Joan Alcover i la seva visió de la literatura i la nació

El 2009, l’any en què els catalans vam baixar dels núvols

Els premis Nobel de l’any 2009

Clouen els actes en memòria de Carles Riba

Col·loqui sobre el paper dels animals en la definició de l’espai a l’antiga Grècia

Professionals de la comunicació científica analitzen a l’IEC els buits en la comunicació sobre el canvi global i la vacuna de la grip

En breu

Properes cites

Joan Alcover i la seva visió de la literatura i la nació

	Joan Mas durant el discurs	IEC

El discurs de recepció de Joan Mas i Vives com a membre de la Secció Històrico-Arqueològica (SHA) de l’IEC es va dictar el 17 de desembre i va versar sobre «El nacionalisme artístic de Joan Alcover», poeta, assagista i polític que ingressà com a membre corresponent de l’Institut el 1916. Mas i Vives va definir aquest «nacionalisme artístic» com la convicció, expressada amb molta energia en els escrits en prosa d’Alcover, que «l’art i la llengua són l’expressió d’un poble, d’una raça, d’una pàtria, i que, per aquesta raó, els artistes, sobretot els poetes, però també els músics, tenen una missió transcendental en la construcció d’aquest poble».

Joan Alcover va començar la seva producció literària en espanyol, llengua que abandonà posteriorment a favor del català, ja que creia que aquesta llengua era «entre nosaltres l’única expressió possible de l’escriptor-artista». Segons va explicar Joan Mas, en els escrits de cap al 1900 ja expressava la decepció respecte a les minses possibilitats d’èxit d’una Espanya sensible a totes les realitats que l’integraven.

Alcover va defensar aquestes idees al llarg de més de vint anys i va influir sobre els seus contemporanis i immediats continuadors, a Mallorca identificats amb el concepte d’Escola Mallorquina. Una escola, va recordar Joan Mas, amb una ideologia cultural marcada pel patriotisme, la identificació de l’artista amb les aspiracions del seu poble i la defensa de la llengua i la tradició popular.

El 2009, l’any en què els catalans vam baixar dels núvols

Pot, la societat catalana, suportar la crisi i transformar-la en una oportunitat per a nous aprenentatges? Quines poden ser les conseqüències d'aquesta crisi en la societat? Amb aquestes qüestions es va obrir el debat «La societat catalana 2009: l’any que vam baixar dels núvols», que va tenir lloc a l’Institut el passat 9 de desembre durant la presentació de l’anuari Societat catalana 2009, coordinat per Marina Subirats i publicat per l'Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l'IEC.

Segons recull l’anuari, l’any 2008 va marcar el final d’una etapa expansiva, caracteritzada pel creixement de la riquesa i del benestar. El debat amb el Govern de l’Estat sobre el finançament; la incertesa sobre el dictamen del Tribunal Constitucional en relació amb l’Estatut; els debats més locals sobre l’ensenyament o sobre els canvis a les universitats a partir de les propostes de Bolonya van anar creant «la impressió que alguna cosa passava dins la societat catalana, que alguns desajustos provocaven una certa ebullició, per sota d’una aparent calma i satisfacció que cada vegada podia semblar més una façana». A aquesta tendència, s’hi van sumar, durant la segona meitat del 2008, els primers símptomes d’una desacceleració econòmica.

L’anuari conclou que el 2008, en el marc de la situació de crisi econòmica, la «perplexitat» en què vivia el país el 2007 «va créixer i es va generalitzar», i també «es va transformar en incertesa, fins i tot en angoixa, per a moltes persones».

L’acte va ser presidit per Salvador Giner, president de l’Institut, i Josep M. Rotger, president de l’ACS, i va comptar amb la presència de diversos autors que han participat en l’obra.

Els premis Nobel de l’any 2009

	Jack W. Szostak, Herta Müller i Elinor Ostrom	Nobel Foundation

L’IEC ha organitzat aquest mes de desembre l’onzena edició del cicle de conferències dedicat als premis Nobel, amb l’objectiu d’explicar i debatre els treballs guardonats per l’Acadèmia Sueca de Ciències. La conferència «Empreses, mercats i la gestió dels béns comunals», sobre el Premi Nobel d’Economia concedit a Elinor Ostrom i Oliver E. Williamson, va donar el tret de sortida al cicle «Els premis Nobel de l’any 2009» el dia 10 de desembre. La sessió va anar a càrrec del professor d’ESADE, Xavier Mena.

El 14 de desembre va ser el torn del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, concedit a Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider i Jack W. Szostak, amb la conferència «Els telòmers: el(s) principi(s) del final», a càrrec de Laura Tusell, de la Universitat Autònoma de Barcelona. La sessió del 15 de desembre, centrada en el Premi Nobel de Física concedit a Charles K. Kao, Willard S. Boyle i George E. Smith, es va dividir en dues parts: la primera sobre la «Transmissió de la llum en fibres per a les comunicacions òptiques», a càrrec de Santiago Vallmitjana, i la segona, sobre la «Invenció d’un circuit semiconductor per a la captació d'imatges: el sensor CCD», a càrrec d’Atilà Herms, tots dos professors de la Universitat de Barcelona.

