|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Institut restaura i recupera el grup escultòric Catalunya i les Ciències, de Josep Llimona El Catàleg general de la moneda catalana classifica per primera vegada totes les monedes d’àmbit català L’estat de la biodiversitat a Catalunya, a debat a l’IEC L’Institut restaura i recupera el grup escultòric Catalunya i les Ciències, de Josep Llimona
El març del 1913, l’escultor Josep Llimona va acabar el conjunt escultòric Catalunya i les Ciències, que durant molts anys va presidir la sala de la Biblioteca Nacional de Catalunya, que havia remodelat Josep Puig i Cadafalch. Aleshores, la Biblioteca Nacional era la biblioteca de l’IEC i estava situada al Palau de la Generalitat, que en aquell temps era la seu de la Diputació de Barcelona. El trasllat de l’Institut i l’esclat de la Guerra Civil van fer que les escultures passessin molt de temps embalades fins que, en l’última reforma de la Casa de Convalescència —l’actual seu de l’IEC— l’any 2000, es van col·locar a peu pla i separades al vestíbul. En els últims mesos, l’Institut les ha restaurat i recuperat, i des de fa pocs dies es poden veure totes juntes, a sobre d’un frontó, tal com les va concebre Josep Llimona. La inauguració del grup escultòric es va fer el 15 de desembre, en un acte en què Francesc Fontbona, historiador de l’art i membre de l’IEC, va pronunciar la conferència «Catalunya i les Ciències, grup escultòric de Josep Llimona per a l’Institut d’Estudis Catalans». Durant aquesta intervenció, Fontbona va relatar la història de l’obra, des que Puig i Cadafalch la va encarregar a principi de segle, fins a l’actualitat, i en va ressaltar els valors artístics. Segons Fontbona, el fet que el grup escultòric s’instal·lés damunt el frontó «constituïa una referència evident al món clàssic; però, d’altra banda, era un element una mica heterodox» i aquest fet «demostrava que allò no s’havia concebut calcant els clàssics servilment, sinó, si de cas, inspirant-s’hi però replantejant-los a fons». Catalunya i les Ciències es va instal·lar a la sala més representativa de la nova institució, a la qual li va conferir «un caràcter especialment sumptuari que buscava una solemnitat emfàtica». Recentment, l’arquitecte
Àngel Valdés les ha resituades dalt d’un
frontó metàl·lic, fet expressament, que presideix
el vestíbul d’entrada de l’IEC i que, segons
Fontbona, torna a fer «un paper d’emblema de
l’entitat, com el que li fou assignat pels seus creadors fa poc
menys d’un segle». Així, es fa visible de nou una
obra que, com va afirmar el president de l’IEC, Salvador Giner,
durant l’acte d’inauguració, «representa
Catalunya, la ciència, el progrés, l’equilibri i la
voluntat de ser una nació pròspera; representa el que
és aquesta casa».
El periodista Joaquim Maria Puyal, nou membre numerari de la Secció Filològica de l’IEC
El periodista i filòleg romànic Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 1949) ha estat nomenat membre numerari de la Secció Filològica (SF) de l’Institut. Des del 1976, Puyal ha desenvolupat la seva carrera periodística a la ràdio i a la televisió en llengua catalana, a partir del convenciment que la feina del periodista podia contribuir de manera decisiva a la normalització lingüística, després dels quaranta anys de repressió del règim franquista.
També s’incorporen a la Secció Filològica, però com a membres corresponents, Manuel González González (Santiago de Compostela, 1951) i Andrés Urrutia Badiola (Bilbao, 1954). González és doctor en filologia romànica per la Universitat de Santiago de Compostel·la, catedràtic de Filologia Romànica de la mateixa Universitat i membre de la Real Academia Galega i de l’Instituto da Lingua Galega. Ha estat una de les personalitats conspícues de la lingüística gallega, amb un paper clau en la normativització del gallec.
D’altra banda, Andrés Urrutia, llicenciat en dret per la Universitat de Deusto i professor d’aquesta Universitat és, des del 2005, el president d’Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca. Urrutia ha coordinat i impulsat la creació d’un marc de col·laboració entre lingüistes i juristes per a avançar en el desenvolupament del llenguatge jurídic en euskera i, des d’Euskaltzaindia, ha contribuït a l’impuls d’aquesta llengua en l’àmbit social i institucional.
L’IEC s’adhereix a l’editorial conjunt La dignitat de Catalunya L’Institut, preocupat per la dilació del Tribunal Constitucional en dictaminar sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, es va adherir a l’editorial conjunt La dignitat de Catalunya, que una dotzena de diaris del Principat van publicar el 26 de novembre passat. D’aquesta manera, l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats va felicitar els mitjans de comunicació per haver reflectit fidelment l’opinió majoritària de la ciutadania pel que fa a l’Estatut aprovat pel poble català, el Parlament de Catalunya i les Corts Generals. L’IEC està plenament convençut de la
constitucionalitat del text estatutari, en la forma i en el contingut,
i rebutja la politització que el mateix Tribunal Constitucional
i alguns partits han fet d’un acte estrictament jurídic.
L’any 1891, Lluís Millet i Amadeu Vives van fundar l’Orfeó Català. Era una època en què «la música esdevingué la clau de volta de l’efervescent moviment sociocultural català», tal com explica el president de l’IEC, Salvador Giner, en el pròleg del llibre Perspectiva musical de Catalunya des de la Revista musical catalana (1904-2008), editat per l’IEC. L’obra, a cura del musicòleg i secretari general de l’Institut, Romà Escalas, repassa la història de la música catalana a partir de l’emblemàtica publicació de l’Orfeó, creada el 1904 com a eina de difusió i divulgació de la recerca sobre música tradicional. El llibre es va presentar durant l’acte de celebració del vint-i-cinquè aniversari de la revista, el 14 de desembre, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana i va ser presidit per Mariona Carulla, presidenta de l’Orfeó Català; el director general de la Fundació Orfeó Català - PMC, Joan Llinares, i el president de l’IEC, Salvador Giner.
La Revista musical catalana (RMC) acaba de complir vint-i-cinc anys, però amb un interval de vuit dècades al mig. La primera època, del 1904 al 1936, va quedar interrompuda amb la guerra civil, tot i que la revista va renéixer el 1984 amb el suport del Consorci del Palau de la Música Catalana. Va ser, de fet, amb motiu del centenari del Palau de la Música, celebrat el 2008, que l’IEC va encarregar a la filial Societat Catalana de Musicologia (SCMUS) un llibre en homenatge a la institució. Després d’un any de recerca, l’Institut publica l’obra Perspectiva musical de Catalunya des de la Revista musical catalana, en
què diversos musicòlegs repassen acuradament la
història musical del segle XX a través de la dansa, la
cançó, la música coral, la música
religiosa, el patrimoni, la recerca, la interpretació musical,
etc. Els autors són Jaume Comellas, Francesc Cortès,
Josep Dolcet, Romà Escalas, Biel Ferré, Ramon Vilar,
Joaquim Garrigosa, Josep Maria Mangado, Jordi Rifé, Albert
Romaní, Francesc Taverna-Bech i Xosé Aviñoa. Neix Territori, el portal que actualitza en línia l’Anuari Territorial de Catalunya
Seixanta persones han estat treballant per fer de l’Anuari Territorial de Catalunya —que duu cinc anys de vigència— un portal d’Internet actualitzat en línia i amb totes les novetats que ofereix el territori català. Sense que això suposi la desaparició de l’Anuari editat en paper, previst per la primavera, qualsevol canvi en el territori serà accessible les vint-i-quatre hores del dia a través d’una nova iniciativa de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), filial de l’Institut d’Estudis Catalans. «Ens interessa el model territorial que volem, no el conflicte polític», va advertir Néstor Cabañas, coordinador de la plataforma digital, en la presentació que es va fer el 17 de desembre de 2009. Cabañas va resumir la seva feina com la tasca d’oferir una informació tècnica, vigent, accessible i interactiva. Margarita Castañer, presidenta de la SCOT, va desvincular Territori de l’actualitat periodística, perquè es tracta és d’oferir «una eina de divulgació científica per a donar a conèixer tots els processos que es donen en l’àmbit del territori».
Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i membre de la SCOT, va pronunciar la conferència acadèmica en què, entre altres coses, va recordar que el setanta-tres per cent del territori de Catalunya disposa de plans territorials vigents, i va esmentar que l’aparició de l’Anuari, l’any 2003, no va ser una causalitat perquè coincidia amb el canvi de cicle polític a Catalunya i la inquietud per l’ordenació del territori que movia els partits que formaven el Govern de la Generalitat. Nel·lo va fer un repàs del que han suposat
iniciatives com la Llei de barris, la potenciació de
l’habitatge social o l’ordenació de les
urbanitzacions, «allò que ha deixat de ser camp
però que no arriba a ser ciutat».
El 30 de novembre es va presentar, a la Universitat de Barcelona, el Diccionari de Textos Catalans Antics (DTCA) en xarxa, que és consultable a l'adreça http://www.ub.edu/diccionari-dtca. És un diccionari de concordances que posa a l'abast d'investigadors i estudiosos un cabal d'informació excepcional, ja que tots els textos que s'hi han introduït han estat lematitzats i, per tant, es proporciona la informació no únicament per formes ocasionals sinó també per lemes. Un lema és una forma estàndard a la qual remeten totes les variants morfològiques o gràfiques. Aquesta lematització, segons el director del Diccionari i membre de l’IEC, Joaquim Rafel, «fa que tingui un elevat nivell de funcionalitat». El DTCA consta actualment de 17 obres, amb un total d’uns 15.000 lemes i d’un milió i mig d’ocurrències. S’inclou dins el projecte del Diccionari del Català Antic que es desenvolupa al Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l’IEC, la Fundació Lluís Carulla, la Fundació Noguera i la Facultat de Teologia de Catalunya. Es tracta d’un projecte ambiciós que, a llarg termini, ha de donar lloc a la redacció d'un diccionari digital, consultable en xarxa, que reculli la caracterització de les unitats lèxiques del català des dels orígens de la llengua fins al segle XVI, des del punt de vista del contingut i de la utilització en els textos. Per a Salvador Giner, president de l’Institut, aquest és un dels projectes fonamentals de l’acadèmia catalana, ja que «tota llengua ha de tenir un diccionari arcaic». El Catàleg general de la moneda catalana classifica per primera vegada totes les monedes d’àmbit català
Miquel Crusafont, president de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (SCEN), filial de l’IEC, acaba de publicar el Catàleg general de la moneda catalana, un volum en què s’inclouen, per primera vegada, totes les monedes emeses dins l’àmbit català durant totes les èpoques. En total, l’obra classifica set mil monedes, de tres mil cinc-cents tipus diferents, que en un 23 % pertanyen al món antic; en un 55 %, a l’època medieval, i en un 22 %, a l’època moderna. El catàleg «és una fita no només per a mi sinó per a Catalunya, ja que no hi ha cap país europeu que tingui un catàleg sistemàtic de les seves monedes», va assegurar el president de la SCEN durant l’acte de presentació que es va fer el 15 de desembre a l’IEC. Crusafont va aprofitar l’acte per anunciar que la SCEN ha obert una via de negociació amb l’Ajuntament per a recuperar una part de la Seca, l’antiga fàbrica de monedes —a la qual la societat filial va dedicar el llibre La Seca o casa de la moneda de Barcelona, editat l’any passat per l’IEC―, i dedicar-hi un espai a la numismàtica. L’acte va ser presidit per Jordi Portabella,
president del grup municipal d’Esquerra Repúblicana a
l'Ajuntament de Barcelona, i presentat per Joan Vilaret i Montfort,
president de la Secció Numismàtica del Cercle
Filatèlic i Numismàtic de Barcelona (FNB), per a qui el
llibre «presenta un contingut exhaustiu i és de gran
utilitat».
