El sindicalisme, les bandes llatines, l'habitatge i la pobresa són alguns dels temes que aborda l'anuari

Analitzar els canvis que s’han produït en el darrer període del Govern d’Entesa a Catalunya i arran de la crisi econòmica, social i política per la qual travessa el país és l’objectiu de Societat Catalana 2011, el cinquè report anual d’anàlisi social que publica l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC, que es va presentar el 6 de març a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. Societat Catalana 2011 és «un esforç d’anàlisi distanciada i el màxim d’objectiva», tal com va manifestar Josep M. Masjuan, coordinador de l’obra, durant la presentació. L’acte va ser presidit per Salvador Giner, president de l’IEC, i presentat per Josep M. Rotger, president de l’ACS.

Societat Catalana 2011 recull tretze articles d’experts en diferents disciplines de les ciències socials. Amb el títol «El sistema polític: canvi de dècada amb un rumb incert», el politòleg Josep M. Vallès obre l’anuari i apunta com la resistència al canvi dels partits i l’anquilosament d’algunes institucions han estat les causes determinants de la pèrdua de legitimitat de la política i com la crisi econòmica i aquesta crisi política obren un futur incert. Pel que fa al període 2003-2010, l’autor afirma que «malgrat les condicions de partida, els resultats obtinguts van ser notables en algunes de les polítiques proposades, i no negligibles en altres».

Crisi i empobriment

«Gairebé dos de cada deu catalans es troben per sota del llindar de la pobresa i augmenta el nombre dels que romanen d’una manera crònica en aquesta situació». Amb aquestes dades s’inicia el treball dels politòlegs Jordi Estivill i Arnau Comas, per qui el 2010 ha estat un any d’inflexió en la política social europea. «La tardor del 2008, quan els signes de la crisi ja eren molt evidents, es van aixecar diverses veus de responsables europeus per a posar en qüestió el tipus de desenvolupament capitalista […] En una ofensiva sense precedents, en menys de tres anys han guanyat tots aquells que van ésser els causants de la crisi […] fent pagar els plats trencats als que han estat les víctimes».

Portada de l'anuari de 2011	IEC

Jordi Feu, Ramón Flecha i Òscar Prieto-Flores analitzen el paper del diàleg social en la superació de les crisis i conclouen que «la solució dels molts problemes socials no és possible sense implicar la població afectada en la recerca de solucions». En el capítol dedicat a actuacions educatives d’èxit, Àngels Serrano i Marta Soler analitzen el projecte europeu INCLUD-ED i aporten experiències de canvi positiu amb la complicitat de les persones afectades. En aquesta mateixa perspectiva se situa el capítol de Carles Feixa sobre les bandes llatines a Catalunya.

Pel que fa a la valoració de les polítiques públiques, Imma Pastor, Paloma Pontón, Ignasi Brunet i Àngel Belzunegui tracten les polítiques d’igualtat de gènere; Cristina Brullet, les accions del Govern en serveis socials orientats a les famílies; Gemma Vilà i Anna Alabart analitzen la realitat urbana i l’habitatge; Ramon Alós se centra en la relació entre la immigració i el sindicalisme; Gloria García-Romeral i Maria del Mar Griera valoren les polítiques públiques en relació amb l’Islam; Joan Botella tracta el paper dels mitjans de comunicació; Helena Troiano i Lidia Daza segueixen el procés de Bolonya, i Ignasi Vila fa balanç de la política lingüística en l’educació escolar dels governs de Catalunya entre el 2004 i el 2011.

Una crisi complexa amb un final incert   Majó i Castells van intervenir en l'acte de presentació IEC   La presentació de Societat Catalana 2011 va incloure les intervencions de Joan Majó, president del Cercle per al Coneixement i exministre d’Indústria, i d’Antoni Castells, exconseller d’Economia, que van parlar sobre la crisi. Per Majó, aquesta és una crisi complexa perquè és «plural», es barregen crisis diferents (immobiliària, financera, del deute); «canviant», van sorgint les diferents crisis, i «diversa», és una crisi global però diferent en cada lloc. Pel que fa al final de la crisi, Majó va manifestar que fins d’aquí un o dos anys no es creixerà econòmicament i que encara és trigarà més a crear ocupació. «Si per final de la crisi, volem dir tornar a estar com abans, això no passarà mai», va sentenciar. Quant al futur de l’Estat de benestar, l’exministre va afirmar que cal reformar-lo per a fer-lo sostenible. D’altra banda, Antoni Castells, per a qui «encara costa parlar, de manera distanciada, sobre les polítiques realitzades pel Govern de la Generalitat en el darrer període», va analitzar l’evolució de la crisi econòmica en l’àmbit europeu, des dels seus inicis fins ara «en què la situació és molt pitjor que el 2009». De la mateixa manera que Joan Majó, l’exconseller va manifestar que «si volem preservar el que és essencial, calen reformes de fons; cal un veritable reformisme regeneracionista, ja que el país ha canviat».

Recull de premsa: