|
Notícies |
||||||||||||||||||
|
L’IEC
entén que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
no qüestiona el model d’ensenyament vigent a Catalunya Antoni M. Badia i Margarit, membre de la Secció Filològica, distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat Josep Massot,
vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica,
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012 La Secció Filològica commemora el centenari a l’Alguer i a París El president Artur Mas inaugura el Centre de Formació Integrat Ferran Sunyer i Balaguer de Figueres Els reptes de l’ensenyament de la biologia en el segle xxi s’analitzen en una jornada organitzada per la SCB L’IEC entén que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no qüestiona el model d’ensenyament vigent a Catalunya
Davant la resolució emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el dia 8 de març, l’Institut d’Estudis Catalans va fer pública una declaració segons la qual «entén que el TSJC no qüestiona l’actual model d’ensenyament de Catalunya, el qual, tal com l’Institut va manifestar en la Declaració del 5 de setembre de 2011, s’ha acreditat al llarg de decennis com a fonamental i imprescindible per a la cohesió social, la convivència intercultural i lingüística i la igualtat d’oportunitats, objectius irrenunciables de la nostra societat». L’Institut d’Estudis Catalans espera, tal com recull la Declaració, «que aquests objectius d’interès general no es vegin afectats per actuacions i decisions futures». D’altra banda, la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC, va recordar que el model català d’educació està avalat científicament, tal com conclou la Declaració en relació amb les bases científiques, pedagògiques i socials de l’escola catalana i la immersió lingüística, que la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC, va publicar fa uns mesos, coincidint amb la inauguració del curs 2011-2012. En aquesta declaració, la Societat Catalana de Pedagogia fonamenta pedagògicament l’ensenyament en llengua catalana, «que és el més adequat per al desenvolupament personal i social de tots els infants i joves en els països on el català és llengua pròpia». La Declaració assenyala que «en la munió d’estudis de què ha estat objecte el model d’escola catalana en llengua i continguts per part dels estudiosos de les nostres universitats i de molts altres països, es constata inequívocament que els pressupòsits que el defineixen es troben en plena relació positiva amb el dret, la ciència, la pedagogia i la sociologia».
L’Institut d’Estudis Catalans, conscient de les greus conseqüències que les mesures legislatives anunciades pel Govern actual de les Illes Balears poden comportar per al futur de la llengua catalana, ha expressat el seu suport al Moviment per la Llengua, que compta amb l’adhesió de personalitats i entitats nombroses i representatives de sectors molt diversos de la societat de les Illes Balears. Tal com es va fer públic en un comunicat el dia 23 de març, L’IEC confia que l’organització d’aquest ampli moviment contribuirà a recuperar la sensatesa que ha de presidir el comportament de tots els governants i a evitar una fractura social que tindria conseqüències molt greus, no solament per al futur de la llengua pròpia i patrimonial de les Balears, sinó per a la convivència harmònica entre tots els ciutadans. L’Institut d’Estudis Catalans ja va assumir com a pròpies les al·legacions presentades per la Universitat de les Illes Balears contra l’Avantprojecte de llei de funció pública, ja que significaria la ruptura indirecta del marc de convivència lingüística adoptat per unanimitat en l’inici de la transició democràtica. Al mateix temps, l’Institut va expressar al Govern de les Illes Balears la necessitat de tenir en compte la gran quantitat d’al·legacions presentades per entitats i persones altament representatives de la societat balear contra aquell avantprojecte. Recull de premsa:
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat concedir la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya al lingüista Antoni M. Badia i Margarit, membre de la Secció Filològica de l’IEC, i a l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, que va fundar, l’any 1948, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’Institut. El Govern ha reconegut Badia i Margarit amb aquesta distinció per la «destacada trajectòria en l’àmbit de la lingüística i per haver contribuït a prestigiar, des d’una perspectiva acadèmica influent, la llengua i la cultura catalanes al món». En el cas d’Ainaud de Lasarte, el guardó «és un reconeixement a la seva destacada trajectòria com a historiador i a la seva contribució rellevant a la continuïtat del país, des d’una sostinguda fidelitat als millors valors cívics». Antoni M. Badia i Margarit (Barcelona, 1920) és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB) i també es va formar als Estudis Universitaris Catalans. El 1948 es va convertir en catedràtic de Gramàtica Històrica de la Llengua Espanyola a la UB i, el 1977, de Gramàtica Històrica Catalana. Va ser rector de la UB entre 1978 i 1986. La recerca de Badia i Margarit s’ha centrat en l’àmbit de la lingüística històrica, sobretot catalana: ha tractat temes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics i més generals, i s’ha dedicat a la dialectologia. L’onomàstica i la lingüística estructural també han estat objecte de la seva recerca. Entre els seus treballs, destaquen