L’any 2001, la Comissió Europea va adoptar la iniciativa Aturem la pèrdua de biodiversitat per al 2010 i més enllà,amb l’objectiu d’aturar la pèrdua d’espècies i frenar la degradació i la destrucció d’hàbitats i ecosistemes, així com d’establir les bases per a una explotació sostenible dels recursos naturals a Europa. «Un objectiu francament pretensiós o fins i tot forassenyat, tal com constatem a punt d’entrar a l’any 2010», assenyala el president de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), Josep M. Ninot. Precisament, per debatre en quin punt es troba la conservació de la biodiversitat a casa nostra a les portes del 2010, es va celebrar el 3 de desembre a l’IEC la jornada «Aturem la pèrdua de biodiversitat», organitzada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i les filials de l’IEC Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i Societat Catalana de Biologia (SCB). Durant la jornada, diversos experts van posar damunt la taula l’estat i les tendències de conservació mitjançant casos concrets. Per exemple, el coneixement prou detallat que es té sobre ocells i papallones permet detectar tendències positives en algunes espècies, però segueixen sent més nombroses les que durant els darrers anys mostren clares tendències a la regressió. Pel que fa als principals sistemes de producció primària, només en els de tipus forestal es pot dir que la biodiversitat hi mostra tant tendències positives com negatives. Per contra, en els sistemes agrícoles hi ha, des de fa unes quantes dècades, una erosió greu i constant de la diversitat biològica relacionada amb la intensificació agrícola. El panorama més negatiu correspon al de la pesca
marina, que està duent a l’extinció no solament els
grans predadors (com la tonyina vermella), sinó també els
peixos de la part intermèdia de la xarxa tròfica (com la
sardina o el seitó). Els diferents investigadors van concloure
que les accions de restauració ecològica, la
reintroducció de vertebrats i la conservació
mitjançant l’ordenació del territori i la
protecció d’espais naturals mostra realitats molt
complexes, en les quals els objectius de conservació són
realment molt difícils d’assolir.
El Govern ha acordat concedir, a tretze investigadors i a tres entitats, la Medalla i la Placa Narcís Monturiol per la seva contribució al progrés científic i tecnològic. Aquests guardons, instaurats per la Generalitat l'any 1982, premien el mèrit científic i tecnològic de persones i entitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. Entre els guardonats, hi figuren tres membres de l’IEC: Albert Balcells, catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i fundador de la publicació Catalan Historical Review; Lluís Jofre, doctor enginyer en telecomunicació i catedràtic del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions a l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Concepció Mir, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida (UdL). La resta de premiats són María Ermitas Alcalde, catedràtica de Química Orgànica a la Facultat de Farmàcia de la UB; Pedro Luís Alonso, catedràtic de Salut Pública a la UB; María Eugenia Aubet, catedràtica de Prehistòria a la Universitat Pompeu Fabra; María Teresa Freixes, catedràtica Jean Monnet ad personam a la UAB; Fausto García, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat de Farmàcia de la UB; Marisa Molinas, catedràtica de Biologia Cel·lular a la Universitat de Girona (UdG); Francesc Xavier Rius, doctor en ciències químiques per la UB; Anna Maria Serra, catedràtica de Física Aplicada a la UPC; Joaquim Silvestre, catedràtic d'Economia de la Universitat de Califòrnia a Davis, i Lluís Torner, director de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Pel que fa a les entitats, amb la Placa
Narcís Monturiol, han estat guardonats Televisió de
Catalunya, pel programa Quèquicom del canal 33;
l'Institut Català d'Investigació Química, i el
Centre de Regulació Genòmica. L'acte de lliurament de les
medalles tindrà lloc a l’inici del 2010. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
