|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Més de
vint mil estudiants de secundària i batxillerat participen en
les XVII Proves Cangur de Maremàtiques Lynn Margulis, recordada per les dones que la van conèixer amb motiu del Dia Internacional de les Dones La Societat
Catalana de Física, filial de l'IEC, premia els millors treballs
de recerca de batxillerat sobre física del 2011 Properes cites
Més de vint mil estudiants de secundària i batxillerat participen en les XVII Proves Cangur de Maremàtiques
Uns vint-i-un mil estudiants entre
tercer de secundària i segon de batxillerat de Catalunya i
Andorra van participar en les XVII Proves Cangur de Matemàtiques,
que es van celebra el 15 de març en diversos centres entre els
quals hi ha universitats, instituts, col·legis, centres
cívics i entitats. Uns cent cinquanta alumnes van fer les proves
a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. Les proves Cangur consisteixen a resoldre trenta problemes matemàtics en una hora i un quart i tenen per objectiu estimular l’aprenentatge de les matemàtiques entre els estudiants de secundària i batxillerat. En aquesta edició participaran, aproximadament, vint-i-un mil alumnes de cinc-cents cinquanta-vuit centres de Catalunya i d’un centre d’Andorra. Des de la primera edició de les Proves Cangur de Matemàtiques, el 1996, l’organització ha estat a càrrec de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de les universitats catalanes i altres entitats cíviques. Les XVII Proves Cangur de Matemàtiques compten amb una subvenció de CatalunyaCaixa. Les proves Cangur se celebren alhora en els diversos països d’Europa, Àsia i Amèrica que formen part de l’associació internacional Kangourou sans Frontières. Article de Joan de Solà-Morales, president de la Societat Catalana de Matemàtiques
El descobriment dels fàrmacs centra el discurs d’ingrés a l’IEC d’Àngel Messeguer, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia
Àngel Messeguer, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va pronunciar el discurs d’ingrés a l’Institut, titulat «El descobriment de fàrmacs: un repte i una necessitat», el dilluns 19 de març. Messeguer, que tal com va explicar, ha dedicat entre quinze i vint anys de la seva carrera als fàrmacs, va afirmar que «encara que durant el segle xx, especialment, ha millorat la qualitat i l’esperança de vida de la societat, ni de bon tros s’han solucionat tots els problemes de la salut humana; hi ha moltes malalties per a les quals encara no s’han trobat tractaments eficaços, sigui perquè s’hi han desenvolupat resistències o perquè no es coneixen prou». En la seva intervenció, Messeguer va repassar alguns exemples de desenvolupament de fàrmacs, un procés que es pot allargar entre deu i quinze anys des de la fase preclínica fins a la sortida al mercat. Molts d’aquests fàrmacs, però, «no acaben sortint al mercat perquè fallen en alguna de les fases del procés» i això comporta la pèrdua de molts diners, «normalment, entre sis-cents i mil milions d’euros». Si no surten al mercat, no es podran amortitzar les despeses i, per tant, no hi haurà diners per a invertir en el desenvolupament de nous fàrmacs. En els últims anys, «ha disminuït el nombre de fàrmacs desenvolupats, tot i que la inversió ha crescut de manera inversament proporcional». Aquesta és una tendència que, segons Messeguer, cal invertir. Aquesta conferència està disponible a la videoteca de l'IEC El Paranimf de la Universitat de Barcelona acull l’homenatge al geòleg Oriol Riba
«Esperit emprenedor i innovador; la seva empenta va modernitzar els estudis geològics a Catalunya», amb aquestes paraules es va definir la figura del geòleg Oriol Riba i Arderiu (1923-2011), que va ser membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, durant l’acte d’homenatge que es va celebrar el 22 de març al Paranimf de la Universitat de Barcelona. L’acte va ser organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. En l’acte d’homenatge van intervenir Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona; Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Ramon Pascual, president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; Mariano Marzo i Miquel Canals, catedràtics d’Estratigrafia de la Universitat de Barcelona, i David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. L’actor Lluís Soler va recitar poemes de Carles Riba i de Clementina Arderiu, pares d’Oriol Riba. Oriol Riba era llicenciat en ciències naturals i doctor en geologia. Va ser investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda), a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), on va fundar el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. En aquesta Universitat va promoure les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli. Oriol Riba es va dedicar a la recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya central; també, a Guinea i al Sàhara. Va investigar la conca terciària de l’Ebre i la Serralada Ibèrica. Entre les seves obres més destacades, hi ha el Diccionari de geologia, publicat per Enciclopèdia Catalana, el 1997, i disponible en línia en el marc del programa «Diccionari de Ciència i Tecnologia» de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i el llibre Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou. Assaig de geologia urbana, fruit de la recerca sobre el subsòl de la ciutat de Barcelona.