«La carrera cap a l’estructura atòmica del ribosoma», d’Ignasi Fita (IBMB-CSIC. IRB-Barcelona), va situar, el 16 de desembre, el Premi Nobel de Química, que enguany ha guardonat Venkatraman Ramakrishnan, Thomas A. Steitz i Ada E. Yonath. Finalment, el 18 de desembre, la filòloga Maria Lluïsa Siguan, va parlar sobre el Premi Nobel de Literatura concedit a Herta Müller, amb la ponència «Escriure amb els ulls: Herta Müller». Els mesos de gener i febrer del 2010, el cicle se celebrarà a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, de València.

Clouen els actes en memòria de Carles Riba

Carles Riba	BNE

El nucli central dels actes commemoratius del cinquantè aniversari de la mort de Carles Riba va tenir lloc els dies 30 de novembre, 1 i 2 de desembre a l’IEC, en la celebració del III Simposi Carles Riba, organitzat conjuntament per la Secció Filològica (SF) de l’Institut i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, i en el qual van participar una trentena de ponents. El president de l’IEC, Salvador Giner, va inaugurar el Simposi amb aquestes paraules: «Volem emmirallar-nos en l’exemple de Carles Riba; volem complir amb el nostre deure com a fills del seu país». Tot seguit, les codirectores de l’Aula Carles Riba, Rosa Cabré i Montserrat Jufresa; el coordinador del simposi, Carles Miralles, i el president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell, van donar pas a les ponències.

El lingüista Giuseppe Grilli, la professora de la Universitat de París-Sorbona Denise Boyer i l’escriptor Sam Abrahams, van ser els encarregats de situar l’obra de Riba en el context europeu. D’altra banda, Ferran Carbó, president de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Margarida Pons, de la Universitat de les Illes Balears; Jordi Mas, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’escriptor Jordi Amat, van tractar la influència de l’obra ribiana als Països Catalans i a l’Estat espanyol. La part final del Simposi va analitzar l’aportació de Riba a la llengua, «la que tenim ara, i en gran part li devem», segons Carles Miralles, i finalment es va parlar de «l’home que va ser» a través del testimoni d’alguns intel·lectuals que el van tractar.

Comiat a Madrid
Els actes d’homenatge van cloure el 15 de desembre, a la Biblioteca Nacional de Madrid, en un acte acadèmic titulat «Tristes banderas del crepúsculo», organitzat per l’Institut Ramon Llull (IRL) amb la col·laboració de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (DGLAB), la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) i la revista Transatlántica de poesia. L’acte va comptar amb la participació de la directora de la Biblioteca Nacional, Milagros del Corral Bertrán i el director de l’IRL, Josep Bargalló. A més, es van portar a terme diverses ponències a l’entorn de la figura de Riba, a càrrec de Carles Miralles, el poeta Luis Alberto de Cuenca i el filòleg Antonio Pascual.

Col·loqui sobre el paper dels animals en la definició de l’espai a l’antiga Grècia

Imatge del tríptic del col·loqui	SCEC

En l’antiga Grècia, la figura animal tenia una gran importància com a realitat física i econòmica, però també una poderosa funció simbòlica. Apareixia en els diversos processos de definició de l’espai urbanístic, en la iconografia, l’àmbit religiós, els mites, el teatre, la reflexió filosòfica... Per analitzar a fons què en pensaven i com se’n servien els grecs dels animals, els dies 3 i 4 de desembre es va celebrar el Col·loqui Internacional «Els animals i l’espai a l’antiga Grècia», a càrrec de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (SCEC), filial de l’IEC, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

Durant la primera jornada, que va tenir lloc a la seu de l’Institut, es va parlar de les similituds entre el llenguatge humà i el llenguatge animal en l’antiga Grècia, i de l’ús d’aquests éssers en la toponímia, filosofia i literatura gregues. La darrera jornada es va celebrar a la seu de l’ICAC, a Tarragona, i es va centrar en la iconografia, des de la representació d’animals en l’art fins a les monedes.

Professionals de la comunicació científica analitzen els buits en la comunicació sobre el canvi global i la vacuna de la grip

	Assistents a la jornada de Santa Llúcia de la SCB	IEC

Canvi global i vacuna de la grip: entre la comunitat científica hi ha evidències clares sobre l’existència de l’un i l’eficàcia de l’altra, però no sempre aquest és el missatge que arriba a la societat. Què és el que falla? Què es pot fer perquè la comunicació sobre qüestions com aquesta arribi bé als receptors?