l’Atles lingüístic del domini català, de què va ser un dels impulsors; Llengua i cultura als Països Catalans (1964); dues obres de síntesi en llengua espanyola, que són Gramática histórica catalana (1951) i Gramática catalana (1962), i Gramàtica de la llengua catalana: descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1994). Una de les seves obres més rellevants és La llengua dels barcelonins (1969). Membre de l’IEC des del 15 de novembre de 1968, Badia i Margarit va presidir la Secció Filològica entre els anys 1989 i 1995. Josep M. Ainaud de Lasarte (Barcelona, 1925) es va llicenciar en dret el 1952 a la Universitat de Barcelona. El 1948 havia fundat la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials, filial de l’IEC, i havia promogut l’Antologia poètica universitària (1949). L’any 1974, poc abans que s’iniciés la transició, va contribuir a la fundació del Grup d’Advocats Demòcrates. Ainaud de Lasarte va contribuir, de manera molt notòria, al coneixement de la figura i la trajectòria d’Enric Prat de la Riba, amb obres com Prat de la Riba, home de govern (1973, en col·laboració amb Enric Jardí) i el recull d’articles Prat de la Riba, home de dret (1991). Amb Albert Balcells, membre de l’IEC, va iniciar, el 1998, l’edició de l’obra completa del qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i fundador de l’IEC. Article de Joan Veny
El pare Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941), monjo de Montserrat, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2012, que atorga Òmnium Cultural. El guardó reconeix la seva aportació en el camp de la historiografia, la documentació i la seva tasca com a editor i impulsor d’institucions essencials per a la llengua i la cultura catalanes. La presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut, M. Teresa Ferrer i Mallol, ha destacat la figura de Josep Massot com una persona «erudita, però molt propera i dialogant», i considera que és un premi molt merescut pel seu gran treball com a científic en els camps de la filologia i la història i també per la tasca divulgativa, que ha qualificat de «fonamental», i que ha dut a terme mitjançant la seva activitat editorial. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, Josep Massot va ser alumne de Joaquim Molas i de Ramon Aramon als Estudis Universitaris Catalans. Va ingressar al monestir de Montserrat el 1962 i és director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat des del 1971 i de les revistes Randa i Serra d’Or. Forma part del Consell de Redacció de Llengua & Literatura (que va fundar el 1986) i d’Estudis Romànics, i del Consell Assessor de la revista Catalan Historical Review, de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat president i vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC. Ha rebut el Premi Francesc de B. Moll, modalitat dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1989); el Premi de la Crítica Serra d’Or (1993); el Premi Sanchis Guarner (1994); el Premi Nacional de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya (1997), i el Premi Ars Magna (1999) de la Casa Catalana de Mallorca. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1996). El 1998 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Ha rebut la Medalla d’Honor i Gratitud de l’Illa de Mallorca, categoria d’Or, del Consell de Mallorca (2009). La Secció Filològica commemora el centenari a l’Alguer i a París
«Malgrat que no utilitzi gaire l’alguerès, la població jove de la ciutat sarda en té uns coneixements latents importants i, per això, si s’activen les relacions amb la resta de territoris de llengua catalana, hi pot haver un procés de recuperació de la llengua». Aquesta seria, segons la intervenció de Francesc Ballone, doctorand de la Universitat Autònoma de Barcelona, una de les possibles conclusions de la taula rodona «L’ensenyament de les llengües minoritàries en una escola plurilingüe», que va obrir els actes commemoratius del centenari de la Secció Filològica de l’IEC a l’Alguer, els dies 9 i 10 de març. En la taula rodona va intervenir Joaquim Arnau, membre de l’IEC, amb la ponència «L’ensenyament de la llengua minoritària en una escola plurilingüe: alguns principis bàsics», que va centrar el debat. En les jornades també va intervenir el president de la Secció Filològica, Isidor Marí, que va explicar en què consisteixen els actes de commemoració del centenari de la Secció. També es van presentar els llibres La gestió interestatal de les llengües transfrontereres, editat per la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació de l’IEC, i El lèxic alguerès de l’agricultura i la ramaderia entre els segles xvii i xviii, publicat per la Secció Filològica de l’Institut. La sessió de cloenda es va dedicar a la vitalitat de la llengua per mitjà de les cançons: d’una banda, es va presentar DVD Pop lletrat. Lletres sentides i, de l’altra, hi va haver les intervencions musicals de Franca Masu i Claudio Gabriel Sanna. D’altra banda, el dijous 29 de març, el president de l’IEC, Salvador Giner; el president de la Secció Filològica, Isidor Marí; la vicepresidenta de l’IEC, Mariàngela Vilallonga i el president de la Comissió Lexicogràfica de l’Institut, Carles Miralles, van participar en la commemoració del centenari, en aquest cas, al Centre d’Estudis Catalans de París. L’acte va ser organitzat pel Centre d’Estudis Catalans de la Universitat de la Sorbona conjuntament amb l’IEC i l’Institut Ramon Llull.
