Torna a les notícies
Mor l’urbanista i membre de l’IEC Manuel Ribas i Piera, un dels recuperadors de l’urbanisme modern a Catalunya
15/03/2013

L’urbanista Manuel Ribas i Piera, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va morir el 14 de març a Barcelona. Joan Antoni Solans, urbanista també i membre de l’IEC, el defineix com un dels «recuperadors de l’urbanisme modern a Catalunya, un urbanisme que havia quedat estroncat amb la Guerra civil i la postguerra». Per a Solans, els trets diferencials de Ribas són, per una banda, que considerava que «les dimensions socials i econòmiques són fonamentals en l’urbanisme» i, per l’altra, que proposava una estructura policèntrica de Catalunya per a «combatre la macrocefàlia de la gran Barcelona per la qual s’apostava durant els anys seixanta». En aquest sentit, Ribas es nodria dels coneixements adquirits en la seva estada a Bèlgica amb l’arquitecte francès Gaston Bardet, així com de la tradició del regional planning, introduïda als anys trenta a Catalunya per Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Manuel Ribas i Piera (Barcelona, 16 de maig de 1925 - Barcelona, 14 de març de 2013) era doctor en arquitectura i llicenciat en dret. Va formar part del Grup R d’arquitectes. Entre els anys 1956 i 1990 va ser catedràtic d’Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), universitat en la qual va fundar i dirigir el programa de mestratge en arquitectura del paisatge. Va redactar els plans urbanístics de les ciutats de Palma, Múrcia, Tortosa i Ripoll, i va configurar la boca nord del túnel de la Rovira, la nova rambla del Carmel, el parc Vallparadís de Terrassa i la ronda de Dalt de Barcelona. És autor, també, dels edificis dels Laboratoris Uriach al Clot i del nou campus de la Vall d’Hebron. Va escriure els llibres Jardins de Catalunya i N. M. Rubió i Tudurí i el planejament territorial. Va ser president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC en els períodes 1991-1992 i 1995-2001, també en va ser vicepresident entre els anys 1990 i 1991 i entre els anys 1992 i 1995. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1992) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001).
 

Recull de premsa