28/10/2010

Adéu emotiu a Joan Solà, lingüista i vicepresident de l’IEC


El Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona ha acollit avui, 28 d’octubre, la cerimònia de comiat a Joan Solà, lingüista i vicepresident de l’IEC, que va morir ahir a Barcelona. El president de l’IEC, Salvador Giner, ha lamentat, en el seu parlament, la pèrdua irreparable que comporta la desaparició prematura de Joan Solà i ha expressat «l’enorme gratitud de la nostra institució envers el llegat immens i perdurable que representa l’aportació de Joan Solà a l’activitat de la nostra acadèmia». En aquesta línia, Giner ha recordat l’impuls decisiu de Solà a l’elaboració de la nova sintaxi normativa de l’Institut, que estarà completada en poc més d’un any.

Representants de la família han tingut paraules emotives en record de la persona de Joan Solà, mentre que Sebastià Bonet ha parlat en nom del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (UB). El rector de la UB, Dídac Ramírez, ha clos les intervencions amb la lectura d’un article que el mateix Solà havia publicat al diari Avui l’any 2007. El cor La Fontana, en el qual cantava Joan Solà, ha obert i tancat la cerimònia.

Joan Solà, membre de l’IEC des del 1999 i vicepresident de l’Institut des de l’any passat, era doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i va obtenir un màster en lingüística general a la Universitat de Reading (Regne Unit). Va ser el director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor des del 1965 fins al 17 de juny d’enguany, dia en què va pronunciar l’última lliçó com a docent sota el títol «Construcció d’una sintaxi normativa. Criteris. Exemples». Va dirigir la sèrie «Manuals de Llengua Catalana» d’Enciclopèdia Catalana, una sèrie de facsímils de l’editorial Alta Fulla i el projecte informàtic Els sons del català. Va dirigir l’obra col·lectiva Gramàtica del català contemporani (2002), va codirigir, amb Jordi Mir, les Obres completes de Pompeu Fabra (el primer volum va aparèixer el 2005), i, amb Antoni M. Badia Margarit, l’obra col·lectiva Joan Coromines: vida i obra (1999).

Va ser assessor lingüístic de diverses entitats. És autor d’una trentena de llibres i uns tres-cents articles sobre diversos aspectes de la llengua catalana. Va ser conferenciant i col•laborador de premsa periòdica, va rebre la Medalla Narcís Monturiol al Mèrit Científic i Tecnològic (2003), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, d’Òmnium Cultural.
 


 

‹‹123456...232