció d’un assistent a la modelització conceptual).

Jaume Casals i Pons (Barcelona, 1958) és doctor en filosofia i, des del 1980, s’ha dedicat a la docència en el camp de la història de la filosofia i la lògica matemàtica. Des del 2003 és catedràtic d’Història de les Idees a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat membre del Col·legi de Filosofia de Barcelona, del 1980 al 1990, i professor invitat a la Universitat París VII (Denis Diderot). Actualment és president del Consell d’Estudis i vicepresident executiu de l’Institut d’Educació Contínua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra. És autor d’una producció filosòfica considerable, que comprèn llibres, articles, capítols d’obres col·lectives i traduccions. Ha fet també interessants introduccions i anotacions a obres de Berkeley, Voltaire i Bergson.

Josepa Cucó i Giner (València, 1950) és doctora en història per la Universitat de València, on és catedràtica d’Antropologia Social. Al llarg de la carrera acadèmica, ha desenvolupat diverses línies d’investigació, entre les quals destaquen quatre camps preferents: la pagesia i la societat tradicional valenciana; l’amistat, els grups informals i l’associacionisme; la vida política (les transformacions de l’esquerra revolucionària), i els processos urbans. Ha dirigit projectes i tesis doctorals, ha participat en congressos i ha impartit seminaris i cursos especialitzats a universitats espanyoles, europees i llatinoamericanes. És autora d’una seixantena de publicacions i ha ocupat càrrecs en diverses comissions i organismes relacionats amb el món universitari i l’entorn acadèmic.

Carles-Enric Riba i Campos (Barcelona, 1949) és doctor en filosofia i ciències de l’educació, en l’especialitat de pedagogia, per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor titular al Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament. La seva formació ha estat estretament vinculada a Jordi Sabater Pi, amb qui ha promocionat l’enfocament etològic en la psicologia. Els seus treballs en aquest camp s’han centrat en l’estudi de la comunicació animal, àmbit en què ha fet aportacions interessants per comprendre tant la comunicació verbal com la no verbal. Autor de nombroses publicacions nacionals i internacionals, ha participat en diversos projectes de recerca, darrerament consagrats a l’estudi dels primats i a l’anàlisi de l’estructura sociocomunicativa dels grups. Ha dirigit el projecte INTEGRA, centrat en l’educació ciutadana en relació amb l’entorn urbà.

Xavier Vives i Torrents (Barcelona, 1955) és doctor en economia per la Universitat de Califòrnia (Berkeley). És professor d’economia i finances, titular de la Càtedra Abertis de Regulació, Competència i Polítiques Públiques, i director acadèmic del Centre Sector Públic - Sector Privat de la IESE Business School. És membre, entre altres, del Grup d'Assessorament Econòmic sobre Política de Competència de la Comissió Europea, de l’Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts i de l’Associació Econòmica Europea. Els seus camps d’interès són l’economia industrial i de la informació, així com la financera i bancària, i la seva recerca se centra en la relació entre competència i innovació, regulació i crisis bancàries i formació de preus als mercats financers. Ha publicat nombrosos articles en revistes internacionals i també ha estat director d’algunes d’aquestes publicacions.

Montserrat Guibernau i Berdun (Vilanova i la Geltrú, 1960) és llicenciada en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona. Sociòloga de la política i catedràtica al Queen Mary College de la Universitat de Londres, és especialista en la natura del nacionalisme, en tots els vessants, amb una atenció especial als casos català, escocès i europeu. Ha publicat nombrosos treballs i articles en revistes de referència. Dirigeix cursos i treballs de recerca sobre nacionalisme. També ha conduït el seu interès vers els fenòmens contemporanis de cosmopolitisme i ciutadania.

Denise Boyer (París, 1946) va obtenir la llicència d’espanyol a l’Institut d’Estudis Ibèrics de la Universitat de París IV (Sorbona) i es va doctorar amb una tesi sobre l’obra en vers de Salvador Espriu. Va ser professora a la Universitat d’Orleans i, posteriorment, a la de París-Sorbona, on va ser catedràtica d’Estudis Catalans, responsable del Seminari d’Estudis Catalans i directora del Centre d’Estudis Catalans, adscrit al Centre d’Investigacions Interdisciplinàries sobre els Mons Ibèrics Contemporanis (CRIMIC) d’aquesta Universitat. És autora d’estudis i assaigs crítics sobre l’obra de poetes catalans, especialment de Salvador Espriu. També ha analitzat aspectes de l’obra de J. V. Foix i Narcís Comadira.
 


 

‹‹123456...262