El president Artur Mas inaugura el Centre de Formació Integrat Ferran Sunyer i Balaguer de Figueres
El president de la Generalitat, Artur Mas, va inaugurar el dia 9 de març el Centre de Formació Integrat de Figueres, que ha rebut el nom del matemàtic empordanès Ferran Sunyer i Balaguer, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement. En l’acte inaugural també va intervenir Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, i hi van assistir els membres del Patronat de la Fundació. Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 - Barcelona, 1967), que patia una greu atròfia congènita del sistema nerviós, va ser un matemàtic autodidacte que va treballar a Catalunya des del final de la dècada dels anys trenta fins que va morir. La seva contribució a les ciències exactes va ser molt important i els treballs que dugué a terme van rebre el reconeixement de les institucions catalanes i espanyoles i de la comunitat matemàtica internacional. La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer —integrada a l’IEC des de l’any 1991—, amb motiu del centenari del naixement del matemàtic català, li ret homenatge amb l’organització d’una sèrie d’activitats. A mitjan maig és prevista la presentació a Barcelona de l’Obra selecta de Ferran Sunyer i Balaguer, que recull els treballs del matemàtic comentats pels catedràtics de la Universitat Autònoma de Barcelona Joaquim Bruna i Julià Cufí.
Els reptes de l’ensenyament de la biologia en el segle xxi s’analitzen en una jornada organitzada per la SCB
«El problema és que es parla de ciència només quan hi ha una catàstrofe, per a explicar-ne la causa; el que caldria, però, és parlar de la ciència per defecte, com una cosa normal, amb l’objectiu d’humanitzar-la». És el que va afirmar Josep M. Gili, biòleg marí i professor d’investigació de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, en la taula rodona titulada «L’ensenyament de la biologia per a formar ciutadans competents», en la qual també van intervenir Joan Barril, periodista, i Àngel Domingo, biòleg i pedagog. L’acte, que va tenir lloc a la Sala Gaudí de la Pedrera el 17 de març, va obrir la I Jornada de la Biologia a l’Ensenyament i es va emmarcar dins els actes del centenari de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC. En la seva intervenció, Gili va assenyalar que la missió dels mitjans de comunicació no solament hauria de servir per a divulgar la ciència, sinó per a explicar com es fa la ciència, en què consisteix el mètode científic i com treballa el científic. En relació amb els mitjans de comunicació, Joan Barril va denunciar que «ho estan frivolitzant tot, no solament la ciència» i va assenyalar que «s’hauria de controlar què es comunica». Domingo, d’altra banda, va explicar que «els ciutadans estan molt formats científicament, però el problema és que ens governen polítics que estan molt allunyats de la ciència». A més de la taula rodona, durant l’acte, diversos professors de biologia van explicar, per mitjà de comunicacions, les seves experiències en la docència. Es van abordar aspectes com els aliments funcionals a l’aula, el disseny d’unitats tutorials multimèdia per a treballar competències en genètica o la presència de la biologia en el cinema. David Bueno, professor i investigador de genètica de la Universitat de Barcelona, divulgador de la ciència i coordinador de la matèria de biologia en les proves d’accés a la Universitat, va pronunciar la ponència «L’ensenyament de la biologia per a formar futurs professionals». En la seva intervenció, Bueno va afirmar que a l’hora d’ensenyar la biologia «cal emocionar els estudiants, i només un professor emocionat pel que ensenya els pot emocionar».
|
||||||||||||||||||