Lynn Margulis, recordada per les dones que la van conèixer amb motiu del Dia Internacional de les Dones
El 22 de novembre de 2011, va morir la biòloga nord-americana Lynn Margulis (Chicago, 1938 - Amherst, 2011). El dia 5 de març hauria fet setanta-quatre anys. Coincidint amb aquesta data i amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les Dones, que se celebra el 8 de març, diverses dones que van treballar o conviure amb ella van destacar fragments de la seva vida i van comentar aspectes de la seva personalitat, durant un acte emotiu, a l’IEC. Totes van destacar que «era una dona plena d’energia, molt entusiasta i generosa i amb una curiositat insaciable» i que tenia una gran «capacitat per a interessar i mostrar-se interessada». Tal com va explicar Montse Ponsà, de la Universitat Autònoma de Barcelona, Margulis «sempre estava disponible per a oferir una conferència als meus alumnes». De la científica, Ponsà en va valorar la «intel·ligència, integritat i valentia per a defensar una teoria en què no creia ningú». Anna Omedes, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va anunciar que, juntament amb Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC i comissari de l’exposició permanent del Museu, estan treballant perquè «una part important del llegat científic de Lynn Margulis sigui al Museu». Alícia Duró, de l’Institut de Ciències del Mar, va recordar que l’acte, a més de ser un homenatge a Margulis, «és una dedicatòria a totes les dones científiques del passat, del present i del futur».
En total, van ser dotze les dones que van intervenir, amb una breu ponència, en l’acte, organitzat per Mercè Piqueras, de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, i Carmen Chica, de la revista International Microbiology. La soprano Olga Guerrero Miracle va interpretar algunes cançons sefardites i Wendy Ran va llegir poemes d’Emily Dickinson. La poetessa nord-americana era una de les favorites de la biòloga, la relació amb Margulis anava més enllà de l’admiració per la seva obra: casa seva era dins la propietat on Dickinson també tenia la casa, a Amherst. Lynn Margulis és considerada una de les grans científiques dels últims temps. Va formular la teoria de la simbiogènesi ―segons la qual, en els orígens cel·lulars de la vida, la col·laboració i la simbiosi haurien estat més importants que la competició―, amb què va revolucionar el món de la biologia.
