|
Activitats
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia de Roma celebra el seu centenari
A partir de la col·laboració institucional entre la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques (JAE) i l’IEC, el 1910 es va fundar l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia de Roma (EEHAR-CSIC) amb l’objectiu d’aconseguir un centre d’investigació que permetés eixamplar les fronteres del coneixement. Actualment, aquest centre fa de pont i vehicle de propostes científiques que posen en relació investigadors espanyols i especialistes internacionals que treballen a Itàlia i serveix com a instrument de transmissió del coneixement entre els hispanistes ubicats fora de l’Estat espanyol. Amb motiu del centenari de l’EEHAR, al llarg del mes de novembre s’ha celebrat, al CSIC i a l’IEC, un cicle de conferències per parlar de present, passat i futur de la institució. En el debat de la primera sessió, titulat «La institucionalització de la ciència a l’Europa d’inicis del segle XX», hi va intervenir Albert Balcells, membre de l’IEC, que va parlar dels orígens de l’IEC i el projecte d’un centre de formació d’investigadors a Roma. En la segona jornada del cicle es va debatre la trobada de dos models, Espanya i Itàlia, en la pràctica arqueològica d’essència feixista, i en la tercera, el crític i sociòleg de l’art Arnau Puig Grau va oferir la conferència «L’EEHAR a través de la mirada d’un dels seus directors». Finalment, l’última sessió va tractar la situació de l’arqueologia a la Mediterrània i va comptar amb la participació del membre de l’IEC Josep Guitart, entre d’altres. El president de l’IEC, Salvador Giner, va cloure el cicle.
La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC, va celebrar l’acte inaugural del curs 2009-2010 el passat 11 de novembre, amb la conferència «Les possibilitats de fer diana amb trajectòries a l'atzar», a càrrec de Marta Sanz Solé, professora del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona. Durant la conferència, la professora va oferir una solució per a la qüestió següent: «Es pot fer una estimació de la probabilitat que les trajectòries d’un camí aleatori tinguin intersecció efectiva amb un conjunt?». I ho va fer aportant dades relatives a les capacitats i mesures de Hausdorff, i a l’experiència utilitzant el càlcul de Malliavin. Entre els exemples, la matemàtica
va exposar el moviment brownià, el moviment brownià
multiparamètric, un sistema d’equacions
estocàstiques d’ones, i va descriure una
pertorbació aleatòria i la situació particular del
cas gaussià. El paper actiu de les dones en l’entorn feudal
En la societat feudal, dirigida per homes, pot semblar que el paper de les dones havia de ser molt reduït, però tal com es va explicar en la sessió inaugural del curs de la societat filial de l’IEC Amics de l’Art Romànic (AAR), no va ser així. L’encarregada de desmentir-ho va ser Teresa Viñolas, professora d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, que va aportar una nova visió sobre el tema en la conferència «Presència activa de les dones als castells». L’acte es va celebrar el 16 de novembre i va ser presidit per Francesca Español, nova presidenta de la societat filial. Com va explicar Teresa Viñolas, a la documentació catalana medieval hi apareix una àmplia presència femenina, tant pel que fa a les camperoles, que colonitzaven i treballaven la terra, com entre les senyores, que governaven comtats i feus. El castell, a més de ser un espai militar, era el domicili d’una família noble, per això en temps de pau s’hi vivia amb un cert confort, però en cas de setge tots els estadants, homes i dones, havien d’estar preparats per defensar-lo. Tant en temps de pau com de guerra,
doncs, al castell s’hi desenvolupava la vida quotidiana de la
família i del servei, de la qual n’era responsable la
senyora. La conferenciant va concloure dient que algunes dones
tingueren la potestat directa sobre els castells en nom propi (la
majoria de dames eren mullers o vídues de cavallers),
però que «totes havien de poder administrar, governar,
custodiar i, si era necessari, defensar el castell». Realitats i especulacions sobre el virus de la grip A
La Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’IEC, va inaugurar el curs, el 23 de novembre passat, abordant una de les qüestions que actualment preocupen la societat: el virus de la grip A. En primer lloc, Tomàs Pumarola, cap de la Secció de Virologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona, va pronunciar el discurs «Els virus de la grip. Patògens en constant evolució». Tot seguit, Antoni Trilla, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i professor de salut pública de la Universitat de Barcelona, va oferir la conferència «Epidèmies i pandèmies gripals: realitats o especulacions». Trilla va recordar que les pandèmies i epidèmies gripals són una realitat històrica, i que al llarg del segle passat es va veure en tres ocasions, com un virus gripal nou es transmetia arreu i produïa un nombre elevat de contagis. «Ara, des de l’abril de 2009, hi ha un nou virus gripal A (H1N1) circulant per tot el món, que té potencial pandèmic», va afirmar. El conferenciant també va
explicar que les mesures preventives i de control de les
epidèmies s’han d’adaptar a la realitat local i als
aspectes epidemiològics de la malaltia i va reconèixer
que «malauradament, hi ha coses que sabem, altres que sabem que
no sabem i fins i tot altres que no sabem que no sabem en
relació amb el comportament del virus pandèmic». En
aquesta intervenció, es van plantejar algunes qüestions
relatives a la pandèmia actual amb l’objectiu
d’oferir mes informació i evidències
científiques que permetin entendre com i per què
s’han pres, o es prenen, algunes decisions en matèria de
salut pública. La filosofia com una manera de viure, segons Pierre Hadot
El filòsof Antoni Bosch-Veciana va obrir el 25 de novembre el curs de la Societat Catalana de Filosofia (SCF), filial de l’Institut, amb el discurs «Pierre Hadot, lector de l'antiguitat clàssica: la contemporaneïtat de la vida filosòfica». El conferenciant va reconèixer que el personatge de Hadot no és prou reconegut però que «avui, que vivim en un final de món, cal, més que mai, parar atenció a figures d'aquesta talla». Pierre Hadot (1922), que és professor emèrit de la Càtedra d'Història del Pensament Hel·lenístic i Romà del Collège de France, després de treballar incansablement en la interpretació de textos de la literatura grecoromana, va aprofundir en la comprensió del que era la filosofia. Els estudis el van portar a veure com en l'antiguitat, la filosofia no era tant una teoria sinó més aviat una manera de viure que es fundava en pràctiques destinades a modificar i transformar profundament a qui les practicava. Aquestes pràctiques, diferents en cada escola, podien ser d'ordre físic, com el règim alimentari; d'ordre discursiu, el diàleg i la meditació; o bé d'ordre intuïtiu, com la contemplació. «El moviment retrospectiu que
Pierre Hadot exposa clarament com la filosofia era una manera de viure,
i d'aquest moviment retrospectiu en neix un moviment retroactiu que
arriba fins al nostre present desvetllant la necessitat de veure la
filosofia com una manera de viure que demana una manera de pensar», va concloure Bosch-Veciana.
A L’origen de l’home (1871), el naturalista anglès Charles R. Darwin va plantejar dues idees revolucionàries: l’espècie humana tenia orígens simiescs i africans. En aquella època, l’home era considerat una mena d’«espècie escollida» i Àfrica no era un continent que gaudís de gaire bona consideració per part d’una Europa etnocèntrica on encara imperava l’esclavisme, de manera que les idees de Darwin van generar una gran controvèrsia entre la societat i la comunitat científica. De l’impacte de les teories de Darwin sobre l’origen dels humans, en va parlar Jordi Serrallonga, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans, en la conferència «Darwin i els orígens dels humans», que va pronunciar el 24 de novembre a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. La conferència formava part de l’acte de cloenda de la Setmana de la Ciència 2009, en què es volia commemorar el cent cinquantè aniversari de la publicació de l’obra més cèlebre de Darwin, L’origen de les espècies. L’ecòleg i vicepresident de l’IEC, Joandomènec Ros, va ser l’encarregat d’inaugurar l’acte, en què també van intervenir Joaquim Bosch, director executiu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), i Albert Castellanos, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. En aquesta catorzena edició, que s’ha celebrat del 13 al 24 de novembre, la Setmana de la Ciència 2009 s’ha centrat en els conceptes d’evolució, creativitat i innovació. Al llarg d’aquests dotze dies, s’han celebrat diverses activitats arreu de Catalunya amb l’objectiu de socialitzar la ciència i la tecnologia amb fórmules multidisciplinàries, properes als ciutadans i precursores de futures vocacions científiques. L’organització de la Setmana de la Ciència és a càrrec de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració, entre d’altres, de l’IEC. Balanç de l’Any Darwin
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
    |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
