Agenda

dilluns  9 desembre 2019
18 h
Jornada La repressió de la llengua catalana als segles XIX a XXI

dilluns  9 desembre 2019
19 h
El sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó a la catedral de Tarragona. Un aixopluc de marbre en el context de la Beata Stirps

dilluns  9 desembre 2019
9.25 h
Jornada Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics. Francofonia i catalanofonia

dimarts  10 desembre 2019
19 h
Sessió de recepció d’Albert Carreras de Odriozola com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

dimecres  11 desembre 2019
10.45 h
Col·loqui internacional sobre premsa clandestina

dimecres  11 desembre 2019
17 h
Jornada Santa Llúcia: «Alimentació: mites i falses concepcions»

dimecres  11 desembre 2019
18 h
Seminari El jurament hipocràtic a l’antiguitat

dijous  12 desembre 2019
13 h
Lliurament de premis CCNIEC 2019

dijous  12 desembre 2019
18.30 h
Presentació del llibre col·lectiu España: geografías para un estado posmoderno

dijous  12 desembre 2019
19 h
Conferència El Premi Nobel de Física 2019: idees transformadores sobre el cosmos


:: Més activitats ::
 
28/10/2019
L’IEC debat sobre la vigència de les propostes pedagògiques d’Alexandre Galí

El 25 d’octubre va tenir lloc a la Sala Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans el Simposi Alexandre Galí. Amb motiu del cinquantenari de la mort de Galí (1886-1969), pedagog i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una trentena d’experts van aprofundir en la seva obra i en van debatre la projecció en el present.

La inauguració del simposi va comptar amb el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i amb el secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Carles Martínez.

Va obrir l’acte Joandomènec Ros, que va recordar Galí com un «renovador de l’ensenyament a casa nostra, un pedagog que va tenir una gran influència en l’educació catalana».

Carles Martínez, per la seva banda, va llegir un petit fragment de la definició de Galí de escola tradicional, en què deia textualment que era «un òrgan encartonat i momificat». Segons Martínez, Alexandre Galí va «contribuir a bastir el concepte doctrinal d’escola nova, procurant que tot fos objecte de vivència, d’experiència, pensant en la futura vinculació de la persona en el seu medi social, com a instrument de renovació en el pla humà més generós possible». Deia Galí que els «mètodes actius exigeixen molt del mestre i una base sòlida de coneixements o la possessió dels instruments per a assolir-los».

Martínez va destacar que «els reptes de la política educativa actual formen part també de l’herència del seu pensament» i va definir Galí com «tot un mestre i un pensador lliurat a la tasca educativa, conscient de la potència de la transformació social que té l’educació».
A continuació, hi va intervenir el pedagog Josep Montserrat, president de la Societat Catalana de Filosofia, que va pronunciar la ponència «El pensament d’Alexandre Galí».

Montserrat va destacar que Galí va escriure, en els Darrers escrits, que «no existeix una pedagogia sense una filosofia. No existeix una moral sense una filosofia. La pedagogia ha de tenir un fonament de pensament, que és el que jo aportava i aportaven tots els que col·laboraven amb mi.»

Durant el simposi s’han fet tres debats en què s’han analitzat obres de Galí i s’ha parlat de com encaixa el seu pensament en els reptes més importants que té l’educació a Catalunya.

El primer, «Escola catalana. Llengua i cohesió social», ha aprofundit en l’obra Per la llengua i per l’escola. La taula ha comptat amb David Pujol, de la Universitat de Girona; Xavier Besalú, de la Universitat de Girona i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, i Mariona Casas, de la Universitat de Vic.

El simposi ha continuat amb el debat «Educació i llibertat de l’infant», que, de la mà d’Anna Pagès, de la Universitat Ramon Llull, ha analitzat l’obra Activitat i llibertat en educació. Els fonaments racionals de l’escola activa. Maite Pujol, de la Universitat de Vic, i Rosa Clar, directora de l’institut de secundària Tordària, de Tordera, han connectat les idees de Galí amb l’actualitat.

Finalment, en el debat «Renovació de l’escola. La formació del magisteri» s’ha parlat del llibre Una hipotètica revolta d’uns mestres hipotètics. Hi han participat Joan Soler, professor de la Universitat de Vic i president de la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana; Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i Enric Prats, de la Universitat de Barcelona.

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

Novetats editorials

Catalan Social Sciences Review (número 9)

 

A cura d’Enric Gallén i Gerard Guerra

Teatre

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència