Agenda

dijous  16 abril 2020
8.15 h
Tercera edició dels Barcelona Mathematical Days

dilluns  20 abril 2020
19.15 h
L’edició genòmica en animals

dissabte  25 abril 2020
18.30 h
Sessió virtual del Club de Lectura de la Delegació d’Alacant de l’IEC

dijous  30 abril 2020
19 h
Primera sessió conjunta del Club de Lectura de la Delegació d’Alacant de l’IEC amb el club de lectura Rodallibres

dilluns  4 maig 2020
16 h
L’edició genòmica en humans

dilluns  4 maig 2020
18 h
Els Jocs Florals, més que un certamen poètic (1888-1920)


:: Més activitats ::
 
23/07/2019
L’IEC elabora la Proposta de transcripció del xinès al català, un document per a orientar en l’ús de mots xinesos en català

La presència creixent de referents de la cultura xinesa als mitjans de comunicació i altres espais del país, com escoles o biblioteques, ha empès l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a elaborar aquest document, en col·laboració amb representants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb l’objectiu que esdevingui un instrument de consulta útil per a les noves necessitats comunicatives en relació amb el xinès.

La Proposta de transcripció del xinès al català, que ja es pot consultar al web de l’IEC, s’emmarca en una sèrie d’orientacions que la Secció Filològica de l’IEC ha elaborat al llarg de diversos anys per facilitar la interrelació de la comunitat lingüística catalana amb altres cultures i llengües del món, especialment aquelles que no comparteixen el mateix sistema d’escriptura. Actualment es poden consultar en línia documents per a l’àrab, l’hebreu i el rus.

La proposta ha estat elaborada dins la Comissió de Transcripció i Transliteració de la Secció Filològica de l’IEC, amb la col·laboració de representants del grup de recerca Traducció del Xinès al Català i Castellà (TXICC) de la UAB. És d’aquí d’on va sorgir la idea d’aquest projecte, que es va presentar a l’IEC i al TERMCAT, organismes oficials responsables de la codificació de la norma lingüística i de la terminologia del català.

Atès que el xinès es representa mitjançant caràcters, que corresponen a síl·labes (escriptura morfosil·làbica), s’ha dotat també de diversos sistemes de transcripció per a permetre un accés més directe a la pronúncia. La República Popular de Xina no va establir un sistema de transcripció oficial a l’alfabet llatí fins a la segona meitat del segle XX, mentre que Taiwan —separat políticament de la Xina— fins al 2009 ha seguit les seves pròpies polítiques quant a aquesta qüestió, tal com ha ocorregut en part a altres territoris com Hong Kong o Macau. Tots aquests factors han propiciat la coexistència de diversos sistemes i han dificultat l’estandardització en aquest àmbit.

Després de molts anys de proves, el 1958 el Govern xinès va promulgar el hanyu pinyin (literalment, ‘notació fonètica del xinès’), sovint denominat amb la forma abreujada pinyin, com a sistema oficial de transcripció i va publicar-ne les regles ortogràfiques durant la dècada del 1980 (actualitzades el 2012). A hores d’ara, el pinyin s’ha consolidat com el sistema hegemònic de transcripció a escala global i en la majoria de comunitats xineses és l’únic sistema oficial.

Malgrat que les directrius d’optar per la transcripció en pinyin són clares, es fa palesa certa falta d’estandardització pel que fa a l’ús social de termes d’origen xinès en català, de manera que sovint s’observen paraules mal transcrites i que segueixen criteris diferents, fins i tot en un mateix text o mitjà.

Quan ens trobem amb la necessitat d’usar un terme d’origen xinès en català, cal tenir en compte diversos factors, com ara el grau de novetat, si ja està popularitzat amb una determinada transcripció o adaptació i el context d’ús. En principi, hi ha tres possibilitats: la traducció (com ara ànec a la pequinesa), l’adaptació (per exemple, tofu, ja recollit pel TERMCAT, malgrat que en pinyin es transcriu doufu) i la transcripció (com, per exemple, fengshui, també recollit pel TERMCAT). En definitiva, a l’hora d’introduir un mot d’origen xinès al català caldria prioritzar la transcripció en pinyin destonalitzada (sense els diacrítics que en pinyin indiquen l’altura dels diferents tons del xinès), excepte si el context fa preferible la traducció o si ja hi ha altres formes consolidades, adaptades o transcrites amb sistemes diferents (com en el cas de certs noms propis, com Confuci, Menci o Canton).
 

Facebook mail

:: Tornar a la pàgina principal ::

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal


Amb el suport de

Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

i la col·laboració de

Ministerio de Ciencia e Innovación        Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

Inici

Institució

Recerca

 

Llengua

 

Publicacions

Arxiu

Serveis

Serveis lingüístics

Transparència