Per a debatre al voltant d’aquestes qüestions, la Secció de Ciències Biològiques (SECCB) i la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC, va celebrar el 17 de desembre la jornada «Gaps en la comunicació científica. Quan se susciten conxorxes», una sessió en què van participar diversos professionals de la comunicació científica: Cristina Junyent, de la fundació privada Ciència en Societat i de la Societat Catalana de Biologia (SCB); Mercè Piqueras, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC); Xavier Duran, director del programa El medi ambient, de TV3, i Jaume Estruch, de Rubes Editorial i de la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE).

Algunes de les raons que es van posar sobre la taula i que podrien explicar els buits que es produeixen en la comunicació, són la poca contundència per transmetre el missatge, el fet que alguns científics estiguin al servei de lobbies o que personatges amb una forta projecció mediàtica —però amb poc coneixement de la ciència— es pronunciïn en qüestions científiques. Entre d’altres propostes per a millorar la comunicació científica, es va apuntar que el missatge ha de ser positiu i optimista, treballar amb rigor però sense que impliqui donar al públic tots els matisos, ja que això pot dificultar la comprensió del missatge.

Es presenta a l’IEC l’Observatori Català de la Sostenibilitat La Fundació Privada Observatori Català de la Sostenibilitat té per objectiu mesurar de manera objectiva, independent i periòdica, el progrés de Catalunya envers la sostenibilitat. Està formada per quatre patrons fundadors, entre els quals es troba la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC, que pretén anticipar-se als processos d’insostenibilitat i als riscos associats, i millorar la presa de decisions. La nova fundació es va presentar el 22 de desembre a l’Institut. Reptes de l’eslovè, el txec i el suec El cicle de conferències «Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en el segle xxi», organitzat pel Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB), conjuntament amb Linguamón Casa de les Llengües i amb el suport de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut, va cloure el 3 de desembre amb l’anàlisi del cas de l’eslovè, el txec i el suec. L’acte va ser presentat per Emili Boix, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i director de la revista Treballs de sociolingüística catalana. El fons Masriera se cedeix a l’IEC Miquel Masriera i Rubio (1901-1981) va estudiar ciències a Barcelona i es va graduar en enginyeria química a Zuric. Fou professor de la Facultat de Ciències de Barcelona i durant la Guerra Civil va ser el degà comissari de la Facultat, però sobretot es dedicà al periodisme científic. Va col·laborar a La Vanguardia i també va traduir nombrosos llibres de divulgació i manuals de física moderna, sobretot de física atòmica i nuclear. El seu arxiu, que conté cartes i treballs, així com llibres i revistes de temàtica científica i literària, ha estat cedit a l’IEC. La investigació en comunicació Amb l’objectiu de divulgar els darrers resultats de recerca competitiva i convertir-se en un espai d’intercanvi entre els investigadors en comunicació de Catalunya, la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’IEC, va celebrar el 10 de desembre passat la I Jornada Científica de la Investigació en Comunicació a Catalunya. Durant l’acte es van presentar projectes que van des de l'anàlisi de les transformacions del sistema de ràdio i televisió en l'Espanya de la digitalització, fins a la presentació de l'Observatori del Cinema Europeu Contemporani.

«Globalització i noves tecnologies» La darrera jornada de «Llengua i acollida. Responsabilitat social a tres bandes», organitzada el 18 de desembre per la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l’IEC, va versar sobre la globalització i les noves tecnologies. Miquel Strubell, de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón - UOC, va analitzar l’impacte de les noves tecnologies en la motivació per a aprendre determinades llengües i va presentar alguns casos en què el domini de llengües, fins i tot amb una base demogràfica molt limitada, obre oportunitats laborals. D’altra banda, Marc Belzunces, responsable de Softcatalà, va fer un repàs del multilingüisme en l'àmbit de les TIC i es va centrar en el programari i la llengua catalana. Dues taules rodones van tancar les jornades. Fase catalana de la XLVI Olimpíada Matemàtica Diversos centres educatius catalans van acollir, els dies 11 i 12 de desembre, la fase catalana de l’Olimpíada Matemàtica, organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’Institut, amb l’objectiu de posar a prova les aptituds matemàtiques dels alumnes de batxillerat i de cicles formatius. Els estudiants que hagin superat les proves amb èxit participaran a la fase nacional, que es farà a Valladolid del 15 al 28 de març del 2010. L’Institut rep el XX Premi Jaume d’Urgell     Al centre, Joan Solà i Artur Quintana CCN El Consell Comarcal de la Noguera ha atorgat el XX Premi Jaume d’Urgell a l’IEC per la seva tasca acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura en llengua catalana, i a l’escriptor Artur Quintana,  membre de l’IEC, per la dedicació a l’estudi i difusió de la llengua i literatura catalanes de la Franja d’Aragó i de la regió del Carxe en l’àmbit de la romanística internacional. El premi es lliura cada any a una persona i una entitat que hagin contribuït a l’enfortiment i la projecció de les relacions culturals i d’amistat entre els pobles de llengua catalana.