L’IEC ret homenatge a Teodor Llorente en el centenari de la seva mort
Dins la commemoració del centenari de la mort de l’escriptor Teodor Llorente Olivares (València, 1836-1911), el dia 22 de març va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans un acte acadèmic d’homenatge a qui va ser una «figura clau en la recuperació i la dignificació de la llengua literària en les terres valencianes», segons va recordar Isidor Marí, president de la Secció Filològica. L’acte va ser organitzat per la Secció Filològica i per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, amb el suport de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la Societat Verdaguer. Amb aquest acte, es va voler posar en relleu l’estreta relació que Teodor Llorente va mantenir al llarg de tota la seva vida amb Catalunya, les Illes Balears, amb els escriptors catalans en general i amb la ciutat de Barcelona en particular. Precisament, «Les relacions de Teodor Llorente amb Catalunya i Mallorca» és el títol de la conferència que va oferir la professora mallorquina Margalida Tomàs. Josep Massot, vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, va pronunciar la ponència «Llorente, Verdaguer i la Renaixença», en què va recordar els intensos contactes personals i intel·lectuals que van unir tots dos escriptors. La tercera conferència va ser a càrrec del professor valencià Rafel Roca, que amb el títol «La posteritat de Teodor Llorente» va explicar quina ha estat la recepció, la influència i la projecció que l’escriptor ha tingut al llarg de tot el segle xx i a principi del xxi. L’homenatge va finalitzar amb la lectura comentada de poemes de Llorente que va realitzar el poeta valencià i membre de la Secció Filològica de l’IEC Josep Piera, que és autor d’una biografia literària del que s’ha qualificat com a «patriarca de la Renaixença valenciana». Aquest acte es pot veure a la videoteca de l'IEC
La Societat Catalana de Física, filial de l'IEC, premia els millors treballs de recerca de batxillerat sobre física del 2011
El 16 de març, l'IEC va acollir l’acte de lliurament dels Premis per als Treballs de Recerca de Batxillerat 2011, sobre física, i els premis als seleccionats per a representar Catalunya en la fase estatal de l’Olimpíada Internacional de Física, que tindrà lloc a Bilbao del 20 al 23 d’abril. Les proves, adreçades als estudiants de l’últim curs de batxillerat de Catalunya, es van dur a terme el 10 de febrer. Aquests premis els concedeix la Societat Catalana de Física (IEC), filial de l’IEC, i tenen per objectiu estimular l’interès per l’estudi i la recerca en física dels futurs estudiants universitaris dels territoris de llengua catalana. Va presidir l'acte Josep Enric Llebot, president de la SCF i membre de l’IEC. Els dos treballs de recerca premiats són «Experiments amb globus en la didàctica de la ciència», de Martí Català i Yanik Lacroix, de l’Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei, sota la direcció del professor Lluís Nadal, i «Investigant les petjades astronòmiques de l’antiguitat», de Diana Gabriela Cosovanu, de l’Institut d’Almenar, sota la direcció del professor Fèlix Pueyo. En el primer dels treballs, els autors demostren com amb un objecte tan comú i econòmic com pot ser un globus es poden explicar diferents conceptes científics. Així, per exemple, expliquen com fer explotar un globus amb un flaix o com pot arribar a actuar com una lent convergent. D’altra banda, a «Investigant les petjades astronòmiques de l’antiguitat», l’autora dóna una visió de l’evolució de l’astronomia al llarg del temps i reprodueix alguns experiments d’aquesta ciència que han permès determinar paràmetres com el radi de la Terra, la intensitat del camp gravitatori o la distància entre la Terra i el Sol. Els dos accèssits són per a Albert Aparicio, de l’Institut Frederic Martí i Carreras de Palafrugell, autor del treball «Experimentant amb l’energia del futur: dye solar cells», que ha estat tutoritzat pel professor Vicenç Gabriel Cara, i per a Francesc Polls, de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, autor del treball «Anàlisi del funcionament del motor de Stirling» sota la tutoria del professor Daniel Urbano. Albert Aparicio, en el seu treball, estudia què són les dye solar cells (DSC) o cel·les solars basades en colorants naturals; explica com funcionen, els avantatges que comporten i la seva viabilitat com a energies renovables i més netes. Francesc Polls, d’altra banda, va construir un motor de Stirling i en va estudiar el funcionament. En l’acte es van guardonar els classificats per a representar a Catalunya en la fase estatal de l’Olimpíada Internacional de Física, que tindrà lloc a Bilbao entre els dies 20 i 23 d’abril d’enguany. Els cinc estudiants que superin aquesta fase participaran en l’Olimpíada Internacional, que se celebrarà a Estònia, del 15 al 24 de juliol, i els quatre primers, a l’Olimpíada Iberoamericana, que se celebrarà a Granada el mes de setembre.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
