Agenda

dijous  4 juny 2020
18 h
Conferència virtual «Science and identity. Alexander von Humboldt’s search for knowledge in a time of revolutions»

divendres  19 juny 2020
10.30 h
19th MetNet Meeting


:: Més activitats ::
 
19/12/2019
Joan Francesc Mira, homenatjat a l’IEC en el seu vuitantè aniversari

Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari, va rebre amb «gratitud i sorpresa» l’homenatge que el 18 de desembre va organitzar la Institució de les Lletres Catalanes amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La Sala Prat de la Riba de l’IEC va ser l’escenari d’un acte on es va glossar l’obra de qui, en paraules de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga, «és un dels savis de fust humanista que han marcat la cultura catalana de la nostra època contemporània». 

Joandomènec Ros, president de l’IEC, va obrir l’acte recordant que Mira, membre de l’Institut, és un autor «polifacètic, així com sorneguer i culte, com a bon valencià». El president va destacar la seva faceta de traductor, que considera un exemple magnífic de com s’ha de fer aquesta feina: «S’ha de conèixer la llengua de partida i la llengua d’arribada, però també la cultura de partida i d’arribada.»

Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seva banda, va subratllar que «parlar del professor Mira és parlar d’un dels grans intel·lectuals del segle XX. La seva lucidesa, capacitat, mestratge i saviesa són elements que defineixen una gran personalitat com a escriptor, antropòleg, traductor i activista pels drets lingüístics.» Ferrer també en va destacar «la capacitat, la constància i una voluntat inesgotable per a transmetre el rigor i la precisió en el seu treball». Va recordar que Mira forma part de «la generació valenciana del 1960, que centra la seva trajectòria en quatre eixos: llengua, cultura, història i territori, i que ha estat clau per a la recuperació de les senyes del valencianisme modern i democràtic». Finalment va apuntar també la dimensió política i la implicació cívica de l’escriptor, a qui va descriure com «l’intel·lectual del compromís i el seny».

Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes, va reivindicar la importància de «perseverar en el manteniment del patrimoni intel·lectual del país». I va subratllar la rellevància d’un acte com aquest en el moment polític que viu Catalunya, «en una situació de fortíssima repressió, d’exili i de presó. Molt lluny de la normalitat.»

Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va referir a Mira com a «mestre, com a savi». Va lloar la seva «passió per la cultura i el cultiu del coneixement des de vessants molt diversos: antropologia, hel·lenisme, literatura, assaig, estudi del món dels Borja, anàlisi social, lingüística, oratòria i traducció del corrent de força fonamental de la cultura occidental (Homer, els evangelis i Dant)». La consellera va afirmar que l’homenatjat «és un dels savis de fust humanista que han marcat la cultura catalana de la nostra època contemporània. La seva obra expressa sovint la rica ambivalència d’aquells processos intel·lectuals que oscil·len entre el desencant lúcid per la situació present i la confiança en una redempció a través dels materials de la cultura». Finalment va citar novel·les com El bou de foc, Els treballs perduts, Purgatori, El professor d’història i El tramvia groc per afirmar que «representen no només una educació sentimental o el traç d’una singladura personal, sinó també una radiografia universal de l’evolució del món contemporani concentrat en una cèl·lula: València».

Joan F. Mira va tancar els parlaments expressant «gratitud i sorpresa» per aquest homenatge. L’autor va explicar el sentit que per a ell té l’escriptura: «Els escriptors no solem ser aventurers; si viatgem, és per a tornar a casa i poder-ho escriure. Si la vida és un pretext per a l’escriptura, si aquesta —en paraules de Josep Pla— és un ofici prou desgraciat, el resultat pot arribar a ser poc saludable per a l’equilibri i el benestar de l’esperit. L’heroi d’aquest ofici prou desgraciat ho sacrifica tot, en primer lloc l’experiència de la pròpia vida. Aquestes exageracions en un temps en què la comoditat és el bé comú i la banalitat és la mercaderia, no són la moda, però així és o així hauria de ser. Aquest ofici, quan fins el viatge de la pròpia vida es posa al seu servei, només s’acaba en el ben guanyat descans del paradís. I el cel, recordava Borges, deu ser per als lectors i per als escriptors la glòria d’una biblioteca infinita. Al paradís, llegint, ja no ens avorrirem mai».

L’acte es va completar amb les actuacions musicals de Carla Conangla, que va interpretar peces de Bach i quatre glosses: «El paradís de la literatura», de Joan Josep Isern, escriptor i crític literari; «El Joan Mira antropòleg», de Josepa Cucó, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC; «Com si hi hagueres estat: l’odissea de traduir», de Jordi Cornudella, escriptor i editor, i «Llenya al foc», de Jaume Cabré, escriptor i membre de la Secció Filològica de l’IEC.

 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Ciencia e Innovación        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència