Notícies i actualitat
Amb l’objectiu d’analitzar els efectes que pot tenir la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, l’IEC, la Secció Filològica i la filial Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), amb la col·laboració d’Òmnium Cultural, van celebrar el dia 8 de setembre l’acte «La llengua catalana i la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Anàlisi i perspectives». Va ser conduït per tres experts: Antoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona; Francesc Xavier Vila, professor de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, i Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra. L'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC.
En la seva anàlisi, Ferran Requejo va afirmar que «és una sentència dura, perquè ataca el cor de l’Estatut». I és que, tal com va explicar, afecta els quatre grans objectius en què es fonamentava la reforma estatutària: rebaixa el contingut polític de la realitat nacional catalana, limita la voluntat d’ampliar l’autogovern i d’assentar unes noves bases de finançament i, finalment, nega la possibilitat d’establir un pacte bilateral entre Catalunya i l’Estat.
La resta d’intervencions, a càrrec de Milian i de Vila, es van centrar en els possibles efectes d’aquesta sentència des del punt de vista del dret lingüístic i de la sociolingüística. En el seu parlament, Vila va assenyalar que la Sentència fa «una interpretació abusiva del concepte d’oficialitat», ja que «fonamenta l’obligatorietat d’utilitzar una llengua vehicular en la seva oficialitat». Així, va dir, es reforça la desigualtat entre el castellà i el català. D’altra banda, Milian va assegurar que, des del punt de vista jurídic, els arguments de la Sentència són molt febles i que la regulació de la Constitució espanyola en el punt de la llengua és obsoleta.
Salvador Giner, president de l’IEC, i Joaquim Torres, president de la SOCS, van ser els encarregats d’obrir la sessió, mentre que el president de la Secció Filològica ―que estrenava el càrrec en un acte públic―, Isidor Marí, va cloure la sessió. Ho va fer amb un discurs en què va alertar que la Sentència «no és una més del Tribunal Constitucional amb la qual ens hàgim de conformar resignadament; al contrari: la situació ens reclama que anem més enllà de la Sentència». Per Marí, «ens ha de moure la fonamentació ferma i inequívoca dels drets legítims de la nostra llengua, cultura i societat en termes d’estricta igualtat amb qualsevol altra» i, per això, cal «aixecar una base argumental que ens faci inassequibles a les fal·làcies que ja han començat a difondre els que voldrien reduir-nos a la submissió i la subordinació emparant-se en el marc esquifit de la Sentència».