Notícies i actualitat
El seminari, que va tenir lloc els dies 23 i 24 de juliol a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, va posar l’accent en les noves demandes de les diferents formes d’organització familiar i les estratègies sorgides per a donar-hi resposta. També es va debatre sobre les noves tendències de consum i sobre les darreres investigacions en el camp de la nutrició.
Durant la presentació del seminari es va apuntar que l’alimentació és un element de màxima importància en les nostres vides i que, juntament amb un estil de vida saludable, és una de les fonts principals de benestar, salut i felicitat.
Jordi Salas, director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC), es va mostrar molt satisfet pel fet que aquest any el seminari, que és itinerant, s’hagi celebrat a la seu de l’IEC. Salas va aprofitar l’inici de la primera jornada per a explicar que el CCNIEC està format per vint-i-set grups d’investigació sobre nutrició, alimentació i metabolisme, i que el seu objectiu és contribuir a l’avenç de la investigació i la formació en nutrició de la societat.
La conferència inaugural va anar a càrrec del professor Jorge Jordana, actualment membre de la fundació privada LAFER, institució que es dedica a projectes de divulgació i formació en el sector agroalimentari i sociosanitari, així com de l’àmbit del màrqueting i la comunicació. Jordana va parlar dels elements, que, per a ell, incideixen en l’alimentació de la humanitat. El professor es va referir al fet que no s’està cobrint la demanda alimentària mundial i que això s’agreujarà amb l’augment de la població previst per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) de cara als pròxims trenta anys. Va indicar que, per primera vegada, s’està invertint la piràmide d’edat de la població, perquè l’esperança de vida s’allarga. En aquest context, va assegurar que, «per a fer front a les necessitats creixents de la població, en trenta anys s’haurà d’augmentar la producció en un 61 %». Va advertir que, a aquest increment, caldrà sumar-hi una disminució de la quantitat d’aliments que actualment malbaratem. «Els països desenvolupats estem dilapidant 220 milions de tones de menjar», va afegir.
Jordana també es va referir al problema que representa l’augment alarmant de l’obesitat en la major part del món. En aquest sentit es va pronunciar també el professor Francisco Tinahones, de la Universitat de Màlaga, que va advertir sobre les malalties associades a aquest problema, com ara la diabetis o la hipertensió. Va explicar que, als Estats Units, l’obesitat mòrbida afecta un 10 % de la població femenina, i es va preguntar què cal fer per a canviar aquesta situació. Es va mostrar convençut que l’única manera de fer-hi front és canviant els estils de vida, però va admetre que és difícil. A Màlaga s’ha aplicat un programa a la sanitat pública en què «durant sis mesos es treballa la nutrició saludable i l’exercici físic. El problema és que un 33 % dels pacients ja no va anar a la primera cita i només el van acabar un 23 % dels inscrits. Això representa un 77 % de casos de fracàs».
El seminari es va completar amb diverses sessions, en les quals es va parlar d’alimentació sostenible per a la salut i d’estratègies per a millorar l’alimentació i l’activitat física enfocades a les famílies, entre altres temes.
El seminari va ser organitzat per la Universitat de les Illes Balears i el Centre Català de la Nutrició de l'Institut d'Estudis Catalans.