Notícies i actualitat
Carrega més notícies
Torna a les notícies
Linguapax presenta a l’IEC l’informe Diversitat lingüística i cultural: un patrimoni comú de valor inestimable
02/12/2019
El 27 de novembre Linguapax, organisme consultiu de la UNESCO de caràcter no governamental que treballa per la diversitat lingüística, va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) un informe sobre la diversitat lingüística a la ciutat de Barcelona. D’acord amb l’estudi, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, a la capital catalana es parlen tres-centes llengües.
L’informe apunta que actualment viuen a Barcelona 392.743 persones que han nascut a l’estranger, i que són de 174 nacionalitats diferents. El fet que a la ciutat hi convisquin persones de 174 estats però s’hi parlin més de tres-centes llengües, és, per a Linguapax, una evidència més que la tendència a considerar que cada país equival a una única llengua acostuma a amagar la diversitat lingüística real.
A banda de les dues llengües oficials —el català i el castellà—, entre les llengües més parlades a la ciutat hi ha l’aimara, l’alemany, l’amazic, l’anglès, l’àrab, l’armeni, el bambara, el basc, el bengalí, el búlgar, el diola, el francès i el xinès mandarí.
Linguapax subratlla en el seu estudi que Barcelona ha de saber liderar a escala internacional el reconeixement i la diversitat lingüística i cultural, i proposar formes de gestió igualitàries i equitatives i iniciatives que facin ben visible aquesta realitat.
Segons dades de la UNESCO, al món hi ha unes set mil llengües vives, de les quals aproximadament unes dues mil cinc-centes es troben en situació de vulnerabilitat greu i estan al límit de l’extinció. Amb la declaració del 2019 com a Any Internacional de les Llengües Autòctones, l’Organització de les Nacions Unides vol alertar sobre la disminució de la diversitat lingüística i demostrar la importància de mantenir-la. Entre el patrimoni que cal preservar hi ha sobretot les llengües indígenes, però també les llengües sense estat —com el català, el bretó o l’amazic— o les que no estan reconegudes o estan minoritzades als territoris on es parlen.
A banda de les dues llengües oficials —el català i el castellà—, entre les llengües més parlades a la ciutat hi ha l’aimara, l’alemany, l’amazic, l’anglès, l’àrab, l’armeni, el bambara, el basc, el bengalí, el búlgar, el diola, el francès i el xinès mandarí.
Linguapax subratlla en el seu estudi que Barcelona ha de saber liderar a escala internacional el reconeixement i la diversitat lingüística i cultural, i proposar formes de gestió igualitàries i equitatives i iniciatives que facin ben visible aquesta realitat.
Segons dades de la UNESCO, al món hi ha unes set mil llengües vives, de les quals aproximadament unes dues mil cinc-centes es troben en situació de vulnerabilitat greu i estan al límit de l’extinció. Amb la declaració del 2019 com a Any Internacional de les Llengües Autòctones, l’Organització de les Nacions Unides vol alertar sobre la disminució de la diversitat lingüística i demostrar la importància de mantenir-la. Entre el patrimoni que cal preservar hi ha sobretot les llengües indígenes, però també les llengües sense estat —com el català, el bretó o l’amazic— o les que no estan reconegudes o estan minoritzades als territoris on es